Ciclocross de Manresa ((CRONICA))

Ahir diumenge dia 18 de Novembre es va disputar una nova cursa de ciclocross. Per a mi, la segona aquest any després de la de Lleida de dissabte passat.

Soprenentment, a linea de sortida més de 50 corredors/es en la nostra mànega! Impressionant, això dona fè de que aquesta disciplina cada cop va més endavant.

I la veritat es que tota aquesta gent va encertar en venir a competir en aquesta cursa, ja que el traçat era dels millors que s´han fet fins a dia d´avui. Això si, per disfrutar-lo del tot habies de ser un expert en la materia i portar una bona màquina adaptada a les circumstàncies. Circuit molt lliscós a conseqüencia de la gespa mullada, del fang i de les pujades i baixades contraperaltades. Algún dels bons va haber de correr amb la bicicleta al coll i el tubular fora de la llanta, mentre veia com la cursa li marxava.

Així doncs, amb retard degut a la qüantitat de corredors, es dona el tret de sortida.

Una maniobra extranya fa que em quedi trabat a tercera linea de sortida. Toca el xiulet i gasss!!!

Revolt a la dreta en asfalt i es produeix una caiguda a pocs metres davant meu. En Lluis (Ravet bikes) s´ha enganxat amb en Da costa i va pel terra. Jo porto al davant al seu germà, qui en veure l´aparatosa caiguda frena de sobte i para la bici. Em quedo clavat jo i alguns més al darrera seu, mentre intentem avançar posicions de nou.

Em coloco darrera del David Pua (Electroizas) a qui li aguanto la roda un parell de voltes, fins que en un dels trams em cau la cadena i haig de parar a col·locar-la.

A partir d´aleshores faig la meva cursa fins que pel darrera m´atrapen l´Albert Gomez (Electroizas), i l´Angel Nevado (Bikeberguedà). Més tard arribaria també en Xavi Casas (Amatstrong CT).

Fem un parell de voltes fent-nos passades fins que l´Albert té un problema i perd la nostra roda. En Nevado finalment també es despenja i acabem entrant a meta a pocs segons l´un de l´altre.

Del circuit cal dir que a estones tècnic a estones rodador, en definitiva molt complert. L´any que bé hi tornarem. La següent a Vic! Que si es fa al mateix lloc de l´any passat, també tindrem gespa mullada per aborrir!!

La classificació de la cursa aquí.

Temps per volta aquí.

VI Trofeu ciutat de lleida de Ciclocross ((CRONICA))

Aquest passat dissabte va ser la meva primera cursa de ciclocross de la temporada. Per motius de feina i lleure, no he pogut estrenar-me avans.

Excel·lent participació de corredors, consolidant-se poc a poc la disciplina del ciclocross com una disciplica que actua com a punt de trobada invernal entre bikers i carreteros.

Escalfant saludo als amics que cada any ens anem trobant sobre el fang, ja en tenia ganes!!!!!

Un bon team de corredors els que ens presentem a la linea de sortida, quin goig!! Aquí a la foto encara hi falten en Liki Viñas i en Quim Cordoba, en total 8 Amatstrong a linea de sortida.

La sortida com sempre a mil per hora. Si en la majoria de curses es important una bona col·locació inicial, en aquesta encara ho és més, donat l´embut que es forma a l´entrada del bosquet. Per sort aconsegueixo col·locar-me bé als primers compassos de cursa, només perdent una posició al llarg de la mateixa.

Un cop feta la cursa i cada un al seu lloc, em quedo en terra de ningú rodant sol. Pel darrera m´apreten els germans Gomez mentre que pel davant veig en Marc Cadena cada cop més a prop.

Tram de les escales, aquest any ens han retallat uns pocs de graons.

La tònica de la cursa és aquesta, anar el més ràpid possible. Poc a poc veig que per darrera vaig obrint forat, mentre que sorprenentment cada cop veig més a prop en Marc.

Quan ja tenia clar que donaría caça a en Cadena, patapàm!!! Perdo el tren davanter i caiguda!!

Tot i així m´aixeco ràpid i continuo a tope, només queden 2 voltes. Aconsegueixo aguantar la posició i gas a fons fins a meta.

Finalment entro a meta pràcticament a roda del Marc, només 3 segons ens han separat en la classificació final. Que hagués passat si no hagués caigut? Que haguessim arribat ell i jo com tantes curses passades i ens ho haguessim passat pipa en l´arribada!!

