dimarts, 27 de juliol de 2010

Moltes gràcies a tots!

Vull agrair-vos a tots els que m´heu escrit al blog, al mobil, els que m´heu trucat i als que m´heu vingut a veure.

La vida del ciclista a tots els nivells es prou dura, normalment per la quantitat d´hores d´entrenament que un fa sol, sense més companyia que la de la bicicleta i la carretera o la muntanya, segons l´epoca de l´any. A mi personalment molts cops s´em fa dificil pendre la bicicleta i sortir precisament per això, per haver de sortir sol degut als horaris dels que disposo.
Això no treu que quasi a diari em trobi amb algún conegut a la carretera amb qui comentar o simplement saludarnos.

Avui m´adono que això és així però amb matissos.. Ja fa pràcticament una setmana de l´accident, i el telèfon no para de sonar per interesar-se per com estic. Alguns em plantejen que deixi la bicicleta, però els que em conèixen de veritat em demanen que quan estigui recuperat, que vagi si cap amb més compte. Això em fa pensar que la sensació de pedalar sol és això, una sensació.

Fa vint anys que pedalo per aquestes carreteres i mai m´habia passat res i en qüestió de 6 mesos m´han atropellat 2 cops. Com pot ser? Coses del destí, suposo..

Els dies es fan llargs i les nits encara pitjor, es fa prou dificil fer les tasques més bàsiques amb una clavicula trencada.
El cel es negre, però poc a poc els nuvols aniràn marxant i sortirà un sol esplèdit per sortir novament a pedalar i a gaudir del que a un més li agrada!

De tot cor, gracies als que em doneu ànims!

5 comentaris:

  1. No et donaràs conte i tornaràs a estar donant pedals!!!

    Molts anims!!!

    ResponElimina
  2. No ens enganyis..."el rodillo esta haciendo kms fijo"!!! Pq no tens fi!!!

    Millorat't!!!! I recupera't que es el mes important!!!

    ResponElimina
  3. Ánimo campeón, los malos momentos pasarán y volveras a darle caña a la bici, ya lo verás.
    Yo ya voy camino de 2 meses desde que me rompí la clavícula y poco a paco puedo hacer más kms en el rodillo sin apenas dolor, el 18/08 tengo visita con el trauma y me dirán cuando me quitan la placa y el gancho del hombro y a partir de ahí a continuar con la rehabilitación y poco a poco empezar a realizar salidas con la bici. Muchos ánimos y mucha paciencia amigo, un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  4. Gracies a tots!
    De moment el rodillo ni em passa pel cap, en serio Bea.. El braç el puc moure però força no en puc fer i els moviments estàn bastant limitats..

    Carlos, no se si me animas mucho, jejeje.. Por suerte yo no he tenido que pasar por el quirofano, de momento me comentaron que esperemos suelde bien la clavicula y no haya que hacer rehabilitación.. Eso si, llevo más correas que un pitbull!! Lo tuyo si que es una peniténcia, muchos animos para ti también!

    Raul, espero que tinguis raó i en breu poder pedalar, ja estic que em pujo per les pareds i només fa una setmana..

    ResponElimina
  5. RECUPERATE PRONTO QUE TE ESPERAMOS,HAY QUE HECHAR BUENOS RATOS Y OLVIDAR LOS MALOS
    SALUDOS

    ResponElimina