La màquina del temps!!!

Fa molts anys que em feia molta gràcia tenir una bicicleta de contrarellotge. Doncs bé, a dia d´avui ja s´ha acabat fer tunning de la bici de ruta per les curses de contrarrellotge.

Avui he fet un parell d´horetes amb ella i la veritat, es fa molt complicat sortir a rodar amb una d´aquestes, ja que la simple posició de la bicicleta ja et demana que apretis les dents. Amb això, les mitjanes per sobre de 32, 33, 34, etc.. surten soles.

Que bé que ens ho passarem a partir d´ara, oi Queca?
Ara si tot va bé, el proper dia 4 de Maig toca l´estrena en competició amb el campionat d´Espanya de P i B de CRI a la Pineda de Mar.

Bona feina dels amics de Jordi i Elena Terrassa fent-me els adjustos per anar el més "incomode" possible damunt d´aquest poltre de tortura.

2n Gran Premi Muntbikes ((CRONICA))

Ahir es va celebrar per segón any consecutiu la cursa organitzada per l´equip Muntbikes, a la localitat d´Arenys de Munt.

Sobre un cicuit calcat al de l´any passat, es va fer una hora de cursa més tres voltes.

En referencia al circuit cal dir que té molts més enemics que amics. A mi personalment és un circuit que m´agrada molt donada la baixada tècnica que té. Un circuit per un corredor fort i que tècnicament baixi molt bé. En aquest cas aquest corredor va ser en Dani Gonzalez (Muntbikes), qui va jugar les seves opcions per aconseguir marxar sol i arrivar a meta amb temps de poder celebrar-ho tranquilament. Bravo Dani, ets un crack!!

Pel que fa a la cursa, com sempre es va començar a mil per hora. Es van succeïr els atacs desde que es va escoltar el xiulet de sortida!

Jo vaig intentar aguantar tot el que vaig poder, coneixedor de que el meu estat de forma no em permetria poder estar al davant. A meitat de cursa vam fer un grup de 5 o 6 als que perdia de vista en la pujada però que sense cap problema tornava a atrapar baixant. I aquesta va ser la tònica de cursa: Em deixen pujant, els atrapo baixant, em deixen pujant, els atrapo baixant.

Un cop passada més de mitja cursa i ja pensant en sortir a la classificació final, arriva la sorpresa:

Anava jo al davant del grup en la baixada quan de sobte em trobo amb un dels arbitres al mig del carril, amb els braços amunt i xiulant per aturar-nos. Però ara que passa? De haber hagut alguna caiguda forta perquè si no no ho entenc, si el cap de cursa no ens ha doblat.

Llògicament m´aturo a un cantó, peu a terra i pregunto:

-Que passa? Perquè ens atures?

No només no obting cap resposta si no que veig com qui ens ha aturat marxa donant-me l´esquena i ignorant-me.

Amb cara de tonto torno a pujar a la bicicleta i continuo fins que em diuen que haig d´avandonar la cursa.

No dic res però em pregunto el perquè de tot plegat, si no m´han doblat! La consigna era clara: Corredors doblats fora de cursa fins que els arbitres considerin que no.

La situació era que duiem 40 minuts de cursa i a mi no m´habien doblat. Està bé, ho assumeixo i callo.

La segona sopresa es quan veig que els arbitres comencen a discutir i a increpar els corredors que per a ells estàn doblats, entre d´altres coses dient-los que si no es volen quedar fora de cursa que entrenin més, o que si son sorts, etc..

La meva reflexió es la següent:

Entenc perfectament que pugui haber equivocacions en les classificacions, ja que amb els mitjans dels que disposen els arbitres amb prou feines poden apuntar dorsals. Per aquest motiu assumeixo que si en la meva eliminació s´han equivocat, doncs cap problema, un altre dia serà al revés i tant amics.

La gent som humans i no màquines perfectes, ens equivoquem i ho sabem o ho hem de saber.

