Cursa a Torredembarra.

Avui era una cursa especial, i no només per ser a priori, la darrera cursa de la temporada.

Avui el cor em deia que havia d´anar a correr, però el cos m´ha fet una clucada d´ull i m´ha dit que no, que no tensés la corda perquè es podia trencar.

Avui era una cursa per veure consolidar-se com un dels millors Senior de Catalunya a l´Albert Giol, que ha aconseguit pujar al calaix més alt de la categoria.

Avui era una cursa per gaudir veient com en Javi Puit i en Xavi Casas lluitaven com sempre i es deixaven la pell a la carretera. Malauradament, en Xavi Casas se l´ha deixat literalment, i amb la pell, la Pinarello ha passat de ser un bloc de carboni infalible a convertir-se en dos trossos de fibra de carboni i resina inservibles. Quina llàstima!! El més important es que la caiguda només s´ha cobrat danys materials i lesions físiques lleus.

Avui era una cursa per veure la consolidació del Lobo al pilot dels més forts de la Challenge Ma30, aconseguint acabar, no sense patir de valent, una cursa super exigent on les baixes s´han anat contant de cinc en cinc, fins a acabar la meitat de corredors que han començat.

Avui era una cursa per veure una exhibició de talent i classe del meu amic Carles, que després de tastar el terra i aixecar-se, ha aconseguit entrar de nou en una escapada prodigiosa per finalitzar el sisè de cursa. Quin crack!! Avui era una cursa per acomiadar a qui durant uns quants anys ha estat una de les referències clares del ciclisme Ma 30 a Catalunya. Com ja t´he dit una i mil vegades, et trobarem a faltar!

..però no ha pogut ser. He fet mans i mànigues per evitar no haver de passar la nit treballant però no he trobat l´X en aquesta equació. Finalment em vaig plantejar anar a correr sense haver dormit però al matí, les coses es veuen molt diferents que al vespre anterior.

D´una manera o un altre, aquest matí he estat amb vosaltres amics meus!