dimarts, 25 de gener de 2011

5è Gran Premi Montroig del Camp (CRONICA)

El dia es presenta fred, més que fred.. gèlid! Carrego la bici al cotxe i carretera i manta!

El sol surt amb força, que bé! Desde dins del cotxe és una cosa, però fora el termòmetre marca -3ºC. Bé, ja ho havien dit, o sigui que cap problema! Arrivant a Montroig un canyissar m´alerta de que fa vent. Si al vent hi sumem les baixes temperatures, el coctel és potent! Bé, aquestes condicions seràn iguals per tothom, o sigui que novament, CAP PROBLEMA!

Descarrego la bici i a fer l´inscripció. Fent cua el fred em cala el cos i de quina manera! Tothom està igual, bona noticia... Busco en Javi però no el trobo. Finalment el trobo i en saludem fugaçment perquè això està a punt de començar.

PiiiIIIiiiiiiiiPPP!!! Es dona la sortida i el meu plantejament es aguantar la cursa. És una cursa prou llarga i no tinc el fons desitjat, veurem com van anant les coses i improvisarem! En Javi m´ha posat al dia del circuit i de la pujada que haurem de fer 4 cops. -Ves amb compte Joan Manel, l´any passat es va tallar el grup al revolt de 180º de la primera rampa. OK, em queda grabat!

De primeres pals i més pals! La cursa es fa difícil en les zones on el vent pica de cara o de costat però aguanto més o menys bé. És una passada veure un pilot de 135 corredors "acunetats" en filera de un, per raó del vent que pica front-lateral.

Primer pas per Riudecanyes i en Javi valentíssim ensenya a tot el pilot el número 5 del team!

Aconsegueix agafar uns metres per fer la pujada més tranquil i evitar talls. Jo en previsió al seu avís, procuro col·locar-me dels 10-15 primers per evitar caure en algún tall.

La pujada consta de repetxons molt durs que es pujen a mil per hora però per sort no gaire llargs. (En Quim es deu recordar perquè l´any passat al Campionat d´Espanya de PIB vam pujar per allí però en sentit contrari).
Un cop coronat el PM, la baixada es rapidíssima! El vent espitja culs i amb el 53-11, el pilot enfilat vola.. Primer pas per meta i circuit grabat a la retina! La primera i la segona volta se succeeixen els atacs i alguns tornen al grup igual que marxen, d´altres triguen més en tornar i alguns els veurem un cop creuem meta final. Jo vaig movent-me pel pilot i al lloro de possibles talls. No m´atreveixo a provar-ho en solitari per por a fer curt, però si hi ha un salt de varis corredors intento marxar amb ells.

La segona volta no és la meva, amb el pilot de la reserva encès, haig de posar ma al mallot per tirar d´un gel de "frutas del bosque" que s´em fa una bola al coll que quasi em deixa sense respiració.. Recuperat l´alè, em començo a trobar molt millor. Es corra la 3a volta i el pilot ha llençat la tovallola respecte dels escapats. Pregunto i uns em diuen que hi ha uns 20 escapats, altres em diuen que només n´hi a 3, aquí ningú s´aclara, penso jo..

Inici de l´ultima volta i la cosa ja es veu moooooolt diferent. Confio en arrivar amb el grup i poder fer un bon sprint, tot i que hi ha escapats per davant. L´ultima volta es torna a fer a un ritme alt i qui anava justet decideix que que la cursa ja ha acabat per ell.

En l´ultima pujada s´intueix escabetxina i així és. Coronat el PM rosari de valents en solitari.

Pilot enfila cap a meta a mil per hora. Qui no hagi progressat ja, haurà de muntar un plat de 55 per poder fer-ho, es baixa a més de 75 per hora. Jo dels 10 primers amb les PPM a mil.

Enfilem recta de meta i jo manting la posició. De sobte em trobo tancat al mig i busco desesperadament un forat per agafar aire. De sobte trobo un forat a la dreta, no el puc deixar escapar, hi quepo just però no m´ho penso. Surto, agafo aire i arrenco. Remonto corredors, algún escapat i entro a meta.

Bones sensacions en cursa, tot i que a estones s´ha fet dura per la meva manca de fons.

Al final aconsegueixo entrar el 22 de cursa a 2 minuts i mig d´en Joan Font (CJAM NOVATEC) que ha guanyat la cursa entrant a meta sol amb un descar impresionant. De la categoria Ma30 el 5è.
La duresa de la cursa s´ha vist reflectida en els més de 50 abandonaments.

La classificació de la cursa aquí.

3 comentaris:

  1. Muy buena cronica, me he puesto nervioso!ya veo que este año no podremos contar con tigo. sigue asi campeón, un abrazo.

    ResponElimina
  2. JOSE, me alegra que te haya gustado la crónica, procuro hacerla divertida y entretenida. Claro que podéis contar conmigo, los orígenes NUNCA deben perderse! Un abrazo!

    MENGUAL, ojalá andara todo lo fino que quisiera, con tanto élite no hay quien pueda! Un abrazo!

    ResponElimina