Junior ha tornat!

Aquest diumenge va ser el primer dia després de 2 mesos que sortia de nou a la carretera. Deien que plouría, però al final el temps va aguantar.
A les 07.45 sortia de casa amb ganes de trobar la colla de Pallejà. Vaig juntar-me amb ells a Sant Andreu, on vam anar direcció Martorell i Gelida. Que bo poder tornar a saludar-los!! Ja en tenia ganes..
Contrariament al que és normal, la carretera de Martorell a Gelida va ser tranquila, suposo que a causa de la punxada per doble partida d´un dels companys. A Sant Sadurní la gent ja no parlava tant, suposo que començava a ensumar-se la pujada als casots!
Les primeres rampes el Nico estira la corda i el ritme ja no es tant suau, tot i que es fa suportable fins que el Paco pren la davantera i es posa a tirar de valent. Això fa que el grup d´uns 15 companys es trenqui i cada un prengui el seu ritme.
Al primer quilòmetre ja només quedem el Paco, Toni, Cabecilla i jo al capdavant. A mitja pujada el ritme es massa dur per mi i decideixo esperar al Nestor i al Borras senior, que fent una ullada enrrere veig que venen a uns 50 metres. Prenc aquesta distancia per agafar aire i un cop el grup de 3, ens disposem a la captura dels 3 capdavanters. Passat el poble dels Casots, un puntet més fa que el senior perdi uns metres. Ja en els ultims 500 metres avans de coronar el port canvi de ritme i passo 4rt per la ratlla "PM". Amb això arreplego 20 puntets que fa que em posi 3r a la classificació de la muntanya del campionat cicloturista.
Esmortzada a Avinyonet i prenem la carretera d´Olesa cap a Gavà. Primers qm´s tipus "verano azul" fins que decideixo tivar del grup per fer la tornada una mica més divertida. Es trenca el grup i ens quedem 5 al davant. Faig servir aquest tram per fer unes miniseries amb algún canvi de ritme, per tal de provar-me a mi mateix, i saber que tal va evolucionant el maleït genoll.
Al final de la sortida les sensacions han estat molt bones, molt millor del que em pensava. Però sobre tot, el més positiu ha estat poder gaudir novament de la companyia dels companys.
Per cert! Brillant idea que algú hagi pres la iniciativa i la molèstia de puntuar els ports de muntanya, la veritat és que és un alicient més.
Tot això no hagués estat possible, si el bon amic Manolo no m´hagués deixat la seva Colnago C50 per rependre les meves primeres pedalades després de l´accident. Muchas gracias Manolito!

Males noticies..

Ahir vaig tenir per fi la visita amb el traumatòleg, on varem analitzar els resultats de la resonancia magnetica. Per cert, em sembla bastant fort que des del dia 2 de febrer que vaig tenir l´accident, vagi ser ahir quan sabes realment l´abast de la lesió.
Tornant a la visita, vaig sortir de la consulta amb un saber agredolç: A banda del que ja sabia que era les petites lesions a rotula i cartílag, de la trompada sembla que una part del menisc es va trencar, de forma que es molt probable que en poc o molt temps, m´hagi de sotmetre a una artroscopia per tal d´extreure el tros trencat. De moment, veurem que tal evoluciona la molestia que a dia d´avui tinc amb les sessions de rehabilitació.
Dic sabor agredolç, perquè també va haber-hi una bona noticia, i aquesta va ser que el metge va aconsellarm-me que comencés a rodar novament per tal de recuperar la força que he perdut aquestes setmanes. Es una bona noticia, perquè ja que arriba el bon temps, comença a venir de gust tornar a pedalar. Amb un parèntesi en negreta: "ni se te ocurra hacer mountainbike ni running!"
Pròxima visita d´aquí a 15 dies.

Sala de tortures...

Aquesta es la "sala de tortures", on el personal superprofessional fa que tot sigui molt més sobrevingut per tothom.

Rehabilitació

Aquest dimarts va ser la primera visita amb qui portarà la meva rehabilitació durant 15 sessions. La primera de les sessions començarà demà divendres.
Segons va comentar-me per damunt, a la resonància va sortir una petita lessió a la rotula, un cartílag de l´articulació inflamat i una inflamació a la part exterior del genoll. Això es manifesta de forma que en caminar noto una petita molèstia, però quan probo de forçar el moviment del genoll fins al final, es aleshores quan noto que la molèstia es va convertint en un dolor mes agut, sobre tot a la zona de la rotula.
I de recolzar el genoll ni parlar-ne, ni tant sols puc posar-me de genolls al sofà. Això es deu a que el cartílasg inflamat és a la part frontal externa del genoll, el que em fa veure les estrelles si el presiono..
De tota manera soc bastant positiu i confio que en breu pugui començar a moure les cames de veritat..
De tota manera, quedarà pendent l´avaluació d´un professional més qualificat i les conclusions finals, el proper dia 17 amb el meu traumatòleg.
De moment, em queda el consol de veure bon ciclisme per la tele amb la Paris-Niza..

