Relax obligat

Doncs avui ja fa una setmana que res de res.. Ni un sol km! Fer torn de matí m´impossibilita poder sortir a entrenar. Tenia pensat sortir a fer alguna sortida de running per salvar els plats, però els compromisos nadalencs han pogut més que les ganes. Avui acabo i començo "vacances" nadalenques, o sigui que espero poder rempendre amb el bon ritme de les últimes setmanes. Hauré de fer un parell de setmanes de xoc, ja que a finals de gener estaré uns altres deu dies aturat, ja que si tot va segons el previst, me las piro pal caribe! El primer és el primer, ja se sap..

Desde fa uns dies em volta pel cap la modalitat CX per als mesos d´hivern.. Bona alternativa per preparar la temporada i diverssió assegurada! De tota manera, si degut a l´hora i moment en que jo entreno ja em costa trobar companys de ruta per a la carretera, no t´explico trobar algú del CX per sortir a entrenar per la muntanya.. De moment queda apartada l´idea del CX per a la temporada hivernal de l´any vinent! Qui sap, com aquest any m´he portat bastant bé pot ser incloc una bici de CX a la meva carta de reis..

Aigua va!

Doncs avui ha estat el segón dia consecutiu que plou i per tant, el segón dia seguit en el que acabo l´entrenament xop com un pollastre.. Tant ahir com avui han estat dies d´emboscada.. Ahir el dia va començar amb pocs núbols, el sol es deixaba veure i prometia matí mig-asoleiat fins al mig dia, que la previsió deia que a partir d´aleshores plouría.. RESUM: 90 km´s dels quals els 40 últims van ser sota una pluja lleu però que calava i de quina manera.. Sobre tot l´aigua de la carretera, que en petits bassals feia que els peus acabessin xops! Menys mal que quan va començar a ploure la feina ja casi estaba feta, quedant només un parell de pujades de fàcil resolució.. Avui ha estat calcat a ahir, però com un ja va aprenent dels 75km´s només me n´he mullat 10. Ara toca descans obligat uns dies, ja que per temes de feina no disposo de temps per poder entrenar. Pot ser m´escaparé algún dia i faré alguna sessió de running suau, ja veurem..

Per cert, diumenge es va celebrar a Pallejà el DUATLÓ de muntanya anual, on Borràs senior va fer primer de la seva categoría!! Bona feina per al Club Triatló Vallirana, que van fer 3rs per equips!

Aquest diumenge també es celebrava a Snt Pere de Ribes la cursa del gall d´indi. M´hagés agradat poder anar-hi, però aquest any com no tenía pensat competir, no vaig treu-re´m la llicència. Llàstima, hauré d´esperar fins al febrer!

Entre amics!

Ja fa dies que no penjo cap post, no per mandra si no per manca de temps.. De tota manera, vaig acumulant experiències, sensacions i si la memoria no em falla, aquestes son les de la setmana passada i principis de la corrent..

La primera és una foto d´una de les llargues rectes del Penedès, on es respira la tranquilitat de poder pedalar sense trànsit, tot i que la setmana passada deu ni dó el fred que feia i el vent apretava de cara amb força..

Aquest dilluns sortida matinal, amb un fred que pelava, que finalment he pensat ferla per la costa. Baixada cap a les Costes del Garraf i després de passar la Maladona, direcció Vilanova i pujada pel pantà fins l´Arboç. La foto es del pantà de Foix, amb Castellet de fons (no vaig poder evitar la postal). Tornada per l´Ordal enfarinat, quin fred!!

Al final van sortir 123 km´s i atenció, a una mitjana de 29.3km/h!! No està malament per les alçades de temporada que estem.. De tota manera, tot i que de l´Arborç cap a l´Ordal l´aire de cara molestava, cal dir que fins a Sitges l´aire va ser el meu aliat..

Divendres ens vam ajuntar un grapat de companys de feina per tal de posarnos les bambes i sortir a intercanviar sensacions i sobre tot, a riure una estona. La sortida va estar genial, de quan en quan es molt recomanable fer aquest tipus d´entrenos, on el que prima per sobre de tot és passar-ho bé i gaudir amb els companys! L´ideia era muntar un duatló, amb primera modaliat de running i segona d´esmortzar, i així ho vam fer! Al final van ser poc més de 9km a ± 5.20.Aquesta és la segona modalitat del duatló, l´esmorzar! (alguns s´hi van apuntar saltan-se la de running, pero ja era cosa pactada..) Després d´un bon entrenament.. Un puro!? Bravo Terés, no m´extranya que vaigis com una moto..

