dimarts, 27 de juliol del 2010

Moltes gràcies a tots!

Vull agrair-vos a tots els que m´heu escrit al blog, al mobil, els que m´heu trucat i als que m´heu vingut a veure.

La vida del ciclista a tots els nivells es prou dura, normalment per la quantitat d´hores d´entrenament que un fa sol, sense més companyia que la de la bicicleta i la carretera o la muntanya, segons l´epoca de l´any. A mi personalment molts cops s´em fa dificil pendre la bicicleta i sortir precisament per això, per haver de sortir sol degut als horaris dels que disposo.
Això no treu que quasi a diari em trobi amb algún conegut a la carretera amb qui comentar o simplement saludarnos.

Avui m´adono que això és així però amb matissos.. Ja fa pràcticament una setmana de l´accident, i el telèfon no para de sonar per interesar-se per com estic. Alguns em plantejen que deixi la bicicleta, però els que em conèixen de veritat em demanen que quan estigui recuperat, que vagi si cap amb més compte. Això em fa pensar que la sensació de pedalar sol és això, una sensació.

Fa vint anys que pedalo per aquestes carreteres i mai m´habia passat res i en qüestió de 6 mesos m´han atropellat 2 cops. Com pot ser? Coses del destí, suposo..

Els dies es fan llargs i les nits encara pitjor, es fa prou dificil fer les tasques més bàsiques amb una clavicula trencada.
El cel es negre, però poc a poc els nuvols aniràn marxant i sortirà un sol esplèdit per sortir novament a pedalar i a gaudir del que a un més li agrada!

De tot cor, gracies als que em doneu ànims!

dijous, 22 de juliol del 2010

Com es possible??

Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui. Jo ja no se que pensar, la veritat es que al final ja et marxen les ganes de tot..
Ahir estreno la bici de ciclocross. Tot perfecte, les primeres pedalades perfectes, les sensacions inicials extranyes, però al temps excitants. Surto de casa als volts de les 10 del matí amb l´ubic objectiu de deixar l´asfalt i començar a pedalar en terra, muntanya, natura!

Tot just acabo de sortir del barri quan a 300 metres de l´inici del camí de terra, a les 10.05 aproximandament, circulant jo pel meu carril amb un somriure d´orella a orella, de sobte d´un carrer em surt un cotxe contre direcció!

Clavo frens, la bici derrapa però la col·lisió frontal és inevitable! Surto volant per sobre del capó i l´impacte amb la meva espatlla dreta trenca el vidre davanter del cotxe en infinits troços per posteriorment caure al dur asfalt i trencar el retrovisor del cotxe amb qui sap què..

Intento incorporarme però de seguida noto un dolor intents i agut a la clavicula dreta. Em temo el pitjor!Arrivada de l´ambulancia, policia municipal i trasllat a l´hospital on les meves pitjors sospites es confirmen: Lesió cervical i clavicula trencada.

Com es possible que em torni a passar a mi? Una sensació de rabia s´apodera de mi i només tinc ganes de no tenir ganes de res..

Mentre era a terra, vaig parlar amb el conductor del cotxe, pot ser buscant una explicació del perquè de la meva sort d´aquest any i que evidenment ell no podia donar-me. Ell m´explicava que per evitar haver de fer una maniobra que li requeria 2 minuts, "sempre" optava per fer una petita "trampa" que implicava circular en sentit contrari uns 10 o 15 metres..

Avui sento rabia, m´es igual que la culpa sigui clarament del cotxe, m´és igual que l´assegurança es faci càrreg dels danys i lesions, m´es igual tot! El que vull es que tot això s´acabi i tornar a començar de nou, llogicament de cara a la temporada que vé, ja que aquesta entre una cosa i un altre me l´han partit del tot.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Tot pedalant..

Avui nova sortida amb l´objectiu d´acumular qm´s, però sense cap intenció de res més..
El cos no dona per més, masses dies de canvis de torn i menjar a deshores, el mes de Juliol és el que té. El cos es ressenteix i el rendiment no és el mateix.
Això si, amb aquest solet dona gust sortir a pedalar!
Demà si no hi ha imprevistos d´ultima hora, canviaré l´asfalt per la muntanya per estrenar la MUD CX!

dissabte, 17 de juliol del 2010

Benvinguda a casa!!

Ja fa temps que tenia ganes de probar el ciclocross. De fet, la modalitat del CX sempre m´ha cridat l´atenció de ben petit, però el fet que aquí no sigui una modalitat prou estesa com la carretera o la BTT, m´hai m´habia atrevit a fer la compra. Doncs ha arribat el moment! Finalment m´he decidit i m´he fet amb una ORBEA MUD CX.