La següent aquest cap de setmana a Manresa!!!

Classificació de la cursa aquí.

Temps per volta aquí.

Campionat de Catalunya CRI Cervera ( ( C R O N I C A ) )

Em programo l´alarma del despertador a les 8h del matí, vull arrivar amb temps per escalfar bé i fer un primer reconeixement del circuit i sobre tot del darrer km infernal de crono.

A les 9:15h obro els ulls i sorpresa!! El mobil s´havia esgotat de bateria i no ha sonat!!! Comeeeeença la crono!!
Qüalsevol altre dia ja hagués donat la cursa per perduda, però aquest cop es tracta de la crono i fins les 11:37 no tinc la sortida. A priori tinc temps si més no, per arrivar i sortir. I així ho faig. Esmorzo ràpidament i em poso en marxa.

A poc de les 11 arrivo a Cervera. No trobo cap indicació per anar al control de sortida, cosa que m´extranya. Al final i despres de donar varies voltes renegant arrivo a lloc.

Descarrego la Queca i cap al control de mesures i dorsal. Un cop em donen el OK, descarrego el corró m´entre escolto per la megafonia que en breu comencem a sortir els Senior Ma30. Jo surto el 4rt!!! Bufff...

Deu minutets de corró i cap a la rampa de llençament!

 3...2...1... S O R T I D A ! ! ! !

Els primers compassos com sempre malament.. La primera meitat de crono molt ofegat i sense agafar ritme, fa . Per sort la posició la tenia bastant assumida i no m´ha calgut aixecar-me de la bici cap vegada, únicament per llançar-la en la sortida i en el canvi de gir a meitat del recorregut. SI no he anat més ràpid es perquè el motor no dona més..

La següent a.. Cervera!!

CAMPIONAT DE CATALUNYA CRI PER TOTES LES CATEGORIES EXCEPTE FEMINES CADETS I FEMINES JUNIOR

Dades de la prova

•Categoria/es: Carretera - Veterans

•Dia: 09-06-2012

•Hora: 11:30 (PROVISIONAL)

•Població: CERVERA

•Direcció: ANTIGA N II (DAVANT CONCESSIONARI SEAT)

•Quilómetres: 22.8 km

•Organitzador: CERVERA, PENYA CICLISTA

Cursa Balsareny ( ( C R O N I C A ) )

Aquest passat diumenge dia 20 de Maig de 2012, es va celebrar la cursa al circuit de la localitat de Balsareny.

Un circuit amb complicacions, dels que a mi m´agraden. Revolts tancats, algún pas de vianants elevat, una mica de gravilla en algún revolt i per acabar-ho d´adovar, la pluja de la nit havia deixat algún  trams humits.

A la linea de sortida quasi 40 corredors. Tret de sortida a les deu del matí per completar 50 voltes a un circuit de poc més d´un quilòmetre amb esprints puntuables cada deu voltes.

Els primers compassos de cursa el ritme era frenètic! Estira i arronça en un pilot que ja d´entrada força reduït, anava aprimant-se a cada volta.. Mala sort per en Morales quan davant meu veig que el pedal se li surt de la biela i queda subjecte únicament a la sabata. Llàstima!

Diversos intents per trencar la cursa van fer que em col·loqués el més al davant possible.

Amb poca motivació de cara a intentar puntuar en algún dels sprints intermitjos, vaig tantejar-ne un sense haver preparat l´aproximació. Això va fer que en la llarga recta de meta les pulsacions em pujessin per sobre de 190 i això només servís per veure puntuar els del davant i jo passar les següents dues voltes veient estrelletes i ocellets voltant sobre el meu casc.

Inmediatament em vaig treure del cap intentar puntuar i pensar en acabar el millor possible i intentar col·locar-me per al darrer sprint a meta.

Amb en Toni i en Giol.

Anaven passant les voltes i les males sensacions inicials es van anar convertint en sensacions més portables. Com sempre, canvi de xip al passar l´equador de la cursa.

En David Sanchez (Bici equip Centelles) no va parar de probar-ho en tota la cursa fins que va aconseguir trobar el que buscava, marxar del grup. Molt actius també els Electroizas, qui van tornar a signar una excel·lent cursa de grup. Entre tant, en David Alcaraz (Bici equip Centelles) anava demostrant el seu potencial intractable en cada sprint.

Passat l´equador de la cursa l´Enric Viñas fa una arrencada del pilot i a roda seva marxa l´Albert Giol. Bravo!!! En pocs metres agafen distancia del grup i s´apropen als escapats. Revolt a l´esquerra i en Viñas i en Giol rodolant pel terra.. Cap dels dos podrìa acabar la cursa.. Llàstima!!!!!!

Durant tota la cursa en Toni Costa (Amatstrong CT) va estar probant-ho varies vegades sense fortuna. Ja sortirà Toni! Em va sorprendre lo bé que estàs desde el darrer cop que vam coincidir en cursa. Qui també va probar-ho varies vegades va ser en Benitez (Amatstrong CT), que tampoc va tenir la sort de la seva part aquest diumenge.

A cinc voltes del final vaig col·locar-me per les primeres posicions per tal de no perdre el lloc en l´esprint del grup, tenint en compte que únicament hi havia un punt a disputar al haver-hi tres escapats pel davant.

Recta de meta i m´aferro a la millor roda del dia, la de l´Alcaraz. Ell mateix llança un esprint llarguissim amb l´intenció va dir després, d´agafar als escapats a la mateixa recta de meta (:-o).

Tant bèstia va ser l´arrencada del David, que no surt ni a la foto! Aquesta es la distància que ens va treure al Dani Gonzalez (MuntBikes) a mi i a la resta del pilot en l´esprint del grup.

Feia molt de temps que no sentia la sensació de mareig després d´una arrivada. Això només vol dir una cosa, manca d´entrenament.

Amb tot plegat i tenint en compte el poc que estic fent aquestes darreres setmanes, em conformo amb la desena posició final, essent el primer dels que no vam puntuar a cap intermig. Finalment vam acabar la cursa 24 corredors.

Com diria aquell no hi ha més, encara gràcies. Ja vindràn temps millors!

La classificació de la cursa aquí.

Campionats de Catalunya 2012

RUTA
4 d´ agost per sènior i màster 30 a Masllorens (CC Montmell).

CRI
Per a totes les categories serà a Cervera el 9 de juny amb l´ organització de la PC Cervera.

Campionats d´Espanya P i B ( ( C R Ò N I Q U E S ) )

Aquest passat divendres i dissabte es van donar lloc a la localitat de Pineda de Mar, la novena edició dels campionats d´Espanya de contrarrellotge i ruta, per a Policies i Bombers.
Amb aquest, ja és el tercer any consecutiu que hi participo, i si puc, no hi faltaré cap any.
Excel·lent organització, excel·lent companyia i un altíssim nivell de corredors, fan que aquest campionat enganxi des del primer dia.

Divendres 04/05/2012
Cursa CONTRARRELLOTGE
Aquesta és una disciplina que a priori mai m´havia cridat l´atenció. Tot i així, l´espectacularitat de les màquines i el material, feien que des de sempre volgués tenir una d´aquestes maquinetes. I tot just va arrivar a temps per fer quatre adjustos i llençar-me a la rampa de sortida.

I no em vaig equivocar, quin plaer rodar amb això! Tal com em va dir en Carles, aquest és un tipus de bici al que sempre estaré fent petits adjustos per tal d´anar el més “incòmode possible”.

Configurant el Garmin just avans d´entrar a la rampa de sortida.

El circuit de la crono constava de poc més de 10km´s totalment plans al llarg del passeig marítim. Anada i tornada fent un bucle interior. A la recta llarga es rodava per damunt de 50 km´s per hora, velocitat que contrastava totalment en fer el gir de 180 graus i tornar enrrere.

En aquest punt passaves de tenir la sensació de volar, a tenir la sensació de que el paracaigudes que havies hagut de desplegar per poder frenar avans del revolt de 180 graus, s´havia quedat obert i t´anava frenant per l´acció del vent frontal.

En plena crono per la recta de contramenta.

Al final i amb la sensació d´haver fet la crono el més ràpid que vaig poder, em quedo amb les sensacions d´haver conegut una disciplica simplement espectacular.

 Amb en Carles, que es va treure una excel·lent crono per aconseguir pujar al podi en tercera posició.

Quin crack de l´especialitat!! Em queda molt per apendre..

Acabo aquesta proba en la posició 29ena absoluta i el 7è de la meva categoria. Molt millor del que hagués pogut esperar.

La classificació complerta aquí.

Dissabte 05/05/2012
Cursa RUTA
Va ser al dia següent de la contrarrellotge, quan es va disputar la cursa de ruta.

El traçat era un bucle inicial d´uns vint km´s per tornar a passar per meta i pendre la NII fins a Mataró. A partir d´aquest punt, la cosa es començava a complicar amb l´alt del pollastre.