El que no pot ser es que els arbitres s´encaressin amb tothom qui els recriminés o simplement els preguntés el perquè de les eliminacions. Justes o injustes, aquí no hi entro, però el que fallen son les formes i aquí si que és la persona directament. No vull criminalitzar a tot el col·lectiu d´arbitres pèrquè no els conec, no més vull expresar la meva queixa sobre l´actitud que van tenir els d´ahir. Així no anem bé.

S´ha de ser conscient de que en aquesta categoria hi ha gent que pot entrenar molt i hi ha gent que no pot entrenar tant, a banda de que n´hi ha que tenen les qualitats per estar al davant amb poc que entrenin, que no és el meu cas.

El que vinc a dir es que el preu per l´inscripció és igual per a tothom independentment del que hagin pogut entrenar. Hi ha gent que ha de fer grans esforços per poder venir a correr i entrenar entre setmana. Amb quines ganes surt a entrenar un que ha de fer-ho en un polígon de nit amb un frontal al cap, després de sentir com et diuen que si no vols estar fora de cursa entrenis més? Per favor, no son maneres..

Per molt que es pugui entrenar, perquè uns guanyin altres han de deixar de guanyar. Amb això no vull demanar que deixin acabar tothom, NO.

Entenc que han d´haber-hi uns mínims per poder competir. Però les coses es poden i s´haurien de fer millor. Als veterans els està funcionant a la perfecció el tema dels CHIPS. Quan ens arrivaràn a nosaltres? Això facilitaria molt més la feina als corredors i sobre tot als arbitres.

Amb aquestes actituds no anem bé.

Espero que lo d´ahir només fos un "calentón" d´algúns, i quedi en una simple anècdota. Que amb la que ens està cayent només faltava que "entre nosaltres" ens anem maxacant..

La següent a.. Palafrugell!

Dia: 25-02-2012
Hora: 16:00
Població: PALAFRUGELL
Quilómetres: 79.0 km
Organitzador: PALAFRUGELL, CLUB CICLISTA
Observacions:
SORTIDA:PALAFRUGELL

Cursa La Bisbal d´Empordà ((CRONICA))

Aquest passat diumenge dia 12 es va disputar una nova edició de la cursa social de La Bisbal d´Empordà. Aquest cop, l´afluencia de corredros va ser menor al coincidir amb la cursa Xavi Tondo de Valls.

L´any passat va ser la meva primera assistència en aquesta cursa, i coneixent el recorregut veia més factible viatjar a terres Gironines que quedar-me per Tarragona.

A linea de sortida quasi 170 corredors valents, que vam desafiar la temperatura gèlida, que fregava en tot moment els 0ºC. Moltes cares conegudes, de fet vam ser 14 Amatstrongs a linea de sortida acompanyats en tot moment per les Amatstrong que ens animaven a qüalwsevol punt del circuit. Quin luxe!!

La cursa constava de dues voltes a un circuit de 42 km´s, sumant-se a final de cursa 84 km´s. En cada volta s´habia de pujar l´alt de Rupià i Madremanya. Dues pujades curtes però el ritme va fer que fossin intenses.

El grup al pas per l´alt de Rupià! Ritme exigent però suficient perquè el superessin gran part de corredors, agrupant-se novament un cop passada la dificultat.


El grup poc a poc es va anar reduïnt fins que es va formar un pilot d´unes 90 unitats. Per davant algúns ho intentaven sense fortuna, es presumia arrivada massiva a La Bisbal.

A mi ja m´anava prou bé l´arrivada, tot i que el meu punt de forma està molt lluny del desitjat, a cada pujada anava amb el ganxo per no perdre el pilot.

Tal va ser el punt de patiment que vaig intentar disputar (tard) la meta volant al primer pas per La Bisbal, confiat en que pot ser a la segona volta no arrivaria amb el pilot.

Per sort la segona volta la vaig poder aguantar amb el grup capdavanter i es va llençar la desitjada arrivada massiva.

