dijous, 29 d’abril de 2010

Sol solet!


Quin gust pedalar amb aquest solet tant bo! Aquesta setmana hem estat de sort, i tots els dies ha fet un solet d´allò més bo que fa que vingui de gust pedalar.
Contrariament al que hauría de semblar, jo no puc dir el mateix. Diumenge ja vaig comentar que les sensacions no eren gaire bones, pensava que pot ser degut a alguna indisposició d´estómeg o similar. Fins dimecres no he tornat a tocar la bici i les sensacions tampoc van ser gens bones, no trovant-me gens a gust i en tot moment "descafeïnat". Tot i així, vaig fer Gallifa per Snt LLorenç. I el que es pitjor de tot, amb poques ganes de pedalar.
Avui la cosa ha canviat, i he sortit a "rodar" tranquil a ritme creuer sense forçar cames. L´a d´avui ha estat una de les sortides més gaudides dels últims dies, tot i que bufava un airet que molestava des d´Olesa a Monistrol. Han estat 60km´s amb una sola pujada, que he fet la major part assegut i amb agilitat. Al final, sense temps per res més, he arribat a casa amb ganes de continuar. Demà 50km´s a ritme molt suau per estirar les cames de cara a dissabte a Vila-Seca. Les sensacions son bones, però molt llunyanes al que hauríen de ser per poder començar a complir l´objectiu d´ACABAR curses. Temps, paciencia i km´s ho solucionaran.

dilluns, 26 d’abril de 2010

Sant Pere Molanta

(foto cedida pel meu amic Jose "Olesa")
Aquest diumenge nova sortida amb els amics del CCPallejà-Viroelectric.
Només pujar a la bici noto que les sensacions no son gaire bones, segurament perquè la tarda anterior vam estar de bateig i vam anar a dormir tard (i pot ser vam menjar en excés, també..) El cas es que em notava una mica indisposat de l´estòmag.
Faig via cap a Pallejà i trobo el grup entre Snt Andreu i Pallejà.
txino-txano cap a Martorell, Gelida i Snt Sadurní, on començarà el PM del dia.
Tal com vam fer fa unes setmanes, es repeteix la pujada al Cassots i això si, sense els triatletes de Vallirana que corrien a Banyoles i el Paco, que debia estar en alguna de les seves marxes, viatges, etc.. Avans de començar la pujada un depiste meu fa que el grup hagi de donar una volta més a la rotonda per agafar a la segona volta el camí correcte. (Mea culpa, el que realment volia era agafar l´autopista..)
Comencem la pujada i estiro una mica el grup, fins que quedem 4 al cap davant. El Borja, Borràs senior, l´Ivan i jo. Després del revolt tancat a dretes i esquerres el Borja pren l´iniciativa i imposa un ritme constant que fa que l´Ivan acabi per començar a perdre uns metres. Així arrivem dalt i a 250mts aprox faig un canvi de ritme per marxar sol i adjudicar-e el meu primer PM. El senior passa 2n a uns metres i el Borja 3r a pocs mts més. La pujada més lenta que l´altre cop, amb sensacions que van ser millors l´altre dia que aquest.
Parada obligada a La Posada i fem un canvi de plans. La sortida preveia la tornada per Sitges i Costes, però donat l´hora que era es decideix unanimament modificar la tornada per pendre rumb cap a Snt Cugatde Sesgarrigues i Snt Llorenç d´Hortons. La pujada cap a Masquefa es fa ràpida i el grup es trenca, arribant cada un al seu ritme.
Només queda la baixada cap a Martorell per feniquitar el dia (ells, perquè jo encara em quedava pujar "els 11"). Com cal patir per avançar, decideixo acabar el dia apretant les dents i fer la baixada fins Martorell a ritme intens, cosa que agraeix la resta del grup que encara que no ho diguin, s´ho passen pipa en aquest tipus de trams.. Al final´em surten poc més de 111km´s.
Aquesta setmana toca preparar el Campionat d´Espanya de PiB que es celebra divendres i dissabte a Vila-Seca. La de divendres es la crono que no faré, però dissabte es la cursa en linea que si que tinc pensat anar a correr. El que son les coses, l´altre dia no vaig poder pujar el Coll de la Teixeta i per fi, tornaré a fer-ho en cursa aquest proper dissabte.

dijous, 22 d’abril de 2010

Sumant i seguint..


Doncs segons el planning per avui, ha tocat pujar a Montserrat.
El matí no volia aixecar-se del tot, i contrariament al matí d´ahir on fins i tot vaig posar-me de curt, avui ha estat tot el contrari. I encertat, perquè la veritat es que no m´ha sobrat res de roba.
Sortida de casa direcció Martorell i després cap a Olesa, per pendre la direcció a Monistrol. A l´Aeri em desvio i començo l´ascensió cap a Collbató. Aquest és un port dels que agraden, ja que la pendent no es forta i pots jugar amb les diferents multiplicacions del canvi. Arrivat a Collbató, prenc direcció cap El Bruc paralel a la N2. Sembla que no sigui res, però el tros des d´El Bruc fin dalt la cruïlla s´enganxa i de quina manera. A la cruïlla la foto i baixada molt ràpida cap a Monistrol, on prenc la direcció cap a Castellbell i el Vilar. El temps ha impedit que pujés Vacarisses com volia fer-ho i he hagut de tirar pel recte (que tot i ser mes suau, tampoc fa baixada precisament). 80 km´s amb mitja de 28.2.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Dormilega


Aquesta setmana ha començat dimecres, ja que he necessitat 2 dies per recuperar-me de treballar en el torn de nit. Avui tot estava de cara per poder fer uns 75-80 k m´s, però al final no ha pogut ser i m´he hagut de conformar amb 60km´s. La raó, que els llençols m´han retingut 1hora més del previst..
Doncs bé, al final i a correcuita he pogut fer aquests 60km´s sobre un circuit molt semblant al de divendres, però retallant per Polinyà fins a Sentmenat en comptes d´arrivar a Caldes. Això sí, mantenint els repetxons de La Salut, Sentmenat-Castellar i Castellar-Terrassa. Tot plegat 29.2 de mitja, sembla que la barrera dels 30 es resisteix.
Si no plou demà, l´intenció es fer una ruta diferent pels voltants de Montserrat, atacant la muntanya sagrada per la part de Collbató.
I divendres, ja veurem.....

dijous, 15 d’abril de 2010

Tornem-hi!

Doncs si, tornem-hi! Això és el primer que em passa pel cap en rebre la noticia de que per fi, ja no hauré d´anar més a fer rehabilitació als matins. Això vol dir que tornarem a la carretera al disposar d´una mica més de temps per entrenar. Ara només falta que el temps es destapi del tot i poder començar a gaudir del temps primaveral.
Avui 60km´s amb pujada a Snt Llorenç per tornar pel mateix lloc, amb 29.8 de mitja final. Sensacions bones però a estones faltaba pistonada. La sensació es que queda molt camí per recorrer i molts km´s per fer. M´he envalentonat posant-me culotte curt al veure algún raig de sol i no ho hauría d´haber fet, amb "calces" llargues hagués anat millor. Deuen ser les ganes de que arrivi el bon temps..

diumenge, 11 d’abril de 2010

Cursa Porqueres Pla de l´Estany


Avui ha estat l´esperat "debut" en cursa. Pensaba que estaría més nerviós, suposo que com per poc que fes estaría ben fet..
A les 09.30 i després del rigurós minut de silenci per l´accident dels tres joves de Mont Roig del Camp, s´ha donat la sortida neutralitzada de 2.5 km´s. En el minut u de la sortida real, ha començat el ball de bastons i la gent ha començat a repartir garrotades! El circuit molt trencacamens, practicament sense cap pla, tot eren turons de 2 o 3 km´s de pujades ràpides, en las que el plat petit el portabem per no res..
S´ha fet una escapada d´uns 12 corredors i després han anat marxant conrredors amb contagotes. Per un moment he arribat a pensar que el pilot en el que jo creia que era el bo, acabaria per ser un grup de ciclistes que no han volgut probar l´escapada. Els km´s i la duresa amb que s´afrontaban els repetxons ha fet que els escapats anessin tornant a pilot poc a poc. Això si, els 12 del davant han fet tros i han tirat endevant.
Al km 15 les cames cremaven i m´ha passat pel cap llençar la toballola, però m´he recuperat i he pogut tirar endevant.
Prenem una carretera mes ample i em dic "ara la cosa anirà més comode.." Doncs encara pitjor, s´ha enfilat el grup i el primer tram es rodava per sobre de 50 km/h.
De cop i volta, i quan em trobava més o menys bé, al km 55 un dels infinits pals que s´han fet pujant ha fet que les cames diguessin PROU definitivament. M´he apartat i he fet el que em quedava per coronar tot veient com el grup poc a poc marxava.. A la baixada m´he recuperat i m´he llençat com una bèstia fins que he tornat a enllaçar amb la cua del pilot. Mal moment per calentar-se al limit, prenem el gir a esquerra per fer el premi de muntanya, ni més ni mnys que quasi 2 km´s al 20%.
Em despenjo definitivament, el 39-23 es queda més que curt per afrontar la pujada amb les forces que em queden.
Sobre el km 65 m´he quedat fora de cursa, moment en que he vist que duiem una mitja de 36.5km/h.
Bones sensacions durant el temps de cursa, però es nota la manca de km´s a la carretera.
Al final content perquè no esperaba aguantar tant amb el pilot. Ara falta fer km´s i començar a deixar el rodillo de cantó..
Per cert, quan tornava cap a Porqueres he rodat una estona amb una noieta que ha resultat ser la campiona sueca i actual corredora pro del Columbia HTC. (Sobren els comentaris..)

dimarts, 6 d’abril de 2010

La primera en molt temps.

Aquest diumenge es celebra a Porqueres la XI Cursa ciclista de Porqueres - Pla de l´Estany(1 cursa Copa Catalana i Campionat provincial de Girona).
Espero poder anar-hi i d´aquesta manera poder tornar a correr, ja que fa més de 2 anys que no ho faig. Desconec el recorregut, l´unic que se es que es en ruta pels voltants de Banyoles, han marcat 100 km´s de cursa i probablement la mitja serà molt molt alta. Precisament una de les darreres curses que vaig fer va ser per la zona i la recordo trenca camens al més no poder i amb un “mur” que feina vam tenir per passarlo amb 39-23. Se que serà una cursa de patir, patir molt, però el que busco es poder posar un punt de partida per poder començar a calibrar i planificar la temporada, tot i que a dia d´avui el calendari no es gaire clar per als Senior Ma30.
Sigui com sigui, serà gratificant tornar a posar-se els dorsals a l´esquena.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Del Vallès Occidental al Baix Camp

He batejat el post com si d´una etapa de la Volta es tractés, i l´ha veritat que s´ho mereix. Sempre he estat amant dels entrenaments llargs, i aprofitant que habiem quedat amb uns amics de Montbrió del camp per fer una calçotada, m´he disenyat una etapa de les que fan agafar gana.. A les 08.30 m´he posat a dins del coulotte i mhe disposat a fer la primera i suau pujada als 4 vents. Com previsor que soc, aquest cop si que m´he posat guants (curts) i com feiem avans, al Montilla i al Saura al pit en forma de paper de diari "tallavens". Baixada cap a Castellbisbal i direcció Pallejà. Es aqui on comença la primera pujada del dia, el port de l´Ordal.
Pujada a ritme bo i constant sense ofegar. Feia molt temps que no pujava el port de l´Ordal i en tenia moltes ganes, segurament l´Ordal és el port que més cops he pujat mai, els que em conèixen ho saben. Un cop coronat, avall que fa baixada direcció Vilafranca del Penedès. Fins aleshores el sol es feia el ronço i no volia acabar de sortir del tot, però de cop i volta es va aixecar un matí esplèndit per anar en bici.
Ja inmers al Penedès, l´aire que es respira es inconfundible! Quina tranquilitat endinsar-se per aquestes carreteres tranquiles direcció Sant Jaume dels Domenys, moment en que comença la segona pujada del dia, l´alt de la Moixeta.
La veritat es que no esperava veure cremat el bosc en la primera part de la pujada, la veritat es que es una llàstima perquè la zona es molt maca.

La Moixeta és un d´aquells ports agradables de pujar. D´aquells ports que tens la sensació que l´esforç val la pena, ja que si fas la vista enrere pots veure com la carretera serpenteja per sota teu i pedalada rera pedalada la bicicleta es va enfilant respecte el nivell del mar, que en dies clars es pot veure al fons de tot. Quantes batalles hem lliurat en aquesta carretera, quantes pujades hem fet amb la Challenge d´aquells anys.. Aquest cop si, em sorpren la facilitat i suabitat amb la que pujo, pot ser es que no hi ha ningú amb qui jugar a ser ciclista.. Assegut i a estones de peu, vaig cremant els quilòmetres que em queden per coronar la pujada, al temps que gaudeixo de les escepcionals vistas que el dia em regala.

Un cop coronada la Moixeta, petita baixada fins al Pla de Manlleu per continuar pujant cap als Ranxos de Bonany. En aquest tram avanço una colla de 7 o 8 ciclistes que fan la pujada tot petant la xerrada. Em crida l´atenció trobar 2 integrans de la PC Nicky´s per aquestes carreteres perdudes.. Només hi ha temps per llençar-nos un "bon dia". Aleshores és quan es va encendre el llum de la reserva i parada obligada a fer respostatge ràpid! Parada a la masia de sempre, que últimament s´aprofiten una mica amb els preus, tot s´ha de dir..

Quina millor forma de tirar l´esmortzar avall que pujant el coll de la Torreta per llençar-se després carretera avall i anar a passar per davant del monestir de Santes Creus.

Prenc direcció a Valls i com sempre que he passat per allí, embolic pels carrers ja que extrany és el dia que no facin alguna fira o similar, i et canviin la ruta prevista.. Finalment retrobo la ruta i prenc la direcció cap a Reus.
Arrivat a Reus, l´intenció era pujar la Teixeta, però un senyor molt amable i simpàtic va donar-me unes indicacions que van fer que prengués una carretera equivocada i això fés que hagués de rependre la ruta inicial i degut a l´hora hagés de deixar la Teixeta per un altre ocasió. El pròxim cop serà.
De Reus a Montbrió la carretera més aburrida amb falsos planells,alguna recta massa llarga i amb aire de cara que molestaba.

Arrivada a Montbrió de Camp i fi de l´etapa. Han estat 163 km´s a una mitja de 28.5km/h, que no està malament tenint en compte els pocs km´s a la carretera que he pogut fer desde l´accident. He arrivat molt millor del que em pensava, tot i que al km 135 les cames han començat a preguntar si mancava gaire per arrivar a lloc, i he hagut de posar la ma al mallot per recorrer a una de les dues glucoses que duia.
Dia perfecte i sensacions estupendes! El millor de tot, la calçotada que ens hem cascat per dinar amb la familia i amics.

divendres, 2 d’abril de 2010

Escalfament..

Com si d´un escalfament es tractara, divendres vaig fer una marxeta pel Vallès Occidental. Com diria aquell, "lento pero sin pausa" vaig pedalar 67 km´s a uns 28km de promig amb 3 portets dels que quan vols adonar-te ja ets dalt. El de la Salut, el de Sentmenat a Castellar i el de Castellar a Terrassa. Matí de sol tot i que a primera hora fresquet i tornant, amb una lleugera brisa que no arriva a molestar, però que es notava.
Dic a l´inici com si fos un escalfament, perquè per dissabte tenia planejada tirada llarga..