divendres, 26 de febrer del 2010

Primer aniversari!!

Aprofitant que la més petita de la casa va fer un anyet, quin millor regal que la seva primera "bicicleta"!! La veritat es que des que la té, no para de voler pujar-hi i carregar-hi coses a la cistella del darrera.. Per cert, estic pensant en col·locar-me jo una cistella d´aquestes a la nova bici, més que res per dur els tubulars, barretes energètiques, bidons, etc..

dimecres, 24 de febrer del 2010

Visita al trauma!

Aquesta tarda segons la programació de l´ultima visita, em tocava veu-re´m novament amb el traumatòleg per tal de fer el seguiment del ditxós genoll..
Tot i que ja només tinc molèsties i no em fa mal en caminar, si forço el moviment fins al final si que tinc dolor. El trauma l´ha examinat i ha concluit que possiblement la lessió sigui a la part frontal de la ròtula, no obstant quedarà per confirmar en la resonància del divendres l´avast de la lesió.
M´ha donat hora de visita per d´aquí a 3 setmanes, on ja tindrà el resultat de resonància i ja hauré assistit a la primera visita amb el doctor que em portarà la rahabilitació.
Aixì doncs, paciència i a rehabilitar-se i mineralitzar-se!

dissabte, 20 de febrer del 2010

Primer cap de setmana de curses

Segons el planning avui era el primer cap de setmana de curses que tenia planejat fer aquest any. Ambdues curses estàn enmarcades en la I Challenge de curses socials de Barcelona. Avui dissabte a les 09.00 hores s´ha donat la sortida a la cursa que en aquest moment s´està disputant a l´asfalt del circuit de Catalunya, organitzada per l´Associació ciclista Parets.

La de demà diumenge és especial ja que es de les poques si no l´unica cursa de lány, que correm "a casa". Es tracta de la Pujada a l´Obach que es fa desde fa molts anys. Es tracta d´una cursa curta de 10km´s que organitzen els amics de la PC Nicky´s de Terrassa. Tot i semblar que només son 10km´s, algú diria que semblen molts més, ja que des del primer metre es va com diria aquell "marica l´ultim.."

Dues curses maques de correr, la primera pel lloc poc habitual que es el circuit de Catalunya i la segona per que es la cursa de casa nostra.

L´any que vé segur que no hi faltaré!

divendres, 19 de febrer del 2010

Massa dies aturat..

Son molts dies ja els que per causes sobrevingudes, no he pogut pedalar.. La veritat es que per un cantó no en tinc ganes, ja que només pensar en fer el moviment de genoll necessari per completar la pedalada ja em fa malt.. D´altre banda, espero i desitjo que el dolor del genoll marxi per poder començar de nou, ja que imagino que després de més d´un mes serà com començar de nou.
Tot el que he fet durant els tres mesos anteriors no haurà servit de res, per el que em plantejo la temporada d´una forma diferent, ja que al cap i a la fi habia de ser una temporada de "prova".
Tot just ara acabaría els entrenaments de qualitat i teòricament, començaria a trovar-me mig bé.
Lluny de lo planejat, em trovo aturat del tot i per si fos poc sense bicicleta..
Al mal temps bona cara diuen! Pot ser aquesta "paradeta" m´anirà bé per treure la "pressio" i nervis i començar les curses d´una forma diferent, ja que tot el que faci, per poc que sigui, estarà més que ven fet i justificat!
Ara el que mes em preocupa es recuperar bé el genoll per evitar molesties futures.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Volta a les comarques de Tarragona

El Club ciclista Montmell organitza enguany la La VOLTA A LES COMARQUES DE TARRAGONA per a les categories de Senior i Ma30. És una exel·lent noticia, ja que de bon segur estarà plena de corredors de qualitat i es podrà gaudir plenament del ciclisme i les precioses i tranquiles carreteres que envolten la provincia.
Sembla ser que l´etapa reina rondarà per les ventoses pujant-se en un primer moment desde Snt Jaume dels Domenys, el coll de la Torreta, un altre cop les ventoses però des del Pla de Manlleu i finalment una emboscada amb final en alt amb rampes de fins al 17%.
Constarà de 3 etapes els dies 26, 27 i 28 de Juny.

dilluns, 15 de febrer del 2010

La sort del meu costat..

Ámb el post ho dic tot, i no es per menys. Fa uns dies una companya del Club Triatló Vallirana va patir un accident entrenant amb la colla, en el que un camió la va envestir. Caravana, els companys avançant per dreta i esquerra als cotxes, arrivada a una cruïlla on el primer vehicle dona pas per girar a un camió que entrava a la cantera de Vallirana just quan la Bea es disposava a creuar. Resultat: Una forta trompada de la qual n´han derivat diverses costelles trencades i alguna cosa més que l´ha fet estar uns dies a la UCI (per sort ja està a planta).

Això em fa pensar que en l´accident que vaig tenir jo la sort era de costat meu, ja que vist el resultat de la companya, lo meu son "xapa i pintura"..
Justament el dia anterior al seu accident, em va deixar un TACX per a que comencés a moure les cames quan em donessin l´alta mèdica..

Espero que et recuperis molt aviat Bea, una abraçada forta.