I Challenge de Socials de Barcelona

La primera edició de la Challenge de Socials de Barcelona neix per promocionar el ciclisme de competició en la categoria de curses socials a la província de Barcelona.Aquesta primera temporada 2009-2010, la Challenge tindrà un calendari format per quatre curses puntuables.
Algunes d'elles són cites clàssiques de l'hivern ciclista però també hi ha lloc per les novetats:

Diumenge, 20 de desembre: 24a Cursa del Gall Dindi a St Pere de Ribes.
Dissabte, 20 de febrer: 1er GP Vila de Parets al Circuit de Montmeló.
Diumenge, 21 de febrer: 34a Pujada a l’Obac a Terrassa.
Diumenge, 28 de febrer: 6a Cursa Interclubs a Barcelona

Setmanes de contrastos

Doncs com el títol del post diu, hi ha setmanes en les que el contrast entre una i l´altre crida l´atenció.. Doncs com a exemple, la setmana passada, bona setmana quilomètrica, vaig poder acumular un total de 413 qm´s dividides en 5 sortides matinals. Tan de bò els pogués fer cada setmana però és bastant impossible per temes de feina i altres.. Al meys quan es pot, s´ha d´aprofitar! Ha estat la primera setmana de la fase "transició" i la veritat es que el balanç ha estat prou positiu. Ja tenia ganes de poder pujar una mica l´intensitat i "probar" si les setmanes d´acondicionament habien o no servit per alguna cosa.. De moment la cosa rutlla, tot i que molt a poc a poc. Les pulsacions segueixen pujant massa quan la carretera mira cap amunt. Sentén que amb les setmanes d´específic això baixarà una mica. Dic setmanes de contrastos al post, perqué tal com la setmana passada van sortir més de 400 qm´s, la corrent no arribarà ni als 200, concretament seràn 170 dividits en 2 sortides. Les dues de mitja muntanya i una mica de plà, tot i que la d´ahir va ser especialment complicada degut al vent que bufava pel Penedès.. Diuen que "lo que no te mata te hace más duro!", doncs respecte que de la sortida d´ahir en vaig sortir viu, haig d´entendre que em debia fer una mica més dur, jeje.. De cara a la setmana vinent, probarem de treure temps d´on no n´hi ha per tal de compensar aquesta setmana més fluixa..
Per cert, el fred ja ha arribat! Cada cop costa més sortir a la carretera i pedalar amb les puntes dels peus adormides.. Que hi farem, ara és el que toca.

Argon 18 E-114 ((OFERTA))

Un amic es ven aquesta bici. El preu es tal qual la foto pero sense les rodes. La resta tot!! Us asseguro que és una ganga, la bici no té ni un any i no deu tenir més de 2.000 km´s. No més la va utilitzar a l´IronCat i poc més.

L´he intentat convencer per a que me l´aguanti fins al campionat de catalunya de crono de l´any vinent però no hi ha hagut sort, je.. Llastima, segur que m´hagés anat de perlass..

Jo que soc carretero pur i dur i m´ho estic pensant.. Es broma, però si fos triatleta ni m´ho pensaría!

Plena garantia, de veritat.

La ven perquè no té previst cap Iron Man aquest any que vé. De cara al 2011 segur que acaba comprant-se´n un altre....

Os passo un link de su blog: http://teres2.blogspot.com/

Si algún esteu interessats escribiu-me urgent perquè ja ho ha comentat i de bon segur que li treuràn de les mans..

El preu de tota la bici (sense les rodes) és de 2.300 negociables. De tota manera, si el que voleu es comprar-la en una botiga, sabeu que el preu del cuadre pelao i mondao es de 2.650 euros, només.....

Per cert, està muntada amb SRAM Force (compatible amb SHIMANO), pedals Keo carbon Iron Man, Selle Italia, etc...

A la de deu!

Doncs amb la corrent, ja son deu les setmanes que porto d´acondicionament. En total uns 1800 km´s recorreguts a una mitjana que ronda el 70%. Haurien de ser molts més qm´s per anar bé, però el temps dona fins on dona.. L´intensitat també hauría de ser una mica més més baixa, però sigui pel poc temps que disposo o bé per les ganes que tinc, que quan puc anar baix normalment segueixo per sobre del 65%, sempre amb el limit fixat. Arribat a aquest punt, ara ja començo a sentirme algo millor, tot i que "el test" de sortir en grupeta encara el deixarem per a més endevant.. De moment "aguantaré" i dic aguantaré perquè cada cop costa més no pitjar l´accelerador. Segurament el que faré per no passar de 0 a 100 d´un dia per un altre, serà fer unes 4 setmanes a partir de la setmana 11 en que rodant provaré de buscar intensitat creuer amb màxima de 60% i cara amunt incrementar fins a IA de 85%. De tota manera, sobre la marxa improvisaré segons les sensacions, temps i ganes.. L´idea de tot això es començar a fer els específics una mica més tard, de cara a les 2 últimes setmanes del 09. Amb el de divendres i el d´avui han estat dos entrenaments continus de 80 qm´s cada un amb dos recorreguts bastant "trencacames" i les sensacions en arribar a casa han estat força bones.

