dijous, 26 d’abril del 2012

La màquina del temps!!!


Fa molts anys que em feia molta gràcia tenir una bicicleta de contrarellotge. Doncs bé, a dia d´avui ja s´ha acabat fer tunning de la bici de ruta per les curses de contrarrellotge.

Avui he fet un parell d´horetes amb ella i la veritat, es fa molt complicat sortir a rodar amb una d´aquestes, ja que la simple posició de la bicicleta ja et demana que apretis les dents. Amb això, les mitjanes per sobre de 32, 33, 34, etc.. surten soles.

Que bé que ens ho passarem a partir d´ara, oi Queca?
Ara si tot va bé, el proper dia 4 de Maig toca l´estrena en competició amb el campionat d´Espanya de P i B de CRI a la Pineda de Mar.

Bona feina dels amics de Jordi i Elena Terrassa fent-me els adjustos per anar el més "incomode" possible damunt d´aquest poltre de tortura.


diumenge, 8 d’abril del 2012

2n Gran Premi Muntbikes ((CRONICA))

Ahir es va celebrar per segón any consecutiu la cursa organitzada per l´equip Muntbikes, a la localitat d´Arenys de Munt.



Sobre un cicuit calcat al de l´any passat, es va fer una hora de cursa més tres voltes.


En referencia al circuit cal dir que té molts més enemics que amics. A mi personalment és un circuit que m´agrada molt donada la baixada tècnica que té. Un circuit per un corredor fort i que tècnicament baixi molt bé. En aquest cas aquest corredor va ser en Dani Gonzalez (Muntbikes), qui va jugar les seves opcions per aconseguir marxar sol i arrivar a meta amb temps de poder celebrar-ho tranquilament. Bravo Dani, ets un crack!!



Pel que fa a la cursa, com sempre es va començar a mil per hora. Es van succeïr els atacs desde que es va escoltar el xiulet de sortida!



Jo vaig intentar aguantar tot el que vaig poder, coneixedor de que el meu estat de forma no em permetria poder estar al davant. A meitat de cursa vam fer un grup de 5 o 6 als que perdia de vista en la pujada però que sense cap problema tornava a atrapar baixant. I aquesta va ser la tònica de cursa: Em deixen pujant, els atrapo baixant, em deixen pujant, els atrapo baixant.



Un cop passada més de mitja cursa i ja pensant en sortir a la classificació final, arriva la sorpresa:



Anava jo al davant del grup en la baixada quan de sobte em trobo amb un dels arbitres al mig del carril, amb els braços amunt i xiulant per aturar-nos. Però ara que passa? De haber hagut alguna caiguda forta perquè si no no ho entenc, si el cap de cursa no ens ha doblat.



Llògicament m´aturo a un cantó, peu a terra i pregunto:

-Que passa? Perquè ens atures?

No només no obting cap resposta si no que veig com qui ens ha aturat marxa donant-me l´esquena i ignorant-me.


Amb cara de tonto torno a pujar a la bicicleta i continuo fins que em diuen que haig d´avandonar la cursa.


No dic res però em pregunto el perquè de tot plegat, si no m´han doblat! La consigna era clara: Corredors doblats fora de cursa fins que els arbitres considerin que no.

La situació era que duiem 40 minuts de cursa i a mi no m´habien doblat. Està bé, ho assumeixo i callo.



La segona sopresa es quan veig que els arbitres comencen a discutir i a increpar els corredors que per a ells estàn doblats, entre d´altres coses dient-los que si no es volen quedar fora de cursa que entrenin més, o que si son sorts, etc..


La meva reflexió es la següent:


Entenc perfectament que pugui haber equivocacions en les classificacions, ja que amb els mitjans dels que disposen els arbitres amb prou feines poden apuntar dorsals. Per aquest motiu assumeixo que si en la meva eliminació s´han equivocat, doncs cap problema, un altre dia serà al revés i tant amics.


La gent som humans i no màquines perfectes, ens equivoquem i ho sabem o ho hem de saber.


El que no pot ser es que els arbitres s´encaressin amb tothom qui els recriminés o simplement els preguntés el perquè de les eliminacions. Justes o injustes, aquí no hi entro, però el que fallen son les formes i aquí si que és la persona directament. No vull criminalitzar a tot el col·lectiu d´arbitres pèrquè no els conec, no més vull expresar la meva queixa sobre l´actitud que van tenir els d´ahir. Així no anem bé.



S´ha de ser conscient de que en aquesta categoria hi ha gent que pot entrenar molt i hi ha gent que no pot entrenar tant, a banda de que n´hi ha que tenen les qualitats per estar al davant amb poc que entrenin, que no és el meu cas.



El que vinc a dir es que el preu per l´inscripció és igual per a tothom independentment del que hagin pogut entrenar. Hi ha gent que ha de fer grans esforços per poder venir a correr i entrenar entre setmana. Amb quines ganes surt a entrenar un que ha de fer-ho en un polígon de nit amb un frontal al cap, després de sentir com et diuen que si no vols estar fora de cursa entrenis més? Per favor, no son maneres..



Per molt que es pugui entrenar, perquè uns guanyin altres han de deixar de guanyar. Amb això no vull demanar que deixin acabar tothom, NO.


Entenc que han d´haber-hi uns mínims per poder competir. Però les coses es poden i s´haurien de fer millor. Als veterans els està funcionant a la perfecció el tema dels CHIPS. Quan ens arrivaràn a nosaltres? Això facilitaria molt més la feina als corredors i sobre tot als arbitres.



Amb aquestes actituds no anem bé.


Espero que lo d´ahir només fos un "calentón" d´algúns, i quedi en una simple anècdota. Que amb la que ens està cayent només faltava que "entre nosaltres" ens anem maxacant..