Contador VS Rasmussen

Aquest es un video que per molt que passi el temps, mai em cansaré de mirar. Alguns diuen que Perico feia aixecar del sofà amb els seus atacs, i es cert. Aquesta és la pujada al Col de Peyresourde del Tour de 2007, on finalment es demostraria el positiu de Rasmussen (menys mal..)
Realment impressionant, no deixeu de mirarlo i gaudiu del video i dels comentaris, important tenir conectats els altaveus.
Fa posar els pels de punta!! B R A V O A L B E R T O ! ! !

Resonancia magnètica

Aquest divendres van fer-me per fi la resonancia magnetica del genoll. Que bé, per fi sabré si la cosa és greu o no.

Quin "yuyu" la màquina, era el primer cop (i espero l´ultim) que literalment, m´introduía en una d´aquestes maquinotas.. Una màquina grossa amb una mena de tunel en el que t´introdueixen automàticament, mentre notes com alguna cosa fa força per baixarte els pantalons.. Desprès vaig adonar-me que ningú em volia despullar, si no que el magnetisme feia de les seves amb la part metal·lica del meu cinturó..

Comença la festa! I dic això perquè la màquina fa un soroll extremadament fort per la precissió que sembla tenir. Per un moment sembla que estigui al mig d´una pista de ball, ja que el soroll acompasat es similar al "xumba-xumba" d´una discoteca..

Fi de la prova. Em poso les sabates i espero amablement els resultats: Ho sento senyor, haurà d´esperar a la seva visita amb el traumatòleg, ja que el resultat els hi enviarem directament amb ell.

Com? Que? Desisteixo.. hauré d´esperar-me fins el dia 17 per saber com ha anat la prova..

Primer aniversari!!

Aprofitant que la més petita de la casa va fer un anyet, quin millor regal que la seva primera "bicicleta"!! La veritat es que des que la té, no para de voler pujar-hi i carregar-hi coses a la cistella del darrera.. Per cert, estic pensant en col·locar-me jo una cistella d´aquestes a la nova bici, més que res per dur els tubulars, barretes energètiques, bidons, etc..

Visita al trauma!

Aquesta tarda segons la programació de l´ultima visita, em tocava veu-re´m novament amb el traumatòleg per tal de fer el seguiment del ditxós genoll..
Tot i que ja només tinc molèsties i no em fa mal en caminar, si forço el moviment fins al final si que tinc dolor. El trauma l´ha examinat i ha concluit que possiblement la lessió sigui a la part frontal de la ròtula, no obstant quedarà per confirmar en la resonància del divendres l´avast de la lesió.
M´ha donat hora de visita per d´aquí a 3 setmanes, on ja tindrà el resultat de resonància i ja hauré assistit a la primera visita amb el doctor que em portarà la rahabilitació.
Aixì doncs, paciència i a rehabilitar-se i mineralitzar-se!

Primer cap de setmana de curses

Segons el planning avui era el primer cap de setmana de curses que tenia planejat fer aquest any. Ambdues curses estàn enmarcades en la I Challenge de curses socials de Barcelona. Avui dissabte a les 09.00 hores s´ha donat la sortida a la cursa que en aquest moment s´està disputant a l´asfalt del circuit de Catalunya, organitzada per l´Associació ciclista Parets.

La de demà diumenge és especial ja que es de les poques si no l´unica cursa de lány, que correm "a casa". Es tracta de la Pujada a l´Obach que es fa desde fa molts anys. Es tracta d´una cursa curta de 10km´s que organitzen els amics de la PC Nicky´s de Terrassa. Tot i semblar que només son 10km´s, algú diria que semblen molts més, ja que des del primer metre es va com diria aquell "marica l´ultim.."

Dues curses maques de correr, la primera pel lloc poc habitual que es el circuit de Catalunya i la segona per que es la cursa de casa nostra.

L´any que vé segur que no hi faltaré!

Massa dies aturat..

Son molts dies ja els que per causes sobrevingudes, no he pogut pedalar.. La veritat es que per un cantó no en tinc ganes, ja que només pensar en fer el moviment de genoll necessari per completar la pedalada ja em fa malt.. D´altre banda, espero i desitjo que el dolor del genoll marxi per poder començar de nou, ja que imagino que després de més d´un mes serà com començar de nou.
Tot el que he fet durant els tres mesos anteriors no haurà servit de res, per el que em plantejo la temporada d´una forma diferent, ja que al cap i a la fi habia de ser una temporada de "prova".
Tot just ara acabaría els entrenaments de qualitat i teòricament, començaria a trovar-me mig bé.
Lluny de lo planejat, em trovo aturat del tot i per si fos poc sense bicicleta..
Al mal temps bona cara diuen! Pot ser aquesta "paradeta" m´anirà bé per treure la "pressio" i nervis i començar les curses d´una forma diferent, ja que tot el que faci, per poc que sigui, estarà més que ven fet i justificat!
Ara el que mes em preocupa es recuperar bé el genoll per evitar molesties futures.