A priori la primera meitat de la cursa transcorria sense cap complicació, tret d´algún repetxó curt. El pitjor enemic en la primera meitat de cursa va ser sens dubte el vent que va picar de cara fins a Mataró.

Les meves opcions passaven per arrivar a Mataró amb alguna renda mínima de temps que em permetés pujar les primeres rampes de forma més còmode per després afegir-me novament al pilot, però no va poder ser.

No havíem arribat encara al km 10 quan un Albert Cantenys fortíssim ja va presentar les seves credencials! El 95% dels corredors en cursa ja no el tornaríem a veure fins a meta. Quin crack!!

Diversos corredors ho vam anar intentant, alguns amb fortuna i d´altres com jo sense. En un dels meus intents, quan el pilot em va tornar a enxampar vaig veure com marxava el que seria l´escapada del dia. Amb les pulsacions encara disparades vaig veure com saltava del pilot en Carles Lara i posteriorment el David Alcaraz. Tampoc els tornaría a veure ja fins a l´arc de meta.

Camí de Mataró el ritme del pilot era de marcheta de diumenge, mentre anaven caient els minuts dels escapats vers la resta.

Diversos cops vaig intentar marxar del grup amb l´intenció de fer grupeta, però quan girava el cap em veia sol a 100 metres del pilot, desgastant absurdament. Impossible lluitar sol contra el vent de cara.

I els meus presagis van ser encertats, en arribar les primeres rampes el pollastre sem va “atragantar”..

Vaig anar perseguint un grupet fins a Arenys, però va ser impossible enllaçar. Al final em va agafar un segón grupet per darrera i així vam anar cap a meta.

Els darrers km´s vaig patir bastants “calambres”, però tot i aixi vaig poder continuar.

Vaig entrar a meta en la posició 71, el 17è de la meva categoria amb 12 minuts perduts respecte del guanyador absolut, l´Albert Cantenys. Després m´explicaria com va aconseguir arribar sol “a lo grande” i em vaig alegrar moltíssim per ell! Bravo Albert!!!

Vaig acabar força satisfet per la cursa, tot i que el resultat no acompanyés ni de bon tros.

Temps enrere m’hagués conformat en quedar-me al pilot sense saber ni tant saval el que estava passan davant, fins que hagués arribat al Pollastre i hagués rebentat.

Aquest cop tinc la satisfacció d´haver intentat jugar les poques cartes que duia. De vegades surt, aquest cop no va sortir.

El valent del Carles va aconseguir entrar en l´escapada i va obtenir com a premi el preuat maiot de CAMPIÓ D´ESPANYA en la seva categoria!!! Quina alegria!! Quina classe Carles,  quina manera de rentabilitzar els entrenaments!!

Per damunt de tot em quedo amb la bona sensació d’haver gaudit un any més d’aquest excel·lent campionat!! Novament, una gran participació de corredors d’arreu d’Espanya i una organització de 20 sobre 10!! Enhorabona al CEME!!!!!

Aquí amb la meva petita, l´Albert i el Carles.

La classificació complerta de la ruta aquí.

I GP Amatstrong vila de Porqueres ( ( C R Ò N I C A ) )

Aquest passat diumenge vam celebrar el I GRAN PREMI AMATSTRONG CIUTAT DE PORQUERES.

Escoltant i llegint les cròniques d´altres corredors, em consta que va ser tot un èxit!

La prímera mànega va estar dedicada a la cursa de veterans i fèmines, on en Juanjo Agüero es va endur el gat a l´aigua en un circuit quasi fet a mida per les seves característiques d´esprinter. Al podi el van seguir en Medina del Galvesport i el meu bon amic Carles Lara del Bicis Esteve! Quina alegria!!

A la següent mànega ens vam ajuntar 14 corredors del team, el màxim que ens permet el reglament.

A la línea de sortida uns 60 senior master 30 que començavem a pedalar sobre les 11 del matí sobre un circuit totalment pla de 1.300 m aproximadament. Cursa a 45 voltes amb sprint puntuables.

La meva intenció inicial era la d´intentar col·locar-me en algún sprint, però va ser just al primer puntuable quan em vaig adonar que ni de lluny podría estar al davant.

Amb aquestes, em vaig limitar a intentar ajudar en la mesura del que pogués a la resta de companys del team que poguessin anar al davant.

Imatge d´una de les vegades que vaig intentar marxar del grup sense gaire fortuna.

