dilluns, 29 de novembre de 2010

CX ciutat de Lleida (Crònica)

Ahir vam disputar la cursa de IV ciclocross ciutat de Lleida.
De camí el termòmetre va arrivar a marcar -3ºC, menys mal que ja anavem preparats mentalment.. Per sort, el dia era clar i el sol va anar escalfant poc a poc les gèlides temperatures.
En arrivar el circuit estava covert per una capa de glaç blanca que feia recomanar prudència sobre tot en la zona tapada de bosc.
Ahir vaig tenir acompanyament de luxe! La dona i la petita em van voler acompanyar per gaudir plegats d´un matí de bicicletes.

Escalfant em dono comte de que la cuberta del darrera porta un tall que fa que la camara es deixi veure en forma de bombolla. Pero bueno, com pot ser!!?? Pregunto al Quim Cordoba i té roda de recanvi però de 9 pinyons, no em va bé. L´Antonio Asensio té roda però és la SHAMAL que fa servir per correr i si li trenco ell em trenca el cap. El Jordi de Jordi i Elena proposa desinflar i posar un parxe interior. Al final a través de l´Asensio conseguim una roda el Pere Joan que molt amablement me l´ha cedeix. Moltes gracies, això em confirma que al CX hi ha un rotllet diferent que a la carretera en aquest aspecte. Gracies a aquest gest d´amabilitat vaig poder correr, moltes gracies Pere!!

Solventat el problema, com un clau i com sempre després de la cursa de veterans, fèmines i juniors, vam pendre la sortida els èlits i sots23. Dos minuts més tard el xiulet va sonar per nosaltres els Ma30. A la línea de sortida pocs partic
ipants de la categoria, pot ser el fred no va convèncer la resta. Al final vam completar la cursa 11 corredors.

La sortida com sempre a mil! Em descuido i toca el xiulet.. Ppppiiiiip!!!!!! D´inici no surot gaire bé, la cala no acaba d´entrar.. Primer revolt i patapam!!! Un corredor cau al davant i jo aprofito per colarme per un forat i colocar-me tercer. Arrivem al primer embut i d´un salt em consegueixo colocar segón.
Primer tram complicat treient el fetge i el petit pilot comença a estirar-se. Em passen corredors amb més força que jo i arrivo al primer tram de patejada darrera el Marc Clapés en 4a posició, que va com un tiro!! Deu ser la coca de pa que menja avans de cursa, que té una pinta...

Bona sortida però soc conscient d´on és el meu lloc i que tard o d´hora em passaran més corredors.
Aconsegueixo arrivar al tram d´escales en sisena posició, la cursa ja està més que llençada i cada un fà i dona el que pot i el que té. Sé que darrera meu encara tinc corredors forts i que possiblement hagin patit algun problema. Jo vaig a tope i qui vulgui passar haurà de passar per damunt, jejeje..
Doncs si, algún com el David Lozano ens va passar pel damunt, jejeje...

A metitat de cursa vaig atrapant algún sots21 que s´ha espatarrat.

El tram d´escales era realment matador.

A 3 voltes pel final contacta amb mi el Miquel Gubianas de l´Olympia. Em va perfecte perquè porta un puntet més que jo. Em poso a roda i li dic que no pateixi, que no el passaré.
L´ultim revolt avans de meta la bici em marxa del davant i salvo la caiguda per enèsim cop en aquell revolt. Perdo uns segons amb el Miquel.

Per primer cop les circumstancies de la cursa em permeten entrar en el Top Ten en 8a posició a 3:58 minuts del Jordi Martorell, que va com una moto. Desde sortida s´ha posat primer i no ha deixat aquesta posició fins que l´han fet desplegar el paracaigudes a l´arrivada per poder frenar-lo
Novament he gaudit dalt la bici. El circuit a estones tècnic amb trams per rodar amb força.


Ja hem acabat les curses de Lleida, ara la caravana ciclocrossera es desplaça cap a terres de l´Ebre.

5 comentaris:

  1. De veritat que sí que tens raó i qualsevol que hagi anat a alguna cursa de CX ho confirmarà: l'ambient és molt més sa que a la carretera.

    Una abraçada i disfruta de la temporada de CX que és curta. Llàstima que aquest any ho tinc bastant magre per anar a alguna!

    ResponElimina
  2. Eei Carles doncs si, ho dic i és com ho sento. La meva experiència en el CX es aquesta, tothom és amic de tothom i el que necessitis, si no t´ho deixa un t´ho deixa un altre. A la carretera això també era així, però poc a poc s´ha anat perdent.

    A veure si et deixes veure en alguna cursa, que coneixen-te deus estar que et pujes per les parets!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Difícilment aniré a alguna aquest any. De moment porto aturat des del setembre i la previsió és no fer res fins nadal. Em costarà molt arrencar així que, segurament, res de res.

    Cuida't molt!

    ResponElimina
  4. Eiii...
    Vaig fer el video i l'he penjat. No es tota la cursa, pero la caiguda i com et "coles" pel forat surt.
    Vinga crak, ens veiem!

    ResponElimina
  5. Ei Quim!! M´he permès la llicència de fer un post i incloure els teus videos, la veritat es que la qualitat es força bona.
    Tens raó, a la foto de la sortida es veu la meva posició i si no soc l´ultim poc hi falta, menys mal que vaig trobar un parell de forats per colarme, jeje..
    Ens veiem diumenge a Tortosa!

    ResponElimina