Remullada monumental!

Aquest diumenge vaig aprofitar per retrobar-me amb els amics del Club triatló Vallirana, que feia molts mesos que no coincidiem a la carretera.

Aprofitant que no hi habia sortida dominical i que tenia dubtes respecte de la cursa de Navàs, vaig fer les gestions per trobar-me amb ells.

Engalanat amb el nou mallot del BADABICI vaig anar a retrobar-me amb el grup que habien quedat a les 8h a Vallirana. Jo com normalment vaig sortir de casa a les 7h i avans d´arribar a Vallirana la pluja ja m´habia remullat dos cops. De fet, tenia l´esperança de que el temps millorés durant el matí, però no va ser així..

Ja a Vallirana em trobo amb el Toni, el Kabe, el Nico, el David, el DeHaro i algún més. La sorpresa es veure que l´assistència ens la farà amb el cotxe, la Bea! Ja practicament recuperada del tot del greu accident que va patir entrenant. Finalment el Samu no va poder venir, llàstima!

Prenem rumb cap a l´Ordal a ritme tranquil on comença a ploure.. Baixem els Casots amb pluja i enfilem cap a Gelida, lloc on començarà la primera pujada "dura" del dia a la creu aregall.

De començament cada un pren el seu ritme i ens quedem al davant el Toni el KB i jo. Ritme agil però còmode fins que a la font el KB decideix que comenci la festa! Canvi de ritme exigent i a 1 km de coronoar perdo uns metres que ja no recuperaré . Coronen Toni, KB, a uns metres jo i posteriorment van arrivant la resta.

Segueix plovent i fem la baixada cap a Corbera amb precaució. Sortint de La Palma el tubular del Toni va decidir retrobar-se amb un vidre, cosa que va fer que hagessim de parar i col·locar un "tubular" que més que un tubular semblava una butifarra de pagès!

Tant és així que vam haber de passar per casa del KB i canviar-lo..

Al final remprenem la marxa només el Toni, el KB i jo, ja que la resta va decidir acabar de mullar-se a la banyera de casa.

Prenem direcció Vallirana i nova pujada a l´Ordal direcció Avinyonet on vam parar a fer una coca-cola. La segona pujada a l´Ordal no té res a veure amb la primera, em poso davant i ritme constant fins dalt, ningú entra a relleu deu voler dir que el ritme es bò.

Després del kit-kat remprenem cap a Vallirana i aquest cop fem l´Ordal per l´altre vessant.

El Toni tira del grup de 3 i amenaça la seva intenció de voler passar primer pel PM.

Jo el segueixo i el KB, tocat per l´anterior pujada a l´Ordal, pren la meva roda sense parlar gaire..

A uns 200m de coronar em deixo caure uns 10 metres per, "amb traidorïa" llençar l´esprin anul·lant qualsevol possibilitat d´agafar la meva roda! jajajajaja..

Corono primer, a uns metres el Toni i uns metres mes tard el KB.

El Toni em fa la mateixa jugada baixant però apretant les dents acabo agafant-li roda per arribar a Vallirana els dos juntets..

CONCLUSIÓ:

1- Els Iron-Man de Vallirana van com a motos en sec, mullat, pujant, baixant o sigui com sigui!!

2- Matí mega divertit només xafat per la remullada.

3- 120 km´s a poc més de 28 km/h (amb 4 ports i algún turonet..)

Aquestes son algunes de les fotos que ens ha fet l´incondicional BEA.

Barretes per esmortzar a Gelida.

Les rampes més dures de la Creu Aregall.

2a Pujada al coll de l´Ordal.

Quan el Toni s´acopla a la cabra, mal asunto...

Les darreres rampes de l´Ordal de tornada cap a casa.