Encara no l´he estrenat bé, però segur que aquesta setmana que ve trobo alguna horeta per probar sensacions de carretera a la muntanya!!
L´ideia es fer-la servir com a complement a la preparació invernal, quan les curses de carretera acaben per poder fer-ne alguna de muntanya.

Per qui no sàpiga exactament que és això del ciclocross, unes imatges valen més que mil paraules:














dimecres, 14 de juliol del 2010

Millor que ahir.

Avui obligat, he hagut de repetir l´hora de sortida, les 15.15h.
Sota un sol que trencava l´asfalt i amb l´enigma de si tornaria a patir la mitja pajara d´ahir, m´he disposat a la carretera.

Les sensacions d´inici molt diferents a les d´ahir, tot i que no em sentia per llençar coets, la cosa era més o menys normal, tret del calor sofocant que desgasta molt més.

L´idea era pedalar a ritme constant i sense forçar la machine. Txino txano m´he plantat a Sentmenat i disposat a fer la primera "arruga" del dia (dic "arruga" per no dir "collet").. Pujada molt comode a ritme trencacames per no adonar-me i ja està baixant cap a Sabadell per després girar cap a Polinyà i tornar a passar per Sentmenat.

Es a Sentmenat on començo la segona "arruga" fins a Castellar, aquest cop a ritme constant però suau.

Un cop a Castellar, enfilo la carretera ja cap a casa.

Al final uns 60km´s i dues bones hores de pedals amb sensacions que s´acosten més a les de la setmana passada que a les d´ahir, que va ser qüasi bé patètic..

dimarts, 13 de juliol del 2010

Setmana de canvis.

Aquesta és una setmana de canvis d´horari, d´hora d´entreno, de poc dormir, etc.. El torn de nit em senta fatal, a banda que em fa anar de cul.

Al final avui he pogut esgarrapar dues horetes d´entreno que no tenia previstes, això si, sortint a les 15h de casa.
Avui a estat sens dubte el dia que més calor he passat damunt la bicicleta, no se a quina temperatura teniem, però segur que molt per sobre de la que normalment estic acostumat sortint als voltants de les 9.15h del matí.

No se si ha estat per la calor, per no dormir gaire, per menjar a deshores o per tot en conjunt, que les sensacions han estat en 60 km´s com si n´hagés fet 150.
En tot moment la sensació ha estat de descafeïnat total!!
Demà o tornaré a probar, a veure si la cosa millora.

diumenge, 11 de juliol del 2010

Entrenament dominical.

Avui com era previst, sortida matinera.

A les 06.20h quan els primers fils de sol enfilaven per damunt la muntanya, he començat a pedalar aquest cop modificant la ruta pèr tal de coincidir amb la colla.

Direcció Caldes fins Lliçà de munt per pendre el gir cap a Snta Eulalia i pujada a Snt Feliu. La pujada a ritme però suau de pulsacions i molt comode amb 39/19.
Baixada de nou cap a Caldes i direcció SBD passant el collet de la Salut.
Més enllà de SBD m´he trobat amb la grupeta de Pallejà i hem fet junts la Salut a ritme suau.

Jo a Sentmenat m´he desviat i ja he pres la ruta cap a casa a un ritme més exigent per acabar l´entreno.

A casa avans de les 10h amb 95km´s de bon entreno.

Ahir vaig fer la preinscripció per correr la Volta a les comarques Tarragonines que es disputarà els pròxims dies 17, 18 i 19 de Setembre i que organitzen els companys del Club Ciclista Montmell. Aquest any amb novetats, ja que l´organització ofereix la possibilitat d´inscriure´s i disputar la volta conjuntament amb els Senior i Ma30 als Ma40 i Ma50.

Això si, qui n´estigui interessat haurà de fer la preinscripció al de correu d´en Quim Arroyo a l´adressa electrònica jarroyo@gencat.cat indicant-hi el nom i cognoms, DNI i categoria.

Ara toca descans obligat fins dimecres.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Menys potència..

Doncs com el títol del post indica, he passat de més a menys potència en qüestio de 10 minuts.
El cas es que la potència que tenia era llarga i he hagut de comprar-ne una per sentir-me més comode dalt la bici. L´antiga era de 140mm i ara he passat a 110mm que és la que em toca. La potència a les cames, de moment continua igual, jeje..

Aquest cap de setmana toca treballar en torn de nit i per tant, toca sortida matinera de diumenge per poder aprofitar el temps!

Aprofitant que la colla pedala diumenge cap a Caldes, potser faig temps per la zona i m´uneixo una estona a ells per saludar-los, que entre curses, feina i oci fa temps que no ens trobem.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Consumisme!

Aquest cap de setmana escapada a Andorra.
I com no podia ser d´un altre manera, no he pogut baixar amb les mans buides..
Ara toca col·locar les cales i a pedalarrrr......