Va ser una arrivada molt dura, amb molts nervis, tothom es trobava amb forces per estar al davant i volien disputar. Jo anava fent com podia mentre revia i donava cops de colze per la disputa d´un lloc privilegiat. Aquest any vaig entrar pel cantó esquerre, justament on picava l´aire que poc a poc va anar mermant les poques forces que em quedaven.

Tant just vaig arrivar que a 25 metres de la linea d´arrivada vaig haver de seure sense forces, mentre m´anaven passant corredors.

Tot i així, vaig poder mantenir la 12ena posició final i 3r Ma30. Ja hagués signat avans de començar la cursa un resultat així!! L´objectiu inicial era aguantar el ritme de cursa i veure-les venir.

Super arrivada de l´Albert Giol, quedant el 9è absolut i 1r Senior! Molt bé!!!! La resta del tema van entrar amb el mateix grup, tret d´alguns que per problemes físics van arrivar amb un segon grup.

Un imparable Mauricio Muller (UPV-BANCAJA) es va endur tant la meta volant com l´arrivada final. IMPARABLE, es va endur la cursa per davant de l´Adrià Moreno (MOPESA) i en Raul Cruz (RCR 19).

Tot plegat es va fer la cursa a un promig de 42 km´s hora, que no está gens malament..

Amb en Lobo a l´arrivada! Aquest any serà un valor segur per l´equip!!!

En que es pensa quan no s´està pensant en res?

Aquí tota la familiaStrong que vam ser a La Bisbal!



I a la rifa em va tocar el premi gros!!! Un pernilàs!! Gracies amics!!!

La classificació de la cursa aqui.

La següent a.. La Bisbal d´Empordà!

Comença la temporada 2012 de carretera per a mi, el proper dia 12 de Febrer a la Bisbal d´Empordà.

Dades de la prova
Dia: 12-02-2012
Hora: 10:00
Població: LA BISBAL D'EMPORDA
Quilómetres: 74.0 km
Organitzador: LA BISBAL, CLUB CICLISTA
SORTIDA: BAR REATAURANT HOSTAL NOU

A falta de pan..

Doncs això, a falta de poder pedalar, aquesta setmana estic fent petites escapades de running.

Tot plegat, 45 minuts cada dia com molt. Tot i així, a dia d´avui em costa baixar les escales sense haver d´agafar-me a algun lloc..

És el que té no estar acostumat a correr. A més, no puc evitar sentirme mentalment hiper pesat en la carrera.
Com sempre, ja vindràn setmanes millors.

Campionat CAT CX / Indiot Lleida.

Fa molts dies que no actualitzo el blog, de vegades per manca de coses que explicar, de vegades per manca de temps i sovint per manca de ganes.

El cas es que aquests darrers dies la tonica ha estat de poc entrenar i molt menjar!

Tot i així, a la que he trobat una escletxa l´he intentat aprofitar per sortir a la carretera.

Divendres 24 de Desembre de 2011- Campionat de Catalunya de CX a VIC.

El dia va començar molt molt fred! Darrera cursa de la temporada de CX (quatre curses!!!!!!!!) Impresionant, és incomprensible que cada cop hi hagi més corredors a linea de sortida i cada cop les curses siguin menys.. Respecte d´això, podeu llegir el post més que interessant de l´amic Gubianes aquí.

A banda de tot, felicitar a l´organització del campionat de Catalunya, ja que si el de l´any passat a Snt Joan de Vilatorta va ser boníssim, aquest any ha estat excel·lent! Es nota quan es fan las coses amb ganes de fer-les ben fetes! Si senyor!!

A linea de sortida 5 strongs valents!! L´Edu Oller, El Lobo, En Josep Maria, en Xavi Casas i jo. Es donava la sortida i cada un agafa el seu ritme., concretament cada un va el més ràpid que pot sense mirar enrrere!

