Escalada al Castell de Blanes ((CRONICA)) Memorial Pasqual HORNA
A priori no era massa llaminosa la proba, per haver de desplaçar-se desde lluny per acumular un total de 5 km´s de cursa... El passeig marítim es respiraba un ambient ciclista com poques curses de la temporada. Al competir varies categories, l´afluencia de corredors, acompanyants i algún que altre cotxe de suport feien que es presumís una gran matinal ciclista, i els pronòstics no van fallar.
Avans de la sortida aprofito per saludar corredors d´altres categories que normalment coincidim només en les curses socials d´hivern.
Faig una primera ascensió al castell escalfant amb en Giol i la primera sensació, no es que vagi de sobrat, es de ser "menys dur" del que m´habien pintat. Més que la duresa, és lo curt que és.
Es dona el tret de sortida per a poc més de vint senior ma30. El tram del passeig tothom es mira i sembla "verano azul".. Duraría poc, tant poc com que l´Edu Gomez (Mon bike & run), com és habitual en ell salta de pito i s´enfila el grup. Fa la primera rampa a uns 20 metres de nosaltres fins que se´l neutralitza. En un dels revolts haig de treure el peu per no pujar-me al vordó i després no atino amb la cala. En Josep Maria (AMATSTRONG CT) em dona un cop de ma i aconsegueixo entrar novament el peu al pedal. El grup principal ja m´ha marxat uns metres, de tota manera van dos puntets més del que jo hagués pogut mantenir.
Continuo la pujada i aturo el cronòmetre a poc de fer els 7 minuts, a 171 ppm de mitja.
La segòna mànega es la mateixa ascensió però en CRI, sortida dels corredors cada mig minut.
Tret de sortida per mi i a tope! Faig l´ascensió tot lo ràpid que puc i em dona la sensació al final d´haver-me forçat una mica més que a la cursa de linea. Tot i així, segon a dalt o a baix faig un temps similar. 174 ppm de mitja amb màxim de 179 ppm.
Em classifico el 19 de cursa i 13 ma 30. A primera vista sembla no està malament, si no fos perquè ens hem classificat 21 corredors, jejejeje..
Per equips aconseguim classificar-nos en segona posició després de la potent escuadra Muntbikes!
Bé, ja hi comptava amb aquest resultat. D´aquesta manera em confirmo en que toca ja posar-se les piles de nou i començar a treballar fort per afrontar les darreres curses i perquè no dir-ho, en la temporada de CX que no ens n´adonarem i ja estarà aquí.
D´ahir em quedo amb la sensació d´una cursa atípica i diferent, explosiva, agònica i per a especialistes no tant com escaladors purs, ja que un escalador mig amb potència ho pot arrivar a fer molt molt bé. Molt bon ambient, ens hem tornat a retrobar forces integrants del team i perquè no dir-ho, excel·lent dia per aprofitar i fer una paella i un banyet a la platja!!
En definitiva, per la cua però amb molt bon sabor de boca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada