dissabte, 23 d’octubre de 2010

Pedalant per l´Obac.

Avui sortida amb CX per la muntanya de l´Obac. Apuntaven els primers ratjos de sol i el meu mòbil ja sona. És el Senior, que ja ha arribat a casa i ja està a punt per voltar per les muntanyes Egarenques.

A les 08.00h habiem quedat per pedalar amb l´Ermini i uns amics seus i com no, que ens fés de guia de camins. Ell encantat, ja feia molt de temps que teniem pendent aquesta sortida, i entre curses de carretera i altres, no habiem trobat el moment.

Tots amb BTT i jo amb la CX dando el cante.
Primer comentari en arribar al lloc de trobada:
- "con esto vas a venir a la montanya? esto que es, de ciclocross?"
- JO (entre riures): "No te preocupes amigo, que donde no lleguen los desarrollos llegaré yo.."

Trencat el gel i fetes les presentacions, ens disposem a pedalar direcció Matadepera, alternant trams de carrer amb trams de pista. Les primeres ra
mpes amb pendents "assequibles" per als desarrollos CX, més endevant trobaría a faltar en algún cas un tercer plat, cosa que solventaria amb una bona apretada de dents i cap amunt que fa pujada!

Primera trialera de baixada complicada amb tram de pedres sueltes i molt tècnic. Curiosament, qui m´esperava a baix era l´amic que avans m´habia comentat el tema de la bici. En veure´m baixar s´ha posat les mans al cap i ha dit: Con esta bici has bajado?? Peró si yo he bajado a pie y no he tenido c..j..n..s a bajarla con la mia (una Specialized de carbono amb FOX davantera)!! Em fet conya i em continuat la sortida..
Des del punt més alt de la sortida, les vistes de la serra de l´Obac amb Montserrat de fons i la boirina matinera, tot un espectacle.

Amunt que fa pujada fins que hem arribat a la Pastora, "el temple" dels bikers de la zona. Super esmorzar de botifarra negre amb pa torrat amb tomàquet i baixada rapida cap a casa pels Caus fins la riera de Gaia.

ATENCIÓ: Aturada a reagrupar en una cruïlla i la vista biònica del Senior ha localitzat sota d´uns matolls 8 rovellons!!! L´Ermini no ha trigat ni 30 segons en carregar-los a la motxilla i cap avall.

Ja per la riera la terra suelta i els reguerots han jugat una mala passada al Senior, quan el seu pedal ha decidit no separar-se de la cala quan més ho necessitava.
Conseqüencia: Caiguda lateral de les més tontes (en parat) sobre uns matolls dels que fan pupita i et deixen les seves punxes de record a tot el lateral del cos.

Refet de l´ensurt, ens deixem caure ja fins a casa.
Fi de la sortida amb camins nous, restaurant nou, excel·lent companyia i de passada tornem a casa amb la bossa plena de bolets! Que més es pot demanar.. Repetirem segur!
El pròxim cop, per les muntanyes de Vallirana.

Demà descans, aquest cap de setmana toca treballar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada