Fa molts dies que no actualitzo el blog, de vegades per manca de coses que explicar, de vegades per manca de temps i sovint per manca de ganes.
El cas es que aquests darrers dies la tonica ha estat de poc entrenar i molt menjar!
Tot i així, a la que he trobat una escletxa l´he intentat aprofitar per sortir a la carretera.
Divendres 24 de Desembre de 2011- Campionat de Catalunya de CX a VIC.
El dia va començar molt molt fred! Darrera cursa de la temporada de CX (quatre curses!!!!!!!!) Impresionant, és incomprensible que cada cop hi hagi més corredors a linea de sortida i cada cop les curses siguin menys.. Respecte d´això, podeu llegir el post més que interessant de l´amic Gubianes
aquí.
A banda de tot, felicitar a l´organització del campionat de Catalunya, ja que si el de l´any passat a Snt Joan de Vilatorta va ser boníssim, aquest any ha estat excel·lent! Es nota quan es fan las coses amb ganes de fer-les ben fetes! Si senyor!!
A linea de sortida 5 strongs valents!! L´Edu Oller, El Lobo, En Josep Maria, en Xavi Casas i jo. Es donava la sortida i cada un agafa el seu ritme., concretament cada un va el més ràpid que pot sense mirar enrrere!
Penso que a meitat de cursa ja duia 3 caigudes! Ensopegades tontes de les que caus damunt el tou de l´herba mullada, pero de les que poc a poc et van fent perdre la concentració i la confiança. Tubulars, tubulars!! Dia de tubulars! Els que anavem amb cobertes ho vam passar realment malament. Era extrany parlar amb algú que no hagés caigut un mínim de dos o tres cops.
Durant dues voltes amb l´Edu Gomez (Mon bike & run) i en Jordi Alvarez (El Montmell) vam riure en veure que anavem per terra ara tú, ara jo.. Ara t´avanço, ara m´avances.. El millor de la cursa, sens dubte! Al final dels tres en Jordi va ser el que menys va anar per terra i l´Edu el que més.
l´Edu novament va fer volar la seva bici adaptada per damunt del fang, el Josep Maria va fer una bona cursa, el Xavi va agafant tota la tècnica que pot cursa darrera cursa i en Lobo va gaudir d´allò més fent el cabra sobre la gespa! No es van voler perdre la cita l´Amat, l´Estellina i en David! Moltes gràcies per venir, comptar amb vosaltres a les "cunetes", és un plus afegit!
Moltes gràcies també al Salva Ribas, que se´l sentia animar al seu fill Pol desde qualsevol part del circuit, i cada cop que em veia aprofitava i m´animava a mi també!! Un crack!! Les curses de ciclocross mai serien el mateix sense la familia Ribas animant-nos!!
Tot plegat ens vam acomiadar a la quarta cursa d´una nova i triste temporada de ciclocross. Algú hauría de fer alguna cosa, no pot ser que la temporada de CX només tingui 4 curses. Per als que fem això com a diversió i és totalment contraproduent per la temporada de carretera, cada cop sen´s passen més les ganes de fer pujar les pulsacions a mil quan hauríen d´estar sota zero..
Diumenge 26 de Desembre de 2011 - Cursa de l´Indiot, Lleida
Si divendres feia fred a Vic, dilluns a Lleida ni us ho explico!!! 3ºC marcava el termòmetre quan es donava el tret de sortida a la cursa en circuit.
Donat que coincidía amb la cursa del Pavo de Vilanova, poca participació a la graella de sortida.
Tot plegat sortiem uns 25 corredors a fer els 45 minuts més cinc voltes al que estava previst com a circuit.
Als primers compassos de cursa ja em vaig adonar que sería pràcticament impossible revalidar el pavo guanyat l´any passat en categoria Ma30. Així doncs, em vaig plantejar la cursa volta a volta, únicament pensant en si en algunes podia donar un cop de mà a en Quim.
Van haber-hi diferents intents però el bo va ser en marxar l´Escolà amb un acompanyant. Em vaig posar a tirar del grup fins que a pocs metres de caçar em van donar el relleu per acabar l´aventura dels escapats.