Penso que a meitat de cursa ja duia 3 caigudes! Ensopegades tontes de les que caus damunt el tou de l´herba mullada, pero de les que poc a poc et van fent perdre la concentració i la confiança. Tubulars, tubulars!! Dia de tubulars! Els que anavem amb cobertes ho vam passar realment malament. Era extrany parlar amb algú que no hagés caigut un mínim de dos o tres cops.

Durant dues voltes amb l´Edu Gomez (Mon bike & run) i en Jordi Alvarez (El Montmell) vam riure en veure que anavem per terra ara tú, ara jo.. Ara t´avanço, ara m´avances.. El millor de la cursa, sens dubte! Al final dels tres en Jordi va ser el que menys va anar per terra i l´Edu el que més.

l´Edu novament va fer volar la seva bici adaptada per damunt del fang, el Josep Maria va fer una bona cursa, el Xavi va agafant tota la tècnica que pot cursa darrera cursa i en Lobo va gaudir d´allò més fent el cabra sobre la gespa! No es van voler perdre la cita l´Amat, l´Estellina i en David! Moltes gràcies per venir, comptar amb vosaltres a les "cunetes", és un plus afegit!

Moltes gràcies també al Salva Ribas, que se´l sentia animar al seu fill Pol desde qualsevol part del circuit, i cada cop que em veia aprofitava i m´animava a mi també!! Un crack!! Les curses de ciclocross mai serien el mateix sense la familia Ribas animant-nos!!

Tot plegat ens vam acomiadar a la quarta cursa d´una nova i triste temporada de ciclocross. Algú hauría de fer alguna cosa, no pot ser que la temporada de CX només tingui 4 curses. Per als que fem això com a diversió i és totalment contraproduent per la temporada de carretera, cada cop sen´s passen més les ganes de fer pujar les pulsacions a mil quan hauríen d´estar sota zero..

Diumenge 26 de Desembre de 2011 - Cursa de l´Indiot, Lleida

Si divendres feia fred a Vic, dilluns a Lleida ni us ho explico!!! 3ºC marcava el termòmetre quan es donava el tret de sortida a la cursa en circuit.

Donat que coincidía amb la cursa del Pavo de Vilanova, poca participació a la graella de sortida.

Tot plegat sortiem uns 25 corredors a fer els 45 minuts més cinc voltes al que estava previst com a circuit.

Als primers compassos de cursa ja em vaig adonar que sería pràcticament impossible revalidar el pavo guanyat l´any passat en categoria Ma30. Així doncs, em vaig plantejar la cursa volta a volta, únicament pensant en si en algunes podia donar un cop de mà a en Quim.

Van haber-hi diferents intents però el bo va ser en marxar l´Escolà amb un acompanyant. Em vaig posar a tirar del grup fins que a pocs metres de caçar em van donar el relleu per acabar l´aventura dels escapats.

Confirmant que les cames no anaven ni anirien, vaig decidir anar a buscar algún dels premis intermitjos. Al tercer sprint bonificat, vaig disputar sense veure que en Quim també ho feia (ho sento Quim!), i m´el vaig endur. Bosseta de regals amb una ampolla de cava, una bufanda i una capsa de bombons, menys és res!

Amb la cursa ja feta i 5 corredors pel davant del pilot, només quedava la disputa del grup, pensant en l´opció de que no hi hagés ningún Ma30 en l´escapada. Un cop finalitzada la cursa vam comprobar que sen´s va escapar un.

Entro al darrer revolt en segona posició emparellat amb el primer. Entrem F..lladissims! Em marxa la roda del davant, aconsegueixo no caure, i en la sortida del revolt em marxa novament i patapam! final de cursa per a mi. m´Aixeco i creuo la linea de meta el darrer dels "no doblats", entre aplaudiments de la gent.

Amatstrong CT 2012

Amatstrong CT en versió 2012 ja és una realitat.

Ahir diumenge vam fer la presentació oficial a la carretera del que serà l´equip per al 2012. Cares conegudes, cares noves i sobre tot, molt molt bon ambient! Amb`tot això, que pot fallar!!?

