Setmanes de contrastos

Doncs com el títol del post diu, hi ha setmanes en les que el contrast entre una i l´altre crida l´atenció.. Doncs com a exemple, la setmana passada, bona setmana quilomètrica, vaig poder acumular un total de 413 qm´s dividides en 5 sortides matinals. Tan de bò els pogués fer cada setmana però és bastant impossible per temes de feina i altres.. Al meys quan es pot, s´ha d´aprofitar! Ha estat la primera setmana de la fase "transició" i la veritat es que el balanç ha estat prou positiu. Ja tenia ganes de poder pujar una mica l´intensitat i "probar" si les setmanes d´acondicionament habien o no servit per alguna cosa.. De moment la cosa rutlla, tot i que molt a poc a poc. Les pulsacions segueixen pujant massa quan la carretera mira cap amunt. Sentén que amb les setmanes d´específic això baixarà una mica. Dic setmanes de contrastos al post, perqué tal com la setmana passada van sortir més de 400 qm´s, la corrent no arribarà ni als 200, concretament seràn 170 dividits en 2 sortides. Les dues de mitja muntanya i una mica de plà, tot i que la d´ahir va ser especialment complicada degut al vent que bufava pel Penedès.. Diuen que "lo que no te mata te hace más duro!", doncs respecte que de la sortida d´ahir en vaig sortir viu, haig d´entendre que em debia fer una mica més dur, jeje.. De cara a la setmana vinent, probarem de treure temps d´on no n´hi ha per tal de compensar aquesta setmana més fluixa..
Per cert, el fred ja ha arribat! Cada cop costa més sortir a la carretera i pedalar amb les puntes dels peus adormides.. Que hi farem, ara és el que toca.

Argon 18 E-114 ((OFERTA))

Un amic es ven aquesta bici. El preu es tal qual la foto pero sense les rodes. La resta tot!! Us asseguro que és una ganga, la bici no té ni un any i no deu tenir més de 2.000 km´s. No més la va utilitzar a l´IronCat i poc més.

L´he intentat convencer per a que me l´aguanti fins al campionat de catalunya de crono de l´any vinent però no hi ha hagut sort, je.. Llastima, segur que m´hagés anat de perlass..

Jo que soc carretero pur i dur i m´ho estic pensant.. Es broma, però si fos triatleta ni m´ho pensaría!

Plena garantia, de veritat.

La ven perquè no té previst cap Iron Man aquest any que vé. De cara al 2011 segur que acaba comprant-se´n un altre....

Os passo un link de su blog: http://teres2.blogspot.com/

Si algún esteu interessats escribiu-me urgent perquè ja ho ha comentat i de bon segur que li treuràn de les mans..

El preu de tota la bici (sense les rodes) és de 2.300 negociables. De tota manera, si el que voleu es comprar-la en una botiga, sabeu que el preu del cuadre pelao i mondao es de 2.650 euros, només.....

Per cert, està muntada amb SRAM Force (compatible amb SHIMANO), pedals Keo carbon Iron Man, Selle Italia, etc...

A la de deu!

Doncs amb la corrent, ja son deu les setmanes que porto d´acondicionament. En total uns 1800 km´s recorreguts a una mitjana que ronda el 70%. Haurien de ser molts més qm´s per anar bé, però el temps dona fins on dona.. L´intensitat també hauría de ser una mica més més baixa, però sigui pel poc temps que disposo o bé per les ganes que tinc, que quan puc anar baix normalment segueixo per sobre del 65%, sempre amb el limit fixat. Arribat a aquest punt, ara ja començo a sentirme algo millor, tot i que "el test" de sortir en grupeta encara el deixarem per a més endevant.. De moment "aguantaré" i dic aguantaré perquè cada cop costa més no pitjar l´accelerador. Segurament el que faré per no passar de 0 a 100 d´un dia per un altre, serà fer unes 4 setmanes a partir de la setmana 11 en que rodant provaré de buscar intensitat creuer amb màxima de 60% i cara amunt incrementar fins a IA de 85%. De tota manera, sobre la marxa improvisaré segons les sensacions, temps i ganes.. L´idea de tot això es començar a fer els específics una mica més tard, de cara a les 2 últimes setmanes del 09. Amb el de divendres i el d´avui han estat dos entrenaments continus de 80 qm´s cada un amb dos recorreguts bastant "trencacames" i les sensacions en arribar a casa han estat força bones.

Va de rodes..

Han estat quatre dies de descans de pedals però no de les dues rodes.. Cap de setmana llarg i intens, mooolt intens a Xest, on els pilots de casa es van sortir! (alguns en el sentit estricte de la paraula..). Bons dies, bon sol i massa vent.. La tornada va ser durilla, les fortes ràfagues de vent ens feien anar de cantó a cantó de la carretera de forma perillosa.. De tota manera i com altres cops ja he dit, “sarna con gusto no pica!”.
En definitiva, la meva altre passió: Les motos!

Arribada al circuit.. Aquí s´aparca on es pot!!

