Aquest passat diumenge es va celebrar a Lleida una nova edició de la cursa de ciclocross. Com es habitual, aquesta es va disputar sobre un traçat a la zona del Parc Gardeny.
A linea de sortida un fet inusual, ja que només dos intengrants del team en formaven part. Això si, molts dels que faltaven estaven lluint colors a d´altres probes variades pel país.
Fent les voltes d´escalfament m´adono que el circuit era una mica diferent de l´any passat, tot i que s´habien mantigut dos trams, el de les escales i la pujada per la vorera del carril bici.
També habien mantingut algún tram del circuit de BMX (grrr)..
Vaig trobar pot ser massa estret algúns trams que es movien entre els pins, cosa que podia provocar que algú s´hi deixés l´espatlla o els adhesius del casc si es volia apurar massa..
Es dona el tret de sortida i com sempre a mil!! Per cert, aquest cop si que van avisar els arbitres, bravo per ells! Oi que no costa tant?
Ja en cursa em sento bastant comode a les parts més tecniques, mentre que a les zones "obertes" vaig bastant de cul. Com corren els bèsties!!
Es corre la primera volta i arribem a la zona de tres salts enllaçats. No se en que estic pensant però em menjo literalment el primer salt.. Faig saltar la roda davantera fins al segon salt però en passar el segón la roda posterior s´aixeca i m´escup per damunt la bici. El tercer salt el passo volant sense tocar-lo per posteriorment caure en planxa a la Benny Hill...
M´aixeco mig estabornit sense saber si habia d´anar cap a la dreta o esquerre.. Noto un cop al pit molt agut que no em deixa respirar bé. El de menys son les rascades, també sembla que amb el quadriceps de la cama dreta he colpejat al terra i em costa pedalar quan el tenso..
Un segons mes tard i un cop mig recuperat del dolor al pit i sobre tot de l´ensurt, em decideixo a pujar a la bici amb l´objectiu d´acabar la cursa. Ja m´ha passat hasta l´apuntador!!
Poc a poc vaig al meu ritme i puc recuperar alguna posició..
Al tram de les escales el dolor a la cama s´intensifica, es per això que els primers graons probo de fer-los damunt la bici.
Moment en que doblo a una de les femines, que molt amablement em va deixar pas a la que va poder. Moltes gràcies!!! M´encanta aquest bon rotllo que hi ha al ciclocross.
Es corria la darrera volta i en un dels trams de baixada zaaassss! Em surt la cadena. La col·loco i zass! Un altre cop.. Veig passar a l´Edu Gomez (Mon Bike & Run), que poc a poc va agafant la tècnica. Que en farà de feina en un futur no gaire llunyà! Un crack!
Arribo a meta i el primer es aturar el garmin. Els pros ho fan, doncs jo també!
De la cursa dir que era un circuit on a les zones de bosc m´hi he trobat molt i molt bé, pot ser era on podia anar esgarrapant temps, mentre que a les zones "obertes" em costava més anar fort.
En Xavi Casas va fer una bona cursa sense arriscar a les zones on no ho veia clar. Tot un crack! Tenint benzina a les cames, de begades costa més frenar-les que deixar-se anar i estampar-se! Bravo Xavi! Poc a poc anirà agafant confiança damunt la seva falmant "S" i volarà per damunt del fang!
Al final un altre cursa on ens hi hem deixat la pell (aquest cop literalment).
Per cert, en arrivar a l´ambulància de protecció civil m´he trobat a una senyora molt simpàtica que prenia el solet a dins l´ambulància amb la radio i la calefacció posades. L´he hagut de picar al vidre per si em feia el favor d´atendre´m. M´ha mirat, ha posat mala cara i després de veure que no tenia escapatoria i que hauría de sortir del seu tant preuat tron, ha baixat i quasi de mala gana m´ha atès.
I jo em pregunto.. Amb la gent valida sense feina que hi ha a l´atur, perquè no hi ha ningú que controli aquestes coses??
Classificació de la cursa cortesia del blog del
Team Can Victor