Va de rodes..

Han estat quatre dies de descans de pedals però no de les dues rodes.. Cap de setmana llarg i intens, mooolt intens a Xest, on els pilots de casa es van sortir! (alguns en el sentit estricte de la paraula..). Bons dies, bon sol i massa vent.. La tornada va ser durilla, les fortes ràfagues de vent ens feien anar de cantó a cantó de la carretera de forma perillosa.. De tota manera i com altres cops ja he dit, “sarna con gusto no pica!”.
En definitiva, la meva altre passió: Les motos!

Arribada al circuit.. Aquí s´aparca on es pot!!

Els "espartanos" del Lorenzo, dels primers en arribar..

Fa bon dia i bon ambient per veure curses..

Que no hi pot faltar mai a Valencia?? La paella, es clar..

(paella+pan: 7 euros)

Tarda de passeig per la platja de la Malvarrosa.. No va durar gaire, es va aixecar un vent..

Super Rossi!

Pedrosa i Lorenzo, genials!

Julito Simon celebra el seu Campionat del mon.. No es per menys!

Final de festa amb "The doctor" fent de les seves..

Ciclocross??

Com deia aquell, “no hase falta desir nada mas..!”. Les imatges parlen per si soles: Aquesta és la carretera que va de Terrassa a Castellar, i d´un dia per un altre i com si fossin rovellons, van aparèixer petites boles de fang a la carretera. Aquestes “boletes” cada cop va ser més grans, fins al punt en que hi ha cops que la “boleta” de fang ocupa tot el carril. Segons sembla, el fang es deu al traginar dels camions volquet que fan feines en algún lloc on hi ha molt fang, a la vista està.. A banda del fang que esquitxa de les rodes, del pes del camió fà que als revolts s´escampi tot el gruix de fang enganxat a la caixa del volquet amb el que comporta quan s´asseca i queda tota la sorra als revolts.

De quan en quan ho netejen amb un tractor que llença aigua a pressió, que no sé si és pitjor el remei que l´enfermetat, perquè de cop i volta trobar-te la carretera com si acabés de ploure fa una gràcia.. El cas és que algú ja ho a fet arribar amb bon criteri, als de “PONLE FRENO”. A veure si així ho solucien..

Per cert, avui en aquesta mateixa carretera m´he creuat amb el Dani Pedrosa, que tot i anar com un tiro, no anaba en moto si no en bicicleta. Quan la temporada de motoGP li ho permet, és habitual trobar-lo pedalant per les carreteres del Vallès acompanyat del seu preparador o del seu germà Eric, que de bon segur aviat farà el salt a algún equip UCI pro-tour.

(La foto no és d´avui)

A la de sis!

Ja fa més de 6 setmanes que va començar la planificació hivernal, i els números fins a la setmana 6 són aquests: 1069 km´s a unes mitjanas de 144 pXm, 77 de cadència i 25.45km/h. Tot i que no hi ha gaire diferència respecte del principi, alguna cosa es pot veure. Les pXm baixen poc a poc, la cadència va pujant i el promig de velocitat també. No son gaires km´s, tot i que el volum va incrementant-se poc a poc. De moment, la intensitat queda en un llunyà segón pla, tot i que cada cop son més les ganes de poder començar a pujar intensitat. Pero quiet! tot arribarà.. Ja no recordaba el que realment és fer cicloturisme: Pasejar en bicicleta, mirar el paisatge i fer-ne alguna fotografía de quan en quan.. Que bo poder saludar a qui t´avança, tot i tenint la temptació d´agafar roda, continuar amb el ritme de passeig i veure com poc a poc es va allunyant. Cada cop és més fàcil fer les rutes planificades, cada dia és més fàcil mantenir un ritme còmode i arribar a casa amb sensació de voler continuar pedalant uns km´s més. Van quedant lluny els primers dies en que per no pujar les pXm pràcticament ni podia moure el cul del seient. Van introduint-se ja, sortides de mitja muntanya per començar a agafar l´habit de la pujada. Es comença a esborrar la "marca" del tubular que es va fer el primer mes desde casa a Caldes de Montbui i la tornada pel mateix camí.. Es bo canviar de ruta, fa que vingui més de gust la sortida, inclús la gent que trobes sempre es diferent.

Primera remullada de la "pre"

Doncs ho portaven avisant tota la setmana, dimarts, dimecres i dijous PLUJA. Doncs bé, dimecres al matí vaig llevar-me i el cel estava ennuvolat però el sol feia el que podia per deixar-se veure.. Vist el plan vaig pensar.. Avui me la jugo! Vaig fer com cada dia i quan ja estaba en disposició de decidir que fer, el cel ja no era el d´abans, la cosa ja estava una mica més fosca, però no plovia.. Aleshores em vaig tornar a dir... me la jugo! I em vaig preparar per sortir.. Sabia que m´acabaria mullant, pero la veritat, no pensaba que tant aviat!! Pujo els 4 vents, començo la baixada cap a Martorell i abans de la cruïlla amb Castellbisbal estava cayent aigua com mai, o al menys això em semblava a mi.. Ja que hi soc continuo, em vaig dir.. Carretera de les carpes i arribo a Olesa. Primer dilema: Pujo Vacarisses per retallar la sortida? NO, segueixo cap a Monistrol de Montserrat, total ja vaig mullat i no tinc fred.. Per la Puda a part d´aigua fà un ventet de cara que molesta molt.. Castellvell i el Vilar, Vacarisses i a 5 km´s de casa, va deixar de ploure.. Al final 53 km´s dels quals només 10 els vaig poder fer "en sec"..
Mentre pedalava vaig recordar-me d´aquella pel·licula "LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO".. Al cap i a la fi, ho portaven avisant tota la setmana, no? "Sarna con gusto no pica", diuen..

Entrenaments "contra-rellotge"

Tot i que el títol sembli que la “pre” ja s´ha acabat i comença la gresca, no és així.. Quan escric "a contra rellotge" ho escric en el sentit més literal. Encara que no sembli graciós, es divertit fer entrenaments d´aquest tipus, en el que per qüestions d´organització familiar i feina, tens un temps estipulat per entrenar i no et pots passar, m´explico.. Sona el despertador, ho preparo tot, deixo la patufa a la guarderia. Volo cap a casa i m´endinso dins del culotte, mallot, sabates, casc, etc.. Prenc la S-W i carretera i manta. Sortida aproximada a les 09.15h i tornada com a molt tard, a les 11.20h. Entrenament de 2h05m, ni 1 minut més ni un minut menys! Arribada a casa, dutxa ultrasònica i recollida de la peke. A dia d´avui i segons les condicions d´entrenament fixades, això em dona un crèdit aproximat d´entre 50 i 55 km´s a una mitja que ronda els 25 km/h. I pregant de no punxar o qualsevol altre imprevist, perquè si és així, em toca pujar intensitat i la mitja puja i per descomptat les pxm també, que ara és el que no convé..
Això és el que toca durant unes setmanes més.. Doncs bé, després tocarà el mateix però amb el canvi d´intensitat, guanyarem en km´s, però no en temps..Com diria aquell, no es pot tenir tot, jeje..

JMBorràs Senior

Com no pot haber-hi un "jr"sense que hi hagi un SENIOR, doncs aquí va la petita historia de qui va tenir la culpa de que jo descobrís la passió pels pedals. Avans corria amb una escopeta darrera els conills i les bestioles a la muntanya fins que un dia , ja ven entrats els 40, va pujar a una BH de MBK (amb prou feines tenia canvi de marxes al darrera..). Va començar a fer quilòmetres i va decidir vendre l´escopeta per comprar-se la seva primera colnago. Després va ser una Bianchi, un altre colnago, etc.. Pot ser va ser el Benet Vicente, o el seu germà Ramon qui el van convencer per competir, el cas és que quan el moble del menjador ja no hi cabien més trofeus, anaba omplint capses de cartró que cap de setmana rera cap de setmana quedaben apilades al garatge de casa. Des d´aleshores, es difícil entrar al menjador de casa en temporada i no trobar-hi un ram de flors.. (S´habia de compensar la neteja dels trofeus amb els rams..).

Tot va començar amb el CCMolins de Rei, després va ser el CCSant Pere Molanta i finalment amb el Ramon Vicente al capdavant, es va formar el CCPallejà, amb el patrocini exclusiu de VIROELECTRIC.

Campionats de Catalunya, campionats d´Espanya, premis de Muntanya, varies Xallenge Garraf Penedès, bones participacions als Campionat del mon de Veterans a Austria (aquest any 2009 va fer 13è) i als Campionats d´Espanya, aquest any 3é a la XXVI Xallenge de veterans, etc..