I´m PRINCE

Confirmat! Aquesta serà la base de la nova montura, a falta de decidir el muntatge final, que segurament s´allargarà uns mesos.. De tota manera, com tampoc puc pedalar..
No es preciosa..?

dijous, 11 de febrer del 2010

Visita al metge (1ª)

Ahir va ser la primera visita al traumatòleg per avaluar les lesions. Vaig explicar-li que desde l´accident tinc un dels dits del peu esquerre amoratat i cada cop em fa més mal. Després de mirar-se´l i com que no en tenia prou amb el que tenia, va diagnosticar que la ultima falange del dit està trencada, pel que me´l va inmobilitzar amb el dit del costat. Es poca cosa, però un altre cosa a afegir..
Respecte del genoll va dir que la cosa no pintaba gaire bé i que necessitaba fer-me una resonància magnètica per avaluar bé la lesió. Va afegir-hi que hauré de fer reavilitació per recuperar-me bé.
De l´esquena va dir que en principi podría ser "normal" el dolor degut a la forta trompada, tot i que en la pròxima visita veuríem com ha evolucionat tot plegat.
Doncs bé, a reavilitar-se...

dimecres, 10 de febrer del 2010

Poc a poc...

Doncs ja fa més d´una setmana de l´accident. Poc a poc van desapareixent els petits blaus i erosions, però queden encara els blaus més grans i les molèsties mes severes..
L´inflamació del genoll s´ha reduït força, tot i que encara està una mica inflat i cobert per una ematoma que només de veure-la fa mal.. La molestia al genoll encara és dolorosa, sobre tot quan doblego la cama. Tinc una sensació com si el genoll estigués adormit, no se si a causa d´algún bessament de líquid o similar. A l´esquena també hi tinc un dolor agut que sobre tot em molesta als matins, necessito una bona estona per poder-me moure amb facilitat, havent de fer algún que altre exercici d´escalfament avans d´incorporar-me del tot.
Vamos, que estic fet un "cristo".. Paciència, amb el pas dels dies tot s´anirà posant a puesto..
Respecte de la bici, ja puc dir quasi amb total seguretat que passaré de ser "special" a ser "princep". Ja se sap, els Italians son com son. Una de les meves primeres bicis va ser una GIOS Torino i en onor a ella, segurament tornaré a pedalar sobre un cuadre Italià (com segurament pensarà el J.Terés, era questió de temps...)
Doncs bé, quan estigui tot ben lligat ja penjaré alguna foto de la nova adquisissió.
Ara el més important es recuperar-se quan aviat millor, i després pensar en la montura.

divendres, 5 de febrer del 2010

Specialized Tarmac S-Works R.I.P

Doncs com el títol diu, ciao a la specialized. Ahir juntament amb el Pedro del Badabici, vam fer una inspecció més acurada dels danys a la bicicleta, ja que desde l´accident, la vaig penjar a casa i no la vaig ni mirar. Resultat: Cuadre partit pel tirant del darrere al costat de la caixa pedalier, rodes per llençar, seient, manillar, conta km´s, pedals, etc... Això encara pinta pitjor, tenia l´esperança de que quan pogués peritar-la l´assegurança, canviar les cuatre peces danyades i poder seguir entrenant..

És una llàstima, la veritat es que ha estat un molt bon quadre que recomano a tothom per la rigidesa, duresa (no si t´atropellan), estètica i sobre tot, per la polivalència tant en pla com en pujada. Això s´allargarà una mica més del que tenia pensat..

Ara tocarà mirar altres opcions...........

dimarts, 2 de febrer del 2010

Atropellat!!

Doncs si, avui ha estat un dia fatal per a mi. De bon matí he sortit a entrenar amb ganes, ja que feia més d´una setmana que no tocava la bici. Després de retrobar-me amb l´alt del Farell, que feia més d´un any que no el feia, m´he disposat a empendre la tornada cap a casa. Ja a Matadepera, a uns 5km´s de casa, m´he creuat amb un Seat Leon, que conduït per una noia joveneta, no m´ha vist (tot i que el colors del meu mallot i culotte son grog fluorescent i negre).
Doncs just quan ens creuavem, ha fet un gir a l´esquerra i m´ha atropellat literalment! Després de fer unes volteretes he aterrissat provant el dur i fred asfalt. Ha arribat la Policia Local i els Serveis mèdics, que han decidit traslladar-me a l´hospital per fer-me radiografies.
El pronòstic es prou bo pel que podría haber estat: el genoll esquerre com una pilota de tenis i rascades i cops per tot el cos.
La bicicleta no l´he volgut ni mirar, pero de refiló he vist que la roda del davant era un vuit, el pedal esquerre estava partit per la meitat, seient trencat, manillar doblegat, manetes tortes, etc.. No he volgut mirar més..
La noia ha reconegut que ha girat i no m´ha vist però es clar, davant de les badades dels conductors, els que patim les trompades som els de sempre!
Dia trist si, comença la temporada i jo em recuperaré ràpid, però la bici ja en parlarem el que trigarà a ser la que era.. Les assegurances es prenen tot el temps del mon per peritar i pagar, com a ells no els interessa..
Espero que tot vaigi ràpid i pugui reempendre els entrenos quan avans millor, em sap greu després de tot, perdre el que habia guanyat en aquestes setmanes.
Qui no es consola es perquè no vol: podría haber estat molt pitjor, ho sé.