dimecres, 31 de març del 2010

Montserrat


Avui aprofitant que el senior, el presi i el Segura feien una pujada a Montserrat, he decidit d´acompanyar-los una estona. Els he atrapat a les carpes, i em rodat junts fins la Puda. Donat que anava just de temps per el tema de la rehabilitació, he decidit avançar-me i començar la conquesta de la muntanya tot sol.
Feia molt temps que no pujava fins dalt, la veritat es que no recordava la duresa d´aquest port llarg i amb pendent força dures. Al final, he pogut fer la foto de cortesia i corrent tornar a pendre la direcció cap a casa.
Per cert, avui el Presi estrenava la seva flamant Willier Cento 1!! L´espera a valgut la pena..

dilluns, 29 de març del 2010

En progressió (amb les fotos).


Rodant a ritme suau i aprofitant per fer petar la xerrada..

Coronant l´Obac


La pujada ha estat dura...

Comentant la jugada mentre esperem la resta.

Aquest diumenge nova sortida amb la colla.
Fins última hora no sabria si sortiria, ja que treballava per la nit i ja se sap, tot el que es pensa la nit anterior, quan son les 06.00h del matí i has estat 12 hores treballant pot canviar..
Arribo a casa i faig temps fins que enfilen els primers ratjos de sol, moment en que pujo a la bici del Manolo direcció Pallejà.
A les 08.04 estic a Pallejà i no hi ha ningú! Per sort veig la colla al final de la rambla ja capa Molins de Rei.
Els atrapo a 4 camins i a Molins ens trobem amb la resta de la colla que venen de Vallirana.
Xino xano cap a Terrassa per Rubí i pujada a l´obac. Tothom mira però ningú es decideix a canviar el ritme. Aquest cop soc jo qui obra la caixa dels trons i accelero una mica. Una estrabada mes forta fa que ens quedem al davant el Paco, jo i un noi que s´ha afegit i que pel que sembla té bones cames. La pujada dura, massa dura per a mi que perdo uns metres amb els meus dos acompanyants de pujada. Al final escampada i corona el Paco primer, a uns metres jo i a pocs metres després el Senior. Bona pujada, las pulsacions a tope i el fred es nota al pit. Esperem l´arribada de la resta i baixem cap a Rellinars, moment en que notem que el fred d´haber-nos esperat dalts a calat al cos.
Esmortzar a Castellvell i el Vilar i emprenem el camí cap a casa. C58 direcció Terrassa i decideixo despedirme del grup per fer l´alt de Vacarisses. Molt bones sensacions a la pujada, dels cops que com diuen aquells un puja "sense cadena". Carretera cap a Olesa i sorpresa! Em torno a trovar amb la colla, que deuen haber anat parats perquè si no no ho entenc.. Faig uns 3 km´s de baixada amb ells, jo em desvio cap a Viladecavalls per anar cap a casa i ells baixen fins a Olesa per pendre la direcció a Pallejà per les carpes.
Bones sensacions, però encara falta moltíssim per afinar el punt.
(Com cada diumenge ha vingut el Folgoso amb el cotxe de suport i la seva camera de fotos. Quan tingui les fotos ilustraré la crònica)

dijous, 25 de març del 2010

Fotos de diumenge.


Comentant la jugada a Olesa..

El Nico tensa la corda a l´inici de l´alt dels Cassots.

Coronant l´alt dels Cassots amb el Nestor a roda i el senior al fons.

Bon ritme d´avinyonet a Olesa.
Cal dir que les fotos han estat fetes per l´amic Jose, que estant convalescent es pren la molèstia de matinar cada diumenge per donar-nos suport amb el cotxe. Això si, l´esmortzar no el perdona!!

dimarts, 23 de març del 2010

2010 de pega...


Aquest any sembla que m´ha mirat un genyo.. Aquesta nit algú/ns iluminats han entrat al garatge de casa i m´han robat la moto.
Es tracta d´una Honda CBR600RR de color blau amb placa de matricula 3178DPN (la de la foto).

dilluns, 22 de març del 2010

Junior ha tornat!

Aquest diumenge va ser el primer dia després de 2 mesos que sortia de nou a la carretera. Deien que plouría, però al final el temps va aguantar.
A les 07.45 sortia de casa amb ganes de trobar la colla de Pallejà. Vaig juntar-me amb ells a Sant Andreu, on vam anar direcció Martorell i Gelida. Que bo poder tornar a saludar-los!! Ja en tenia ganes..
Contrariament al que és normal, la carretera de Martorell a Gelida va ser tranquila, suposo que a causa de la punxada per doble partida d´un dels companys. A Sant Sadurní la gent ja no parlava tant, suposo que començava a ensumar-se la pujada als casots!
Les primeres rampes el Nico estira la corda i el ritme ja no es tant suau, tot i que es fa suportable fins que el Paco pren la davantera i es posa a tirar de valent. Això fa que el grup d´uns 15 companys es trenqui i cada un prengui el seu ritme.
Al primer quilòmetre ja només quedem el Paco, Toni, Cabecilla i jo al capdavant. A mitja pujada el ritme es massa dur per mi i decideixo esperar al Nestor i al Borras senior, que fent una ullada enrrere veig que venen a uns 50 metres. Prenc aquesta distancia per agafar aire i un cop el grup de 3, ens disposem a la captura dels 3 capdavanters. Passat el poble dels Casots, un puntet més fa que el senior perdi uns metres. Ja en els ultims 500 metres avans de coronar el port canvi de ritme i passo 4rt per la ratlla "PM". Amb això arreplego 20 puntets que fa que em posi 3r a la classificació de la muntanya del campionat cicloturista.
Esmortzada a Avinyonet i prenem la carretera d´Olesa cap a Gavà. Primers qm´s tipus "verano azul" fins que decideixo tivar del grup per fer la tornada una mica més divertida. Es trenca el grup i ens quedem 5 al davant. Faig servir aquest tram per fer unes miniseries amb algún canvi de ritme, per tal de provar-me a mi mateix, i saber que tal va evolucionant el maleït genoll.
Al final de la sortida les sensacions han estat molt bones, molt millor del que em pensava. Però sobre tot, el més positiu ha estat poder gaudir novament de la companyia dels companys.
Per cert! Brillant idea que algú hagi pres la iniciativa i la molèstia de puntuar els ports de muntanya, la veritat és que és un alicient més.
Tot això no hagués estat possible, si el bon amic Manolo no m´hagués deixat la seva Colnago C50 per rependre les meves primeres pedalades després de l´accident. Muchas gracias Manolito!

dijous, 18 de març del 2010

Males noticies..


Ahir vaig tenir per fi la visita amb el traumatòleg, on varem analitzar els resultats de la resonancia magnetica. Per cert, em sembla bastant fort que des del dia 2 de febrer que vaig tenir l´accident, vagi ser ahir quan sabes realment l´abast de la lesió.
Tornant a la visita, vaig sortir de la consulta amb un saber agredolç: A banda del que ja sabia que era les petites lesions a rotula i cartílag, de la trompada sembla que una part del menisc es va trencar, de forma que es molt probable que en poc o molt temps, m´hagi de sotmetre a una artroscopia per tal d´extreure el tros trencat. De moment, veurem que tal evoluciona la molestia que a dia d´avui tinc amb les sessions de rehabilitació.
Dic sabor agredolç, perquè també va haber-hi una bona noticia, i aquesta va ser que el metge va aconsellarm-me que comencés a rodar novament per tal de recuperar la força que he perdut aquestes setmanes. Es una bona noticia, perquè ja que arriba el bon temps, comença a venir de gust tornar a pedalar. Amb un parèntesi en negreta: "ni se te ocurra hacer mountainbike ni running!"
Pròxima visita d´aquí a 15 dies.

dimarts, 16 de març del 2010

Sala de tortures...



Aquesta es la "sala de tortures", on el personal superprofessional fa que tot sigui molt més sobrevingut per tothom.

dijous, 11 de març del 2010

Rehabilitació

Aquest dimarts va ser la primera visita amb qui portarà la meva rehabilitació durant 15 sessions. La primera de les sessions començarà demà divendres.
Segons va comentar-me per damunt, a la resonància va sortir una petita lessió a la rotula, un cartílag de l´articulació inflamat i una inflamació a la part exterior del genoll. Això es manifesta de forma que en caminar noto una petita molèstia, però quan probo de forçar el moviment del genoll fins al final, es aleshores quan noto que la molèstia es va convertint en un dolor mes agut, sobre tot a la zona de la rotula.
I de recolzar el genoll ni parlar-ne, ni tant sols puc posar-me de genolls al sofà. Això es deu a que el cartílasg inflamat és a la part frontal externa del genoll, el que em fa veure les estrelles si el presiono..
De tota manera soc bastant positiu i confio que en breu pugui començar a moure les cames de veritat..
De tota manera, quedarà pendent l´avaluació d´un professional més qualificat i les conclusions finals, el proper dia 17 amb el meu traumatòleg.
De moment, em queda el consol de veure bon ciclisme per la tele amb la Paris-Niza..

divendres, 5 de març del 2010

Contador VS Rasmussen

Aquest es un video que per molt que passi el temps, mai em cansaré de mirar. Alguns diuen que Perico feia aixecar del sofà amb els seus atacs, i es cert. Aquesta és la pujada al Col de Peyresourde del Tour de 2007, on finalment es demostraria el positiu de Rasmussen (menys mal..)
Realment impressionant, no deixeu de mirarlo i gaudiu del video i dels comentaris, important tenir conectats els altaveus.
Fa posar els pels de punta!! B R A V O A L B E R T O ! ! !

dimecres, 3 de març del 2010

Resonancia magnètica

Aquest divendres van fer-me per fi la resonancia magnetica del genoll. Que bé, per fi sabré si la cosa és greu o no.
Quin "yuyu" la màquina, era el primer cop (i espero l´ultim) que literalment, m´introduía en una d´aquestes maquinotas.. Una màquina grossa amb una mena de tunel en el que t´introdueixen automàticament, mentre notes com alguna cosa fa força per baixarte els pantalons.. Desprès vaig adonar-me que ningú em volia despullar, si no que el magnetisme feia de les seves amb la part metal·lica del meu cinturó..

Comença la festa! I dic això perquè la màquina fa un soroll extremadament fort per la precissió que sembla tenir. Per un moment sembla que estigui al mig d´una pista de ball, ja que el soroll acompasat es similar al "xumba-xumba" d´una discoteca..

Fi de la prova. Em poso les sabates i espero amablement els resultats: Ho sento senyor, haurà d´esperar a la seva visita amb el traumatòleg, ja que el resultat els hi enviarem directament amb ell.

Com? Que? Desisteixo.. hauré d´esperar-me fins el dia 17 per saber com ha anat la prova..