dilluns, 17 de maig de 2010

Sortida a Marganell

Aquest diumenge nova sortida amb la colla de Pallejà. En principi planejada per esmorzar a Monistrol, però després i sobre la marxa vam decidir "repostar" a Marganell.
Tot i que el sol ja es deixava veure a primera hora, el dia començava fresquet, sobre tot en el descens dels "onze".
A Snt Andreu de la Barca em trovo amb la colla que venia de Pallejà i comencem a fