Primera remullada de la "pre"

Doncs ho portaven avisant tota la setmana, dimarts, dimecres i dijous PLUJA. Doncs bé, dimecres al matí vaig llevar-me i el cel estava ennuvolat però el sol feia el que podia per deixar-se veure.. Vist el plan vaig pensar.. Avui me la jugo! Vaig fer com cada dia i quan ja estaba en disposició de decidir que fer, el cel ja no era el d´abans, la cosa ja estava una mica més fosca, però no plovia.. Aleshores em vaig tornar a dir... me la jugo! I em vaig preparar per sortir.. Sabia que m´acabaria mullant, pero la veritat, no pensaba que tant aviat!! Pujo els 4 vents, començo la baixada cap a Martorell i abans de la cruïlla amb Castellbisbal estava cayent aigua com mai, o al menys això em semblava a mi.. Ja que hi soc continuo, em vaig dir.. Carretera de les carpes i arribo a Olesa. Primer dilema: Pujo Vacarisses per retallar la sortida? NO, segueixo cap a Monistrol de Montserrat, total ja vaig mullat i no tinc fred.. Per la Puda a part d´aigua fà un ventet de cara que molesta molt.. Castellvell i el Vilar, Vacarisses i a 5 km´s de casa, va deixar de ploure.. Al final 53 km´s dels quals només 10 els vaig poder fer "en sec"..
Mentre pedalava vaig recordar-me d´aquella pel·licula "LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO".. Al cap i a la fi, ho portaven avisant tota la setmana, no? "Sarna con gusto no pica", diuen..

Entrenaments "contra-rellotge"

Tot i que el títol sembli que la “pre” ja s´ha acabat i comença la gresca, no és així.. Quan escric "a contra rellotge" ho escric en el sentit més literal. Encara que no sembli graciós, es divertit fer entrenaments d´aquest tipus, en el que per qüestions d´organització familiar i feina, tens un temps estipulat per entrenar i no et pots passar, m´explico.. Sona el despertador, ho preparo tot, deixo la patufa a la guarderia. Volo cap a casa i m´endinso dins del culotte, mallot, sabates, casc, etc.. Prenc la S-W i carretera i manta. Sortida aproximada a les 09.15h i tornada com a molt tard, a les 11.20h. Entrenament de 2h05m, ni 1 minut més ni un minut menys! Arribada a casa, dutxa ultrasònica i recollida de la peke. A dia d´avui i segons les condicions d´entrenament fixades, això em dona un crèdit aproximat d´entre 50 i 55 km´s a una mitja que ronda els 25 km/h. I pregant de no punxar o qualsevol altre imprevist, perquè si és així, em toca pujar intensitat i la mitja puja i per descomptat les pxm també, que ara és el que no convé..
Això és el que toca durant unes setmanes més.. Doncs bé, després tocarà el mateix però amb el canvi d´intensitat, guanyarem en km´s, però no en temps..Com diria aquell, no es pot tenir tot, jeje..

JMBorràs Senior

Com no pot haber-hi un "jr"sense que hi hagi un SENIOR, doncs aquí va la petita historia de qui va tenir la culpa de que jo descobrís la passió pels pedals. Avans corria amb una escopeta darrera els conills i les bestioles a la muntanya fins que un dia , ja ven entrats els 40, va pujar a una BH de MBK (amb prou feines tenia canvi de marxes al darrera..). Va començar a fer quilòmetres i va decidir vendre l´escopeta per comprar-se la seva primera colnago. Després va ser una Bianchi, un altre colnago, etc.. Pot ser va ser el Benet Vicente, o el seu germà Ramon qui el van convencer per competir, el cas és que quan el moble del menjador ja no hi cabien més trofeus, anaba omplint capses de cartró que cap de setmana rera cap de setmana quedaben apilades al garatge de casa. Des d´aleshores, es difícil entrar al menjador de casa en temporada i no trobar-hi un ram de flors.. (S´habia de compensar la neteja dels trofeus amb els rams..).

Tot va començar amb el CCMolins de Rei, després va ser el CCSant Pere Molanta i finalment amb el Ramon Vicente al capdavant, es va formar el CCPallejà, amb el patrocini exclusiu de VIROELECTRIC.

Campionats de Catalunya, campionats d´Espanya, premis de Muntanya, varies Xallenge Garraf Penedès, bones participacions als Campionat del mon de Veterans a Austria (aquest any 2009 va fer 13è) i als Campionats d´Espanya, aquest any 3é a la XXVI Xallenge de veterans, etc..

Fent la vista enrrera, recordo els Borràs (pare, germana i jo mateix), pedalant junts. Qui sap? Pot ser algún dia l´Inma hi torna i podem pedalar plegats de nou. Si és així, tant el Senior i el Junior ens haurem d´aplicar, perquè la "chiki" volaba quan la carretera s´enfilaba cap a munt..

Fidel als colors del Pallejà-VIROELECTRIC, sempre pedalant acompanyat d´amics i coneguts. Va pujar un dia a aquella BH i a día d´avui encara no ha pogut deixar de pedalar..

Setmana 3

Comença la tercera setmana i poc a poc vaig fent algún km més.. Aquesta setmana ha acabat amb 207km a una mitjana de 145pxm. No està malament, tot i que poc a poc hauría de pujar una cosa i baixar l´altre.. El cul es segueix queixant, tot i que de vegades l´V3 em permet aixecar-me sense passar del 75%! Tot un regal, tenint en compte que només és la 3a setmana de pre..
Pot ser hauría de fer un pensament amb l´SLR 135gr, molt lleuger però si no et vas aixecant al final et castiga, i de quina manera!! Dimecres vaig trobar el Vila, quin tros de veterà!! Pot ser feia uns 15 anys que no pedalaba amb ell, va ser un plaer tornar-lo a saludar. Em va explicar que ja va deixar la comp. tot i que la seva colnago segueix pujant de quant en quant cap a granera.. i a quin ritme!! Quan jo era juvenil ell era master 40. Recordo que es repartien els trofeus amb Borràs Senior. Quins temps aquells, de la Xallenge Garraf-Penedès..

De camí cap a Gallifa, a punt de coronar i començar a baixar cap a Snt Feliu, tot en silenci, només s´escoltaba la cadena de la bici i les vaques.. Així dona gust pedalar!

"Purito" el gran!!

Contra tot pronòstic, el ciclista de Parets del Vallès Joaquim Rodríguez va guanyar aquest diumenge 27 de setembre la medalla de bronze al Mundial de ciclisme en ruta celebrat a la ciutat suïssa de Mendrisio. L'australià Cadel Evans va proclamar-se campió, i el rus Alexandre Kolobnev va quedar segon. Evans, que succeeix al podí a l'italià Ballan, va invertir 6 hores i 56 minuts a recórrer els 259,5 quilòmetres que tenia el circuit. "És una llàstima que Kolobnev i jo haguem fet el tonto, perquè podíem haver esprintat per l'or", va subratllar Rodríguez al finalitzar la cursa. Això sí, el paretà va reconèixer que "un bronze ja està bé".

Respecte de l´"ESPARTANO", simplement espectacular... El suec Gustav Larsson, company del Saxo Bank, va quedar segón a 1 minut 27 segons i l´Alemany Tony Martin va completar el podi, a 2 minuts i 30 segons.