Confirmant que les cames no anaven ni anirien, vaig decidir anar a buscar algún dels premis intermitjos. Al tercer sprint bonificat, vaig disputar sense veure que en Quim també ho feia (ho sento Quim!), i m´el vaig endur. Bosseta de regals amb una ampolla de cava, una bufanda i una capsa de bombons, menys és res!
Amb la cursa ja feta i 5 corredors pel davant del pilot, només quedava la disputa del grup, pensant en l´opció de que no hi hagés ningún Ma30 en l´escapada. Un cop finalitzada la cursa vam comprobar que sen´s va escapar un.
Entro al darrer revolt en segona posició emparellat amb el primer. Entrem F..lladissims! Em marxa la roda del davant, aconsegueixo no caure, i en la sortida del revolt em marxa novament i patapam! final de cursa per a mi. m´Aixeco i creuo la linea de meta el darrer dels "no doblats", entre aplaudiments de la gent.
És el que té no estar acostumat a correr. A més, no puc evitar sentirme mentalment hiper pesat en la carrera.
Penso que a meitat de cursa ja duia 3 caigudes! Ensopegades tontes de les que caus damunt el tou de l´herba mullada, pero de les que poc a poc et van fent perdre la concentració i la confiança. Tubulars, tubulars!! Dia de tubulars! Els que anavem amb cobertes ho vam passar realment malament. Era extrany parlar amb algú que no hagés caigut un mínim de dos o tres cops.
Durant dues voltes amb l´Edu Gomez (Mon bike & run) i en Jordi Alvarez (El Montmell) vam riure en veure que anavem per terra ara tú, ara jo.. Ara t´avanço, ara m´avances.. El millor de la cursa, sens dubte! Al final dels tres en Jordi va ser el que menys va anar per terra i l´Edu el que més.
A linea de sortida un fet inusual, ja que només dos intengrants del team en formaven part. Això si, molts dels que faltaven estaven lluint colors a d´altres probes variades pel país.
Poc a poc vaig al meu ritme i puc recuperar alguna posició..
Al tram de les escales el dolor a la cama s´intensifica, es per això que els primers graons probo de fer-los damunt la bici.
Moment en que doblo a una de les femines, que molt amablement em va deixar pas a la que va poder. Moltes gràcies!!! M´encanta aquest bon rotllo que hi ha al ciclocross.
Arribo a meta i el primer es aturar el garmin. Els pros ho fan, doncs jo també!
Classificació de la cursa cortesia del blog del Team Can Victor
A la linea de sortida ens vam personar set amatstrong (a la foto i falta el Xavi Casas, que feia el hammster al costat del cotxe..)
Pel color de la cinta del manillar, aquesta foto deu ser de la primera volta.. Faig la meva cursa i poc a poc vaig trobant-me millor. Com sempre les primeres voltes son infernals fins que el cos no s´habitua.
Aquest és el tram del jakuzzi, un tram molt divertit on s´aplegava bona part del públic. No sé si amb bones o males intencions de veure algú fer "xapis"..
Una de les dues rampes de pujada on era impossible no haver-te de baixar de la bici. Amb el pas de les voltes les cames cremaven cada cop més.
El meu amic Lobo (Amatstrong CT) ha publicat al seu blog l´entrevista que vam fer plegats fa uns dies.
Com és habitual, es passa llista i es forma la graella inicial. Per sort m´han col·locat en primera fila i al mig!
Aprofitant la meva posició surto a mil (com tothom, baja..), i aconsegueixo evitar possibles talls inicials en les zones complicades.
A partir d´aleshores, a seguir tirant a tope fins que no senti a l´espeacker dir "final de cursa vuitanta-dos!"
Les voltes van passant, passo el meu moment de crisi habitual i em recupero a ritme. Hi ha trams verdaderament durs que fan que sigui IMPOSSIBLE no baixar-se de la bici.
En diverses ocasions habiem de "circular" per la riera.
Al final tothom enfangat, mullat i satisfet!
Aquí quatre dels sis Amatstronger que ens vam personar a la linea de sortida.