Els "espartanos" del Lorenzo, dels primers en arribar..

Fa bon dia i bon ambient per veure curses..

Que no hi pot faltar mai a Valencia?? La paella, es clar..

(paella+pan: 7 euros)

Tarda de passeig per la platja de la Malvarrosa.. No va durar gaire, es va aixecar un vent..

Super Rossi!

Pedrosa i Lorenzo, genials!

Julito Simon celebra el seu Campionat del mon.. No es per menys!

Final de festa amb "The doctor" fent de les seves..

Ciclocross??

Com deia aquell, “no hase falta desir nada mas..!”. Les imatges parlen per si soles: Aquesta és la carretera que va de Terrassa a Castellar, i d´un dia per un altre i com si fossin rovellons, van aparèixer petites boles de fang a la carretera. Aquestes “boletes” cada cop va ser més grans, fins al punt en que hi ha cops que la “boleta” de fang ocupa tot el carril. Segons sembla, el fang es deu al traginar dels camions volquet que fan feines en algún lloc on hi ha molt fang, a la vista està.. A banda del fang que esquitxa de les rodes, del pes del camió fà que als revolts s´escampi tot el gruix de fang enganxat a la caixa del volquet amb el que comporta quan s´asseca i queda tota la sorra als revolts.

De quan en quan ho netejen amb un tractor que llença aigua a pressió, que no sé si és pitjor el remei que l´enfermetat, perquè de cop i volta trobar-te la carretera com si acabés de ploure fa una gràcia.. El cas és que algú ja ho a fet arribar amb bon criteri, als de “PONLE FRENO”. A veure si així ho solucien..

Per cert, avui en aquesta mateixa carretera m´he creuat amb el Dani Pedrosa, que tot i anar com un tiro, no anaba en moto si no en bicicleta. Quan la temporada de motoGP li ho permet, és habitual trobar-lo pedalant per les carreteres del Vallès acompanyat del seu preparador o del seu germà Eric, que de bon segur aviat farà el salt a algún equip UCI pro-tour.

(La foto no és d´avui)

A la de sis!

Ja fa més de 6 setmanes que va començar la planificació hivernal, i els números fins a la setmana 6 són aquests: 1069 km´s a unes mitjanas de 144 pXm, 77 de cadència i 25.45km/h. Tot i que no hi ha gaire diferència respecte del principi, alguna cosa es pot veure. Les pXm baixen poc a poc, la cadència va pujant i el promig de velocitat també. No son gaires km´s, tot i que el volum va incrementant-se poc a poc. De moment, la intensitat queda en un llunyà segón pla, tot i que cada cop son més les ganes de poder començar a pujar intensitat. Pero quiet! tot arribarà.. Ja no recordaba el que realment és fer cicloturisme: Pasejar en bicicleta, mirar el paisatge i fer-ne alguna fotografía de quan en quan.. Que bo poder saludar a qui t´avança, tot i tenint la temptació d´agafar roda, continuar amb el ritme de passeig i veure com poc a poc es va allunyant. Cada cop és més fàcil fer les rutes planificades, cada dia és més fàcil mantenir un ritme còmode i arribar a casa amb sensació de voler continuar pedalant uns km´s més. Van quedant lluny els primers dies en que per no pujar les pXm pràcticament ni podia moure el cul del seient. Van introduint-se ja, sortides de mitja muntanya per començar a agafar l´habit de la pujada. Es comença a esborrar la "marca" del tubular que es va fer el primer mes desde casa a Caldes de Montbui i la tornada pel mateix camí.. Es bo canviar de ruta, fa que vingui més de gust la sortida, inclús la gent que trobes sempre es diferent.

Primera remullada de la "pre"

Doncs ho portaven avisant tota la setmana, dimarts, dimecres i dijous PLUJA. Doncs bé, dimecres al matí vaig llevar-me i el cel estava ennuvolat però el sol feia el que podia per deixar-se veure.. Vist el plan vaig pensar.. Avui me la jugo! Vaig fer com cada dia i quan ja estaba en disposició de decidir que fer, el cel ja no era el d´abans, la cosa ja estava una mica més fosca, però no plovia.. Aleshores em vaig tornar a dir... me la jugo! I em vaig preparar per sortir.. Sabia que m´acabaria mullant, pero la veritat, no pensaba que tant aviat!! Pujo els 4 vents, començo la baixada cap a Martorell i abans de la cruïlla amb Castellbisbal estava cayent aigua com mai, o al menys això em semblava a mi.. Ja que hi soc continuo, em vaig dir.. Carretera de les carpes i arribo a Olesa. Primer dilema: Pujo Vacarisses per retallar la sortida? NO, segueixo cap a Monistrol de Montserrat, total ja vaig mullat i no tinc fred.. Per la Puda a part d´aigua fà un ventet de cara que molesta molt.. Castellvell i el Vilar, Vacarisses i a 5 km´s de casa, va deixar de ploure.. Al final 53 km´s dels quals només 10 els vaig poder fer "en sec"..
Mentre pedalava vaig recordar-me d´aquella pel·licula "LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO".. Al cap i a la fi, ho portaven avisant tota la setmana, no? "Sarna con gusto no pica", diuen..

Entrenaments "contra-rellotge"

Tot i que el títol sembli que la “pre” ja s´ha acabat i comença la gresca, no és així.. Quan escric "a contra rellotge" ho escric en el sentit més literal. Encara que no sembli graciós, es divertit fer entrenaments d´aquest tipus, en el que per qüestions d´organització familiar i feina, tens un temps estipulat per entrenar i no et pots passar, m´explico.. Sona el despertador, ho preparo tot, deixo la patufa a la guarderia. Volo cap a casa i m´endinso dins del culotte, mallot, sabates, casc, etc.. Prenc la S-W i carretera i manta. Sortida aproximada a les 09.15h i tornada com a molt tard, a les 11.20h. Entrenament de 2h05m, ni 1 minut més ni un minut menys! Arribada a casa, dutxa ultrasònica i recollida de la peke. A dia d´avui i segons les condicions d´entrenament fixades, això em dona un crèdit aproximat d´entre 50 i 55 km´s a una mitja que ronda els 25 km/h. I pregant de no punxar o qualsevol altre imprevist, perquè si és així, em toca pujar intensitat i la mitja puja i per descomptat les pxm també, que ara és el que no convé..
Això és el que toca durant unes setmanes més.. Doncs bé, després tocarà el mateix però amb el canvi d´intensitat, guanyarem en km´s, però no en temps..Com diria aquell, no es pot tenir tot, jeje..

JMBorràs Senior

Com no pot haber-hi un "jr"sense que hi hagi un SENIOR, doncs aquí va la petita historia de qui va tenir la culpa de que jo descobrís la passió pels pedals. Avans corria amb una escopeta darrera els conills i les bestioles a la muntanya fins que un dia , ja ven entrats els 40, va pujar a una BH de MBK (amb prou feines tenia canvi de marxes al darrera..). Va començar a fer quilòmetres i va decidir vendre l´escopeta per comprar-se la seva primera colnago. Després va ser una Bianchi, un altre colnago, etc.. Pot ser va ser el Benet Vicente, o el seu germà Ramon qui el van convencer per competir, el cas és que quan el moble del menjador ja no hi cabien més trofeus, anaba omplint capses de cartró que cap de setmana rera cap de setmana quedaben apilades al garatge de casa. Des d´aleshores, es difícil entrar al menjador de casa en temporada i no trobar-hi un ram de flors.. (S´habia de compensar la neteja dels trofeus amb els rams..).

Tot va començar amb el CCMolins de Rei, després va ser el CCSant Pere Molanta i finalment amb el Ramon Vicente al capdavant, es va formar el CCPallejà, amb el patrocini exclusiu de VIROELECTRIC.

Campionats de Catalunya, campionats d´Espanya, premis de Muntanya, varies Xallenge Garraf Penedès, bones participacions als Campionat del mon de Veterans a Austria (aquest any 2009 va fer 13è) i als Campionats d´Espanya, aquest any 3é a la XXVI Xallenge de veterans, etc..

Fent la vista enrrera, recordo els Borràs (pare, germana i jo mateix), pedalant junts. Qui sap? Pot ser algún dia l´Inma hi torna i podem pedalar plegats de nou. Si és així, tant el Senior i el Junior ens haurem d´aplicar, perquè la "chiki" volaba quan la carretera s´enfilaba cap a munt..

Fidel als colors del Pallejà-VIROELECTRIC, sempre pedalant acompanyat d´amics i coneguts. Va pujar un dia a aquella BH i a día d´avui encara no ha pogut deixar de pedalar..

Setmana 3

Comença la tercera setmana i poc a poc vaig fent algún km més.. Aquesta setmana ha acabat amb 207km a una mitjana de 145pxm. No està malament, tot i que poc a poc hauría de pujar una cosa i baixar l´altre.. El cul es segueix queixant, tot i que de vegades l´V3 em permet aixecar-me sense passar del 75%! Tot un regal, tenint en compte que només és la 3a setmana de pre..
Pot ser hauría de fer un pensament amb l´SLR 135gr, molt lleuger però si no et vas aixecant al final et castiga, i de quina manera!! Dimecres vaig trobar el Vila, quin tros de veterà!! Pot ser feia uns 15 anys que no pedalaba amb ell, va ser un plaer tornar-lo a saludar. Em va explicar que ja va deixar la comp. tot i que la seva colnago segueix pujant de quant en quant cap a granera.. i a quin ritme!! Quan jo era juvenil ell era master 40. Recordo que es repartien els trofeus amb Borràs Senior. Quins temps aquells, de la Xallenge Garraf-Penedès..

De camí cap a Gallifa, a punt de coronar i començar a baixar cap a Snt Feliu, tot en silenci, només s´escoltaba la cadena de la bici i les vaques.. Així dona gust pedalar!