dissabte, 8 d’octubre del 2011

Campionat de Catalunya CRI ((CRONICA))

Ahir a la nit, quan vaig arrivar a casa ja vaig notar que alguna cosa no rutllava dins el meu estómag. Durant la nit m´he llevat molt marejat. Al matí, tot i no estar marejat el cos no em demanava esmorzar però l´he "obligat" a fer-ho. No em trobava malament però si que tenia un malestar general, sobre tot a la boca de l´estómag.

De camí cap al circuit de Castellolí, m´he anat trobant millor i inclús m´he oblidat de les molèsties. En arribar al circuit m´ha encantat tornar a saludar als mebres del team, al Borràs senior i a d´altres corredors amics.

Avans de la sortida visita als lavabos per 4rt cop en el matí.
..5, 4, 3, 2, 1.. Sortida!!


El circuit atípic per a una prova de CRI. Pujada dura, baixada amb algún tram que habies de deixar de pedalar i algún que altre revolt on havies de ser un valent per no deixar l´acople.
Entre mig, dues rectes on l´aire picava de cara.

Intento sortir i fer la cursa el més ràpid possible, però la primera rampa m´avisa de que si no dosifico la segona volta serà un infern. Cames de cartró-pedra i amunt que fa pujada! Faig tot el que puc, però les cames no donen més.

La primera volta la passo en 6 minuts i mig, al final de la segona aturo el crono als 13 minuts i 19 segons. Satisfet, tot el que duia ho he donat, no obstant de que les pulsacions no han acabat de pujar massa. Tot plegat, he acabat la CRI amb mitja de 173ppm.
Tot i així, aquest temps em col·loca en la 10a posició final, a més d´un minut del trio guanyador.

És el primer cop que faig una CRI amb "cabra" i la veritat es que ha estat tota una experiència positiva.


El podi Ma30 amb els tres guanyadors a un segón de diferència cada un! Més ajustat impossible!!! 1r Jordi Fernandez, 2n Carles Lara, 3r David Sanchez.


Casualment, avans de començar la cursa he parlat amb en Carles i li he pronosticat el podi que veieu a la fotografia. El pròxim cop em coloco jo en el pronòstic!! jejeje


En veterans 60 el Borràs senior ha aconseguit acabar el segón i pujar al podi!


En definitiva i sense voler entrar en crítiques organitzatives que podría, bonica matinal ciclista.


Hores més tard les molèsties han tornat i ja puc afirmar després d´assessorar-me que tot plegat es deu a un virus intestinal que està fent la "gitsa" a bastanta gent en forma de passa. El meu cos no vol menjar, no tinc forces i tinc unes molèsties a la boca de l´estómag que m´estan fent la vida impossible!

6 comentaris:

  1. Quina pena que no haviem apostat res, eh??? jejeje

    ResponElimina
  2. Bé, jo ja m´he quedat content amb el resultat!
    M´he alegrat de veure´t allà dalt! L´any passat tercer, aquest segón, l´any vinent toca estrenar mayot!
    Enhorabona crack!

    ResponElimina
  3. molt be Joan, ha estat allí amb les millors!! bravooo!

    ResponElimina
  4. Els Campionats de Catalunya s'han de fer dins de la temporada, no com un afegit per omplir l'expedient. Els circuits de CRI han de ser més planers, no són CRI de muntanya. Esperem que la nova Federació faci les coses millor.

    ResponElimina
  5. Gracies Trueno, la veritat es que em sento satisfet independenment del resultat. Qui dona tot el que té no està obligat a més!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Albert, tens TOTA la raó en la data i en el recorregut. No pot ser que una CRI, basant-nos en dades REALS de dos companys que han corregut amb medidor de potència, l´un amb cabra i l´altre amb bici convencional, el resultat hagi estat que per ser 5 segons més ràpid en una crono SENSE dur cabra, només hagi hagut de donar 12 watts més de potencia que algú que l´altre que si que en duia.. On s´ha vist això??

    Moltes gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina