dimecres, 3 de novembre de 2010

De Queralbs a Nuria.

Aquest cap de setmana llarg de Hallowen, aprofitant que el tenia de festa i dilluns estava lliure, vam aprofitar per amb uns amics llogar una casa rural a Ribes de Freser.
Ja feia dies que no em trobava gaire fi de l´estòmag i em temia el pitjor.. I així va ser! Dissabte a la tarda va començar la tragedia estomacal i a la nit van arribar els focs artificials!
Setmanes enrrere m´havia compromès amb el meu amic Manel que l´acompanyaria en la pujada de Queralbs a Nuria, tot i que no recordo l´ultim cop que havia corregut per la muntanya, pot ser tenia 10 o 15 anys..

La nit va ser realment terrible fins les 05.00h, moment en que vaig pendrem el darrer comprimit de FORTASEC. A partir d´aleshores ja vaig començar la meva recuperació.

El despertador va sonar a les 07.45h i em vaig vestir i tot i trovar-me molt débil, vaig decidir tirar endevant amb l´excurssió. Vaig esmorzar una mica de suc
de poma i un sandwich de pernil dolç i vam agafar el camí cap a Queralbs, on vam deixar el cotxe.

Vistes excepcionals de la pujada!

A partir d´aquest tram, comença la gresca...

Mai havia fet aquesta pujada que per cert es preciosa tot i que el dia apuntava pluja.
Deixo que el Manel prengui el seu ritme i jo darrera el segueixo sense problemes, sembla que em vaig recuperant. Fem la pujada trotant a ritme suau i als trams mes durs de pedra suelta caminant. Millor, el meu menisc ho agraeix!
A mitja pujada el Manel Jovani i jo.

Tenia dubtes de si el menisc aguantaría o no, però al final i no sense haver-me avisat en forma de punxades agudes, va aguantar fins dalt sense problemes majors.
Vistes del cremallera.

A mig camí atrapem al Kiko i al Miguelito, que havien sortit mitja hora avans per fer la pujada caminant en plan excursionista de diumenge.
Ja a dalt, el Miguelito, jo, el Manel i el Kico.

La baixada amb el cremallera, que comença a ploure i
fa un fred que pela!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada