Ahir a la nit, quan vaig arrivar a casa ja vaig notar que alguna cosa no rutllava dins el meu estómag. Durant la nit m´he llevat molt marejat. Al matí, tot i no estar marejat el cos no em demanava esmorzar però l´he "obligat" a fer-ho. No em trobava malament però si que tenia un malestar general, sobre tot a la boca de l´estómag.
De camí cap al circuit de Castellolí, m´he anat trobant millor i inclús m´he oblidat de les molèsties. En arribar al circuit m´ha encantat tornar a saludar als mebres del team, al Borràs senior i a d´altres corredors amics.
Avans de la sortida visita als lavabos per 4rt cop en el matí.
..5, 4, 3, 2, 1.. Sortida!!
El circuit atípic per a una prova de CRI. Pujada dura, baixada amb algún tram que habies de deixar de pedalar i algún que altre revolt on havies de ser un valent per no deixar l´acople.
Entre mig, dues rectes on l´aire picava de cara.
Intento sortir i fer la cursa el més ràpid possible, però la primera rampa m´avisa de que si no dosifico la segona volta serà un infern. Cames de cartró-pedra i amunt que fa pujada! Faig tot el que puc, però les cames no donen més.
La primera volta la passo en 6 minuts i mig, al final de la segona aturo el crono als 13 minuts i 19 segons. Satisfet, tot el que duia ho he donat, no obstant de que les pulsacions no han acabat de pujar massa. Tot plegat, he acabat la CRI amb mitja de 173ppm.
Tot i així, aquest temps em col·loca en la 10a posició final, a més d´un minut del trio guanyador.
És el primer cop que faig una CRI amb "cabra" i la veritat es que ha estat tota una experiència positiva.
El podi Ma30 amb els tres guanyadors a un segón de diferència cada un! Més ajustat impossible!!! 1r Jordi Fernandez, 2n Carles Lara, 3r David Sanchez.
Casualment, avans de començar la cursa he parlat amb en Carles i li he pronosticat el podi que veieu a la fotografia. El pròxim cop em coloco jo en el pronòstic!! jejeje
En veterans 60 el Borràs senior ha aconseguit acabar el segón i pujar al podi!
En definitiva i sense voler entrar en crítiques organitzatives que podría, bonica matinal ciclista.
Hores més tard les molèsties han tornat i ja puc afirmar després d´assessorar-me que tot plegat es deu a un virus intestinal que està fent la "gitsa" a bastanta gent en forma de passa. El meu cos no vol menjar, no tinc forces i tinc unes molèsties a la boca de l´estómag que m´estan fent la vida impossible!
Classificació de la cursa cortesia del blog del 