Fent la vista enrrera, recordo els Borràs (pare, germana i jo mateix), pedalant junts. Qui sap? Pot ser algún dia l´Inma hi torna i podem pedalar plegats de nou. Si és així, tant el Senior i el Junior ens haurem d´aplicar, perquè la "chiki" volaba quan la carretera s´enfilaba cap a munt..

Fidel als colors del Pallejà-VIROELECTRIC, sempre pedalant acompanyat d´amics i coneguts. Va pujar un dia a aquella BH i a día d´avui encara no ha pogut deixar de pedalar..

Setmana 3

Comença la tercera setmana i poc a poc vaig fent algún km més.. Aquesta setmana ha acabat amb 207km a una mitjana de 145pxm. No està malament, tot i que poc a poc hauría de pujar una cosa i baixar l´altre.. El cul es segueix queixant, tot i que de vegades l´V3 em permet aixecar-me sense passar del 75%! Tot un regal, tenint en compte que només és la 3a setmana de pre..
Pot ser hauría de fer un pensament amb l´SLR 135gr, molt lleuger però si no et vas aixecant al final et castiga, i de quina manera!! Dimecres vaig trobar el Vila, quin tros de veterà!! Pot ser feia uns 15 anys que no pedalaba amb ell, va ser un plaer tornar-lo a saludar. Em va explicar que ja va deixar la comp. tot i que la seva colnago segueix pujant de quant en quant cap a granera.. i a quin ritme!! Quan jo era juvenil ell era master 40. Recordo que es repartien els trofeus amb Borràs Senior. Quins temps aquells, de la Xallenge Garraf-Penedès..

De camí cap a Gallifa, a punt de coronar i començar a baixar cap a Snt Feliu, tot en silenci, només s´escoltaba la cadena de la bici i les vaques.. Així dona gust pedalar!

"Purito" el gran!!

Contra tot pronòstic, el ciclista de Parets del Vallès Joaquim Rodríguez va guanyar aquest diumenge 27 de setembre la medalla de bronze al Mundial de ciclisme en ruta celebrat a la ciutat suïssa de Mendrisio. L'australià Cadel Evans va proclamar-se campió, i el rus Alexandre Kolobnev va quedar segon. Evans, que succeeix al podí a l'italià Ballan, va invertir 6 hores i 56 minuts a recórrer els 259,5 quilòmetres que tenia el circuit. "És una llàstima que Kolobnev i jo haguem fet el tonto, perquè podíem haver esprintat per l'or", va subratllar Rodríguez al finalitzar la cursa. Això sí, el paretà va reconèixer que "un bronze ja està bé".

Respecte de l´"ESPARTANO", simplement espectacular... El suec Gustav Larsson, company del Saxo Bank, va quedar segón a 1 minut 27 segons i l´Alemany Tony Martin va completar el podi, a 2 minuts i 30 segons.

Setmana 2

Complerta la setmana 2, la valoració és que em fa mal el cul i la FC ha baixat una mica, però no massa.. Em fa mal el cul perquè per no disparar les pulsacions tinc el màxim de temps el cul al seient, donat que és l´única manera de que la FC no comenci a pujar i ens sortim dels límits fixats..
Aquesta setmana han sortit 176km´s amb una mitja de FC que ronda el 70%. De moment pocs resultats per no dir poquíssims, però la questió és ser regular i amb el temps tot té una recompensa.
Lo positiu és que cada dia d´entreno he sortit amb ganes i en cap moment he notat les cames cansades. Afrontarem la setmana 3 doncs, d´una manera optimista!
Com deia aquell, "el que la sigue la consigue"!!

Motivació

No hi ha res com un parell de motivacions extra per començar a pedalar després de tants mesos..

Comença la pre-temporada!

Aquest any comença la pretemporada aviat, molt aviat! La ideia és fer de 12 a 14 setmanes pedalant de menys a més km´s entre el 60% i 75% de la FCM per començar a baixar pulsacions, que la cosa està disparada!! El nou propòsit de cara al 2010 és sortir novament amb els master 30, que ja fa més de 2 anys que no em poso un dorsal a l´esquena. Me n´he posat algún per tapar els michelins que han sortit al davant, però ha estat per correr un parell de mitjes maratóns, treu-re´m el mono i sentir el cuc a la panxa...
De moment pocs km´s però ben fets!!
Tot això es clar, després d´estar amb la patufa de la casa, que ara mateix és la prioritat número 1!!!
Salut i pedals!