L´Amat ens va preparar una preciosa ruta per la zona, el dia va acompanyar i tot i la fresqueta de primera hora, durant tot el matí va lluïr el solet.

Objectiu d´aquest any, seguir passant-ho tant bé com al 2011!

Amb nous col·laboradors afegits als ja veterans, la cosa pinta molt molt bé de cara al curs següent!

Podeu veure moltes més fotos i videos de la jornada d´ahir només fent click en els següents enllaços:

Fotos Alexandra

Fotos Sandra

Videos David

Video Lobostrong

Aaah! I encara falten les fotos d´en Helmut Von Tauferer, el nostre fotograf professional

Cursa CX Lleida ((CRONICA))

Aquest passat diumenge es va celebrar a Lleida una nova edició de la cursa de ciclocross. Com es habitual, aquesta es va disputar sobre un traçat a la zona del Parc Gardeny.

A linea de sortida un fet inusual, ja que només dos intengrants del team en formaven part. Això si, molts dels que faltaven estaven lluint colors a d´altres probes variades pel país.

Fent les voltes d´escalfament m´adono que el circuit era una mica diferent de l´any passat, tot i que s´habien mantigut dos trams, el de les escales i la pujada per la vorera del carril bici.

També habien mantingut algún tram del circuit de BMX (grrr)..

Vaig trobar pot ser massa estret algúns trams que es movien entre els pins, cosa que podia provocar que algú s´hi deixés l´espatlla o els adhesius del casc si es volia apurar massa..

Es dona el tret de sortida i com sempre a mil!! Per cert, aquest cop si que van avisar els arbitres, bravo per ells! Oi que no costa tant?

Ja en cursa em sento bastant comode a les parts més tecniques, mentre que a les zones "obertes" vaig bastant de cul. Com corren els bèsties!!

Es corre la primera volta i arribem a la zona de tres salts enllaçats. No se en que estic pensant però em menjo literalment el primer salt.. Faig saltar la roda davantera fins al segon salt però en passar el segón la roda posterior s´aixeca i m´escup per damunt la bici. El tercer salt el passo volant sense tocar-lo per posteriorment caure en planxa a la Benny Hill...

M´aixeco mig estabornit sense saber si habia d´anar cap a la dreta o esquerre.. Noto un cop al pit molt agut que no em deixa respirar bé. El de menys son les rascades, també sembla que amb el quadriceps de la cama dreta he colpejat al terra i em costa pedalar quan el tenso..

Un segons mes tard i un cop mig recuperat del dolor al pit i sobre tot de l´ensurt, em decideixo a pujar a la bici amb l´objectiu d´acabar la cursa. Ja m´ha passat hasta l´apuntador!!

Poc a poc vaig al meu ritme i puc recuperar alguna posició..

Al tram de les escales el dolor a la cama s´intensifica, es per això que els primers graons probo de fer-los damunt la bici.

Moment en que doblo a una de les femines, que molt amablement em va deixar pas a la que va poder. Moltes gràcies!!! M´encanta aquest bon rotllo que hi ha al ciclocross.

Es corria la darrera volta i en un dels trams de baixada zaaassss! Em surt la cadena. La col·loco i zass! Un altre cop.. Veig passar a l´Edu Gomez (Mon Bike & Run), que poc a poc va agafant la tècnica. Que en farà de feina en un futur no gaire llunyà! Un crack!

Arribo a meta i el primer es aturar el garmin. Els pros ho fan, doncs jo també!

De la cursa dir que era un circuit on a les zones de bosc m´hi he trobat molt i molt bé, pot ser era on podia anar esgarrapant temps, mentre que a les zones "obertes" em costava més anar fort.

En Xavi Casas va fer una bona cursa sense arriscar a les zones on no ho veia clar. Tot un crack! Tenint benzina a les cames, de begades costa més frenar-les que deixar-se anar i estampar-se! Bravo Xavi! Poc a poc anirà agafant confiança damunt la seva falmant "S" i volarà per damunt del fang!