Vist lo vist, tocava intentar tirar del grup en els moments en els que marxava algún grupet i el nostre Noel, millor classificat en aquesta cursa, no havia pogut entrar-hi.

I jugant a fer de gregari, em vaig passar tota la cursa o al davant del grup o directament al darrera per recuperar l´alè que havia perdut en l´escalfada anterior.
D´aquesta manera van anar passant les voltes i jo disfrutant d´una cursa atípica per a mi, sense guardar res de res per al final.
Fins al punt que va arrivar la meta i jo havent-me vuidat del tot, em vaig limitar a deixar-me caure a final de recta mentre m´anava passant tothom. Alguns fins i tot van girar el cap per veure si era realment jo el que anava enrrere..

La de diumenge va ser crec, la cursa que he acabat amb el pitjor resultat. Vaig entrar en la posició 53 de 57 corredors que vam finalitzar la cursa. Contrariament, vaig acabar super satisfet de la cursa, ja que vaig fer un reset i vaig replantejar-la de la forma més diferent que hagués pensat avans de començar. Vaig arrivar a casa trinxat però content!

La cursa la va guanyar el super Vinoko Edu Gomez, que juntament amb la seva artilleria pesada en forma de Electroizas team, van dominar la cursa únicament donant-nos opció a fer segons de absults amb en Noel i segons per equips.
Vull remarcar molt i molt la gran tasca que han fet alguns dels membres del team que s´ho han currat MOLTÍSSIM perquè aquest primer GP hagi vist la llum. Ha estat genial familia, us felicito per la feina que vau fer avans, durant i després! Va ser super emocionant!!!!!! Quan dic membres del team em refereixo a tota la familia, es a dir, corredors, familiars, cheerleaders, etc...
Però per damunt de tot, agrair a l´Amat la seva incansable iniciativa. Sense ell això mai hagués estat possible. GRÀCIES, GRÀCIES I MIL VEGADES GRÀCIES!!

A la resta de corredors i amics, espero que el "nostre / vostre" GP Aamtstrong us vagi agradar!

Podeu veure la classificació de la cursa de senior master 30 aquí.

I després de la cursa i tal com havia promès el dia anterior als companys del team, a la nit em va tocar preparar un pastis que va volar a la velocitat del vent! Als qui el vau tastar, espero que us agradés! ;-)

La màquina del temps!!!

Fa molts anys que em feia molta gràcia tenir una bicicleta de contrarellotge. Doncs bé, a dia d´avui ja s´ha acabat fer tunning de la bici de ruta per les curses de contrarrellotge.

Avui he fet un parell d´horetes amb ella i la veritat, es fa molt complicat sortir a rodar amb una d´aquestes, ja que la simple posició de la bicicleta ja et demana que apretis les dents. Amb això, les mitjanes per sobre de 32, 33, 34, etc.. surten soles.

Que bé que ens ho passarem a partir d´ara, oi Queca?
Ara si tot va bé, el proper dia 4 de Maig toca l´estrena en competició amb el campionat d´Espanya de P i B de CRI a la Pineda de Mar.

Bona feina dels amics de Jordi i Elena Terrassa fent-me els adjustos per anar el més "incomode" possible damunt d´aquest poltre de tortura.

2n Gran Premi Muntbikes ((CRONICA))

Ahir es va celebrar per segón any consecutiu la cursa organitzada per l´equip Muntbikes, a la localitat d´Arenys de Munt.

Sobre un cicuit calcat al de l´any passat, es va fer una hora de cursa més tres voltes.

En referencia al circuit cal dir que té molts més enemics que amics. A mi personalment és un circuit que m´agrada molt donada la baixada tècnica que té. Un circuit per un corredor fort i que tècnicament baixi molt bé. En aquest cas aquest corredor va ser en Dani Gonzalez (Muntbikes), qui va jugar les seves opcions per aconseguir marxar sol i arrivar a meta amb temps de poder celebrar-ho tranquilament. Bravo Dani, ets un crack!!

Pel que fa a la cursa, com sempre es va començar a mil per hora. Es van succeïr els atacs desde que es va escoltar el xiulet de sortida!

Jo vaig intentar aguantar tot el que vaig poder, coneixedor de que el meu estat de forma no em permetria poder estar al davant. A meitat de cursa vam fer un grup de 5 o 6 als que perdia de vista en la pujada però que sense cap problema tornava a atrapar baixant. I aquesta va ser la tònica de cursa: Em deixen pujant, els atrapo baixant, em deixen pujant, els atrapo baixant.

