Campionats d´Espanya P i B ( ( C R Ò N I Q U E S ) )

Aquest passat divendres i dissabte es van donar lloc a la localitat de Pineda de Mar, la novena edició dels campionats d´Espanya de contrarrellotge i ruta, per a Policies i Bombers.
Amb aquest, ja és el tercer any consecutiu que hi participo, i si puc, no hi faltaré cap any.
Excel·lent organització, excel·lent companyia i un altíssim nivell de corredors, fan que aquest campionat enganxi des del primer dia.

Divendres 04/05/2012
Cursa CONTRARRELLOTGE
Aquesta és una disciplina que a priori mai m´havia cridat l´atenció. Tot i així, l´espectacularitat de les màquines i el material, feien que des de sempre volgués tenir una d´aquestes maquinetes. I tot just va arrivar a temps per fer quatre adjustos i llençar-me a la rampa de sortida.

I no em vaig equivocar, quin plaer rodar amb això! Tal com em va dir en Carles, aquest és un tipus de bici al que sempre estaré fent petits adjustos per tal d´anar el més “incòmode possible”.

Configurant el Garmin just avans d´entrar a la rampa de sortida.

El circuit de la crono constava de poc més de 10km´s totalment plans al llarg del passeig marítim. Anada i tornada fent un bucle interior. A la recta llarga es rodava per damunt de 50 km´s per hora, velocitat que contrastava totalment en fer el gir de 180 graus i tornar enrrere.

En aquest punt passaves de tenir la sensació de volar, a tenir la sensació de que el paracaigudes que havies hagut de desplegar per poder frenar avans del revolt de 180 graus, s´havia quedat obert i t´anava frenant per l´acció del vent frontal.

En plena crono per la recta de contramenta.

Al final i amb la sensació d´haver fet la crono el més ràpid que vaig poder, em quedo amb les sensacions d´haver conegut una disciplica simplement espectacular.

 Amb en Carles, que es va treure una excel·lent crono per aconseguir pujar al podi en tercera posició.

Quin crack de l´especialitat!! Em queda molt per apendre..

Acabo aquesta proba en la posició 29ena absoluta i el 7è de la meva categoria. Molt millor del que hagués pogut esperar.

La classificació complerta aquí.

Dissabte 05/05/2012
Cursa RUTA
Va ser al dia següent de la contrarrellotge, quan es va disputar la cursa de ruta.

El traçat era un bucle inicial d´uns vint km´s per tornar a passar per meta i pendre la NII fins a Mataró. A partir d´aquest punt, la cosa es començava a complicar amb l´alt del pollastre.

A priori la primera meitat de la cursa transcorria sense cap complicació, tret d´algún repetxó curt. El pitjor enemic en la primera meitat de cursa va ser sens dubte el vent que va picar de cara fins a Mataró.

Les meves opcions passaven per arrivar a Mataró amb alguna renda mínima de temps que em permetés pujar les primeres rampes de forma més còmode per després afegir-me novament al pilot, però no va poder ser.

No havíem arribat encara al km 10 quan un Albert Cantenys fortíssim ja va presentar les seves credencials! El 95% dels corredors en cursa ja no el tornaríem a veure fins a meta. Quin crack!!

Diversos corredors ho vam anar intentant, alguns amb fortuna i d´altres com jo sense. En un dels meus intents, quan el pilot em va tornar a enxampar vaig veure com marxava el que seria l´escapada del dia. Amb les pulsacions encara disparades vaig veure com saltava del pilot en Carles Lara i posteriorment el David Alcaraz. Tampoc els tornaría a veure ja fins a l´arc de meta.

Camí de Mataró el ritme del pilot era de marcheta de diumenge, mentre anaven caient els minuts dels escapats vers la resta.

Diversos cops vaig intentar marxar del grup amb l´intenció de fer grupeta, però quan girava el cap em veia sol a 100 metres del pilot, desgastant absurdament. Impossible lluitar sol contra el vent de cara.

I els meus presagis van ser encertats, en arribar les primeres rampes el pollastre sem va “atragantar”..

Vaig anar perseguint un grupet fins a Arenys, però va ser impossible enllaçar. Al final em va agafar un segón grupet per darrera i així vam anar cap a meta.

Els darrers km´s vaig patir bastants “calambres”, però tot i aixi vaig poder continuar.

Vaig entrar a meta en la posició 71, el 17è de la meva categoria amb 12 minuts perduts respecte del guanyador absolut, l´Albert Cantenys. Després m´explicaria com va aconseguir arribar sol “a lo grande” i em vaig alegrar moltíssim per ell! Bravo Albert!!!

Vaig acabar força satisfet per la cursa, tot i que el resultat no acompanyés ni de bon tros.

Temps enrere m’hagués conformat en quedar-me al pilot sense saber ni tant saval el que estava passan davant, fins que hagués arribat al Pollastre i hagués rebentat.

Aquest cop tinc la satisfacció d´haver intentat jugar les poques cartes que duia. De vegades surt, aquest cop no va sortir.

El valent del Carles va aconseguir entrar en l´escapada i va obtenir com a premi el preuat maiot de CAMPIÓ D´ESPANYA en la seva categoria!!! Quina alegria!! Quina classe Carles,  quina manera de rentabilitzar els entrenaments!!

Per damunt de tot em quedo amb la bona sensació d’haver gaudit un any més d’aquest excel·lent campionat!! Novament, una gran participació de corredors d’arreu d’Espanya i una organització de 20 sobre 10!! Enhorabona al CEME!!!!!

Aquí amb la meva petita, l´Albert i el Carles.

La classificació complerta de la ruta aquí.