Al final un altre cursa on ens hi hem deixat la pell (aquest cop literalment).

Per cert, en arrivar a l´ambulància de protecció civil m´he trobat a una senyora molt simpàtica que prenia el solet a dins l´ambulància amb la radio i la calefacció posades. L´he hagut de picar al vidre per si em feia el favor d´atendre´m. M´ha mirat, ha posat mala cara i després de veure que no tenia escapatoria i que hauría de sortir del seu tant preuat tron, ha baixat i quasi de mala gana m´ha atès.

I jo em pregunto.. Amb la gent valida sense feina que hi ha a l´atur, perquè no hi ha ningú que controli aquestes coses??

Classificació de la cursa cortesia del blog del Team Can Victor

Cursa CX ciutat de Mataró ((CRONICA))

Aquest passat diumenge es va disputar una nova cursa de ciclocross, concretament a la localitat de Mataró.

Es tractava d´un circuit totalment nou per a mi, ja que l´any passat no vaig poder anar-hi. Del circuit cal dir que em va sorpendre positivament, ja que hi havia una mica de tot i per a tots. Molt diferent al de Les franqueses pel que fa al fang, i tot i no tenir cap tram excesivament tècnic, es presumia un circuit per a rodadors potents.



A la linea de sortida ens vam personar set amatstrong (a la foto i falta el Xavi Casas, que feia el hammster al costat del cotxe..)

No sé que passa aquest any que hi han canvis que l´any passat funcionaven molt bé. No sé perquè aquest any no hi ha xip, l´any passat ens va anar molt i molt bé. No sé perquè aquest any no tenim la possibilitat de fer la pre-inscripció durant la setmana, també anava bé saber quants corredors seriem a cursa. I no sé perquè aquest any no s´avisa a la linea de sortida, l´any passat avisaven quan faltaven 1 minut, 30 segons i 10 segons. Aquest any si et descuides una mica xiulen i marica l´ultim! A més d´un la sortida l´ha agafat per sorpresa..

Bé, ja en cursa es dona el tret de sortida i m´agafa una mica despistat.. Faig els primers metres a meitat de grup i així vaig trobant el meu lloc a cursa.

Pel color de la cinta del manillar, aquesta foto deu ser de la primera volta.. Faig la meva cursa i poc a poc vaig trobant-me millor. Com sempre les primeres voltes son infernals fins que el cos no s´habitua.

Aquest és el tram del jakuzzi, un tram molt divertit on s´aplegava bona part del públic. No sé si amb bones o males intencions de veure algú fer "xapis"..

Una de les dues rampes de pujada on era impossible no haver-te de baixar de la bici. Amb el pas de les voltes les cames cremaven cada cop més.

El ritme dels del davant està molt molt lluny de les meves possiblitats, van com a motos d´enduro!!

Al final com sempre, acabo la cursa content. Veient la mitjana de 176ppm, es pot dir allò de que "el que dona tot el que té no està obligat a més". Doncs això, que em vaig dosificar i vaig mantenir més o menys el mateix ritme durant tota la cursa.

Torna a guanyar la cursa un Arnau Rota intractable, davant d´en Gustavo Dacosta i d´en Jordi Martorell.

Pel que fa als nostres en categoria Ma 30:

12é Eduard Oller (Amatstrong CT)
20é Joan Manel Borràs (Amatstrong CT)
21é Xavier Casas (Amatstrong CT)
23é Josep Maria Sánchez (Amatstrong CT)
26é David Colomer (Amatstrong CT)
27é Joaquim Córdoba (Amatstrong CT)

En Lobo no es va poder classificar al trencar la cadena, una llàstima!! i en Quim va tenir una punxada i va estar una bona estona aturat a "boxes". Llàstima també la caiguda d´en David a la darrera volta, es va endur un record de Mataró cap a casa..

La clasificació complerta de la cursa aquí.

Ara ja, pensant en la cursa de Lleida de diumenge vinent, que com a mínim es preveu fresqueta!!