Un cop passada més de mitja cursa i ja pensant en sortir a la classificació final, arriva la sorpresa:

Anava jo al davant del grup en la baixada quan de sobte em trobo amb un dels arbitres al mig del carril, amb els braços amunt i xiulant per aturar-nos. Però ara que passa? De haber hagut alguna caiguda forta perquè si no no ho entenc, si el cap de cursa no ens ha doblat.

Llògicament m´aturo a un cantó, peu a terra i pregunto:

-Que passa? Perquè ens atures?

No només no obting cap resposta si no que veig com qui ens ha aturat marxa donant-me l´esquena i ignorant-me.

Amb cara de tonto torno a pujar a la bicicleta i continuo fins que em diuen que haig d´avandonar la cursa.

No dic res però em pregunto el perquè de tot plegat, si no m´han doblat! La consigna era clara: Corredors doblats fora de cursa fins que els arbitres considerin que no.

La situació era que duiem 40 minuts de cursa i a mi no m´habien doblat. Està bé, ho assumeixo i callo.

La segona sopresa es quan veig que els arbitres comencen a discutir i a increpar els corredors que per a ells estàn doblats, entre d´altres coses dient-los que si no es volen quedar fora de cursa que entrenin més, o que si son sorts, etc..

La meva reflexió es la següent:

Entenc perfectament que pugui haber equivocacions en les classificacions, ja que amb els mitjans dels que disposen els arbitres amb prou feines poden apuntar dorsals. Per aquest motiu assumeixo que si en la meva eliminació s´han equivocat, doncs cap problema, un altre dia serà al revés i tant amics.

La gent som humans i no màquines perfectes, ens equivoquem i ho sabem o ho hem de saber.

El que no pot ser es que els arbitres s´encaressin amb tothom qui els recriminés o simplement els preguntés el perquè de les eliminacions. Justes o injustes, aquí no hi entro, però el que fallen son les formes i aquí si que és la persona directament. No vull criminalitzar a tot el col·lectiu d´arbitres pèrquè no els conec, no més vull expresar la meva queixa sobre l´actitud que van tenir els d´ahir. Així no anem bé.

S´ha de ser conscient de que en aquesta categoria hi ha gent que pot entrenar molt i hi ha gent que no pot entrenar tant, a banda de que n´hi ha que tenen les qualitats per estar al davant amb poc que entrenin, que no és el meu cas.

El que vinc a dir es que el preu per l´inscripció és igual per a tothom independentment del que hagin pogut entrenar. Hi ha gent que ha de fer grans esforços per poder venir a correr i entrenar entre setmana. Amb quines ganes surt a entrenar un que ha de fer-ho en un polígon de nit amb un frontal al cap, després de sentir com et diuen que si no vols estar fora de cursa entrenis més? Per favor, no son maneres..

Per molt que es pugui entrenar, perquè uns guanyin altres han de deixar de guanyar. Amb això no vull demanar que deixin acabar tothom, NO.

Entenc que han d´haber-hi uns mínims per poder competir. Però les coses es poden i s´haurien de fer millor. Als veterans els està funcionant a la perfecció el tema dels CHIPS. Quan ens arrivaràn a nosaltres? Això facilitaria molt més la feina als corredors i sobre tot als arbitres.

Amb aquestes actituds no anem bé.

Espero que lo d´ahir només fos un "calentón" d´algúns, i quedi en una simple anècdota. Que amb la que ens està cayent només faltava que "entre nosaltres" ens anem maxacant..

La següent a.. Palafrugell!

Dia: 25-02-2012
Hora: 16:00
Població: PALAFRUGELL
Quilómetres: 79.0 km
Organitzador: PALAFRUGELL, CLUB CICLISTA
Observacions:
SORTIDA:PALAFRUGELL

Cursa La Bisbal d´Empordà ((CRONICA))

Aquest passat diumenge dia 12 es va disputar una nova edició de la cursa social de La Bisbal d´Empordà. Aquest cop, l´afluencia de corredros va ser menor al coincidir amb la cursa Xavi Tondo de Valls.

L´any passat va ser la meva primera assistència en aquesta cursa, i coneixent el recorregut veia més factible viatjar a terres Gironines que quedar-me per Tarragona.

