dijous, 22 de juliol del 2010

Com es possible??

Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui. Jo ja no se que pensar, la veritat es que al final ja et marxen les ganes de tot..
Ahir estreno la bici de ciclocross. Tot perfecte, les primeres pedalades perfectes, les sensacions inicials extranyes, però al temps excitants. Surto de casa als volts de les 10 del matí amb l´ubic objectiu de deixar l´asfalt i començar a pedalar en terra, muntanya, natura!

Tot just acabo de sortir del barri quan a 300 metres de l´inici del camí de terra, a les 10.05 aproximandament, circulant jo pel meu carril amb un somriure d´orella a orella, de sobte d´un carrer em surt un cotxe contre direcció!

Clavo frens, la bici derrapa però la col·lisió frontal és inevitable! Surto volant per sobre del capó i l´impacte amb la meva espatlla dreta trenca el vidre davanter del cotxe en infinits troços per posteriorment caure al dur asfalt i trencar el retrovisor del cotxe amb qui sap què..

Intento incorporarme però de seguida noto un dolor intents i agut a la clavicula dreta. Em temo el pitjor!Arrivada de l´ambulancia, policia municipal i trasllat a l´hospital on les meves pitjors sospites es confirmen: Lesió cervical i clavicula trencada.

Com es possible que em torni a passar a mi? Una sensació de rabia s´apodera de mi i només tinc ganes de no tenir ganes de res..

Mentre era a terra, vaig parlar amb el conductor del cotxe, pot ser buscant una explicació del perquè de la meva sort d´aquest any i que evidenment ell no podia donar-me. Ell m´explicava que per evitar haver de fer una maniobra que li requeria 2 minuts, "sempre" optava per fer una petita "trampa" que implicava circular en sentit contrari uns 10 o 15 metres..

Avui sento rabia, m´es igual que la culpa sigui clarament del cotxe, m´és igual que l´assegurança es faci càrreg dels danys i lesions, m´es igual tot! El que vull es que tot això s´acabi i tornar a començar de nou, llogicament de cara a la temporada que vé, ja que aquesta entre una cosa i un altre me l´han partit del tot.

7 comentaris:

  1. Ostras juanmita, la verdad que mala suerte, o buena, según como lo mires, pero la realidad es que es jodido, y lo siento mucho socio.

    Espero que te mejores lo antes posibles.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Lo siento mucho Junior, que mala suerte!!!
    Muchos ánimos y también mucha paciencia, lo importante es curarte bién. Por cierto, cuando y donde te operan de la clavícula?
    Un fuerte abrazo.
    Carlos Martínez

    ResponElimina
  3. Muchas gracias por los animos, la verdad es que me vienen muy bien..
    En principio me han inmovilizado la espalda con unas correas y un cabestrillo, a ver si con eso suelda la clavicula y no es necesario operar. Haremos un seguimiento a ver si hay suerte..

    ResponElimina
  4. Te leo y no te creo,quiero pensar que detras de todo esto tiene que aver algo bueno, por que tanta mala suerte solo puede ser presagio de algo ¡¡MUY BUENO!!que espero te llege pronto, un fuerte abrazo,animo campeón.

    ResponElimina
  5. Solo puedo decirte que te mejores, y que vendran tiempos mejores, no hay que buscar un porque, las cosas pasan pq tienen que pasar... Yo creo que hay que tomarselo como pequeños avisos de algo que no haemos bien... yo he tenido mas sustos, aunque no con la bici pq no he vuelto a cogerla. Y la verdad hace pensar bastante.

    Mucha fuerza y animos!!!

    ResponElimina
  6. Molts ànims! Tot és una mala ratxa que acabarà passant.

    Cuida't molt i no et desanimis!

    1 abraçada

    ResponElimina
  7. Ànims nen, pensa que estadísticament ara estaràs segles sense mala sort!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina