dijous, 10 de febrer de 2011

Aquesta setmana se m´afluixen els cargols..

Aquesta setmana no sé que em passa però els cargols, literalement, se m´afluixen.
Dimarts degut a l´intensa boira que es va aixecar de bon matí, vaig decidir dedicar les dues horetes de les que disposava per pedalar a la bicicleta de ciclocross.

Tot bé, perfecte, encara queda fang a la muntanya i això m´agrada. Faig la pujada a l´Obac i desdel punt més alt el dia em regala aquestes postals, en mig del silenci de la muntanya:

A l´esquerra Montserrat.

A la dreta la Mola.

Tot bé fins que de sobte el pedal esquerre comença a fer coses extranyes.

M´aturo, penso que deu ser la cala de la sabata, comprovo i la cala està correctament fixada, continuo. Metres més endavant penso.. No s´haurà desenganxat la sola de la sabata?? Encara no acabo de pensar-ho patapam!! La biela esquerra s´afluixa del tot i cau a terra.

Com és costum i habitual en mí, no porto ni una triste clau, amb prou feines porto una càmera de recanvi i una bombona d´aire comprimit..

Com puc vaig cargolant i poc a poc aconsegueixo arrivar a casa, això si, havent d´aturar-me cada 200 metres a recol·locar de nou la biela..
Tot oblidat, avui em llenço per fi a la carretera! Quan em trobo en el punt més llunyà de casa, noto que el seient es mou. Caram! Ja és mala sort, la meva.. Pensant en positiu, millor que m´hagi adonat avans de que caigués i m´assegués sense seient.. Ups, només de pensar-ho ja em fa mal.. Bé, sense forçar-lo gaire aconsegueixo arrivar a casa sense problemes completant una de les sortides més llargues que he fet aquest any entrenant , 75 kms.

1 comentari:

  1. Jajajaja!! Aixo si que es anar amb una cama!! Quina semaneta que hem tingut d'avaries...jo també tio, pero punxades mes que res!!
    Fins Diumenge crack!!

    ResponElimina