A linea de sortida quasi 170 corredors valents, que vam desafiar la temperatura gèlida, que fregava en tot moment els 0ºC. Moltes cares conegudes, de fet vam ser 14 Amatstrongs a linea de sortida acompanyats en tot moment per les Amatstrong que ens animaven a qüalwsevol punt del circuit. Quin luxe!!

La cursa constava de dues voltes a un circuit de 42 km´s, sumant-se a final de cursa 84 km´s. En cada volta s´habia de pujar l´alt de Rupià i Madremanya. Dues pujades curtes però el ritme va fer que fossin intenses.

El grup al pas per l´alt de Rupià! Ritme exigent però suficient perquè el superessin gran part de corredors, agrupant-se novament un cop passada la dificultat.


El grup poc a poc es va anar reduïnt fins que es va formar un pilot d´unes 90 unitats. Per davant algúns ho intentaven sense fortuna, es presumia arrivada massiva a La Bisbal.

A mi ja m´anava prou bé l´arrivada, tot i que el meu punt de forma està molt lluny del desitjat, a cada pujada anava amb el ganxo per no perdre el pilot.

Tal va ser el punt de patiment que vaig intentar disputar (tard) la meta volant al primer pas per La Bisbal, confiat en que pot ser a la segona volta no arrivaria amb el pilot.

Per sort la segona volta la vaig poder aguantar amb el grup capdavanter i es va llençar la desitjada arrivada massiva.

Va ser una arrivada molt dura, amb molts nervis, tothom es trobava amb forces per estar al davant i volien disputar. Jo anava fent com podia mentre revia i donava cops de colze per la disputa d´un lloc privilegiat. Aquest any vaig entrar pel cantó esquerre, justament on picava l´aire que poc a poc va anar mermant les poques forces que em quedaven.

Tant just vaig arrivar que a 25 metres de la linea d´arrivada vaig haver de seure sense forces, mentre m´anaven passant corredors.

Tot i així, vaig poder mantenir la 12ena posició final i 3r Ma30. Ja hagués signat avans de començar la cursa un resultat així!! L´objectiu inicial era aguantar el ritme de cursa i veure-les venir.

Super arrivada de l´Albert Giol, quedant el 9è absolut i 1r Senior! Molt bé!!!! La resta del tema van entrar amb el mateix grup, tret d´alguns que per problemes físics van arrivar amb un segon grup.

Un imparable Mauricio Muller (UPV-BANCAJA) es va endur tant la meta volant com l´arrivada final. IMPARABLE, es va endur la cursa per davant de l´Adrià Moreno (MOPESA) i en Raul Cruz (RCR 19).

Tot plegat es va fer la cursa a un promig de 42 km´s hora, que no está gens malament..

Amb en Lobo a l´arrivada! Aquest any serà un valor segur per l´equip!!!

En que es pensa quan no s´està pensant en res?

Aquí tota la familiaStrong que vam ser a La Bisbal!



I a la rifa em va tocar el premi gros!!! Un pernilàs!! Gracies amics!!!

La classificació de la cursa aqui.

La següent a.. La Bisbal d´Empordà!

Comença la temporada 2012 de carretera per a mi, el proper dia 12 de Febrer a la Bisbal d´Empordà.

Dades de la prova
Dia: 12-02-2012
Hora: 10:00
Població: LA BISBAL D'EMPORDA
Quilómetres: 74.0 km
Organitzador: LA BISBAL, CLUB CICLISTA
SORTIDA: BAR REATAURANT HOSTAL NOU

A falta de pan..

Doncs això, a falta de poder pedalar, aquesta setmana estic fent petites escapades de running.

Tot plegat, 45 minuts cada dia com molt. Tot i així, a dia d´avui em costa baixar les escales sense haver d´agafar-me a algun lloc..

És el que té no estar acostumat a correr. A més, no puc evitar sentirme mentalment hiper pesat en la carrera.
Com sempre, ja vindràn setmanes millors.

Campionat CAT CX / Indiot Lleida.

Fa molts dies que no actualitzo el blog, de vegades per manca de coses que explicar, de vegades per manca de temps i sovint per manca de ganes.

El cas es que aquests darrers dies la tonica ha estat de poc entrenar i molt menjar!

Tot i així, a la que he trobat una escletxa l´he intentat aprofitar per sortir a la carretera.

Divendres 24 de Desembre de 2011- Campionat de Catalunya de CX a VIC.

El dia va començar molt molt fred! Darrera cursa de la temporada de CX (quatre curses!!!!!!!!) Impresionant, és incomprensible que cada cop hi hagi més corredors a linea de sortida i cada cop les curses siguin menys.. Respecte d´això, podeu llegir el post més que interessant de l´amic Gubianes aquí.

A banda de tot, felicitar a l´organització del campionat de Catalunya, ja que si el de l´any passat a Snt Joan de Vilatorta va ser boníssim, aquest any ha estat excel·lent! Es nota quan es fan las coses amb ganes de fer-les ben fetes! Si senyor!!

A linea de sortida 5 strongs valents!! L´Edu Oller, El Lobo, En Josep Maria, en Xavi Casas i jo. Es donava la sortida i cada un agafa el seu ritme., concretament cada un va el més ràpid que pot sense mirar enrrere!

Penso que a meitat de cursa ja duia 3 caigudes! Ensopegades tontes de les que caus damunt el tou de l´herba mullada, pero de les que poc a poc et van fent perdre la concentració i la confiança. Tubulars, tubulars!! Dia de tubulars! Els que anavem amb cobertes ho vam passar realment malament. Era extrany parlar amb algú que no hagés caigut un mínim de dos o tres cops.

Durant dues voltes amb l´Edu Gomez (Mon bike & run) i en Jordi Alvarez (El Montmell) vam riure en veure que anavem per terra ara tú, ara jo.. Ara t´avanço, ara m´avances.. El millor de la cursa, sens dubte! Al final dels tres en Jordi va ser el que menys va anar per terra i l´Edu el que més.

l´Edu novament va fer volar la seva bici adaptada per damunt del fang, el Josep Maria va fer una bona cursa, el Xavi va agafant tota la tècnica que pot cursa darrera cursa i en Lobo va gaudir d´allò més fent el cabra sobre la gespa! No es van voler perdre la cita l´Amat, l´Estellina i en David! Moltes gràcies per venir, comptar amb vosaltres a les "cunetes", és un plus afegit!

Moltes gràcies també al Salva Ribas, que se´l sentia animar al seu fill Pol desde qualsevol part del circuit, i cada cop que em veia aprofitava i m´animava a mi també!! Un crack!! Les curses de ciclocross mai serien el mateix sense la familia Ribas animant-nos!!

Tot plegat ens vam acomiadar a la quarta cursa d´una nova i triste temporada de ciclocross. Algú hauría de fer alguna cosa, no pot ser que la temporada de CX només tingui 4 curses. Per als que fem això com a diversió i és totalment contraproduent per la temporada de carretera, cada cop sen´s passen més les ganes de fer pujar les pulsacions a mil quan hauríen d´estar sota zero..

Diumenge 26 de Desembre de 2011 - Cursa de l´Indiot, Lleida

Si divendres feia fred a Vic, dilluns a Lleida ni us ho explico!!! 3ºC marcava el termòmetre quan es donava el tret de sortida a la cursa en circuit.

Donat que coincidía amb la cursa del Pavo de Vilanova, poca participació a la graella de sortida.

Tot plegat sortiem uns 25 corredors a fer els 45 minuts més cinc voltes al que estava previst com a circuit.

Als primers compassos de cursa ja em vaig adonar que sería pràcticament impossible revalidar el pavo guanyat l´any passat en categoria Ma30. Així doncs, em vaig plantejar la cursa volta a volta, únicament pensant en si en algunes podia donar un cop de mà a en Quim.

Van haber-hi diferents intents però el bo va ser en marxar l´Escolà amb un acompanyant. Em vaig posar a tirar del grup fins que a pocs metres de caçar em van donar el relleu per acabar l´aventura dels escapats.

Confirmant que les cames no anaven ni anirien, vaig decidir anar a buscar algún dels premis intermitjos. Al tercer sprint bonificat, vaig disputar sense veure que en Quim també ho feia (ho sento Quim!), i m´el vaig endur. Bosseta de regals amb una ampolla de cava, una bufanda i una capsa de bombons, menys és res!

Amb la cursa ja feta i 5 corredors pel davant del pilot, només quedava la disputa del grup, pensant en l´opció de que no hi hagés ningún Ma30 en l´escapada. Un cop finalitzada la cursa vam comprobar que sen´s va escapar un.

Entro al darrer revolt en segona posició emparellat amb el primer. Entrem F..lladissims! Em marxa la roda del davant, aconsegueixo no caure, i en la sortida del revolt em marxa novament i patapam! final de cursa per a mi. m´Aixeco i creuo la linea de meta el darrer dels "no doblats", entre aplaudiments de la gent.