dilluns, 22 de març de 2010

Junior ha tornat!

Aquest diumenge va ser el primer dia després de 2 mesos que sortia de nou a la carretera. Deien que plouría, però al final el temps va aguantar.
A les 07.45 sortia de casa amb ganes de trobar la colla de Pallejà. Vaig juntar-me amb ells a Sant Andreu, on vam anar direcció Martorell i Gelida. Que bo poder tornar a saludar-los!! Ja en tenia ganes..
Contrariament al que és normal, la carretera de Martorell a Gelida va ser tranquila, suposo que a causa de la punxada per doble partida d´un dels companys. A Sant Sadurní la gent ja no parlava tant, suposo que començava a ensumar-se la pujada als casots!
Les primeres rampes el Nico estira la corda i el ritme ja no es tant suau, tot i que es fa suportable fins que el Paco pren la davantera i es posa a tirar de valent. Això fa que el grup d´uns 15 companys es trenqui i cada un prengui el seu ritme.
Al primer quilòmetre ja només quedem el Paco, Toni, Cabecilla i jo al capdavant. A mitja pujada el ritme es massa dur per mi i decideixo esperar al Nestor i al Borras senior, que fent una ullada enrrere veig que venen a uns 50 metres. Prenc aquesta distancia per agafar aire i un cop el grup de 3, ens disposem a la captura dels 3 capdavanters. Passat el poble dels Casots, un puntet més fa que el senior perdi uns metres. Ja en els ultims 500 metres avans de coronar el port canvi de ritme i passo 4rt per la ratlla "PM". Amb això arreplego 20 puntets que fa que em posi 3r a la classificació de la muntanya del campionat cicloturista.
Esmortzada a Avinyonet i prenem la carretera d´Olesa cap a Gavà. Primers qm´s tipus "verano azul" fins que decideixo tivar del grup per fer la tornada una mica més divertida. Es trenca el grup i ens quedem 5 al davant. Faig servir aquest tram per fer unes miniseries amb algún canvi de ritme, per tal de provar-me a mi mateix, i saber que tal va evolucionant el maleït genoll.
Al final de la sortida les sensacions han estat molt bones, molt millor del que em pensava. Però sobre tot, el més positiu ha estat poder gaudir novament de la companyia dels companys.
Per cert! Brillant idea que algú hagi pres la iniciativa i la molèstia de puntuar els ports de muntanya, la veritat és que és un alicient més.
Tot això no hagués estat possible, si el bon amic Manolo no m´hagués deixat la seva Colnago C50 per rependre les meves primeres pedalades després de l´accident. Muchas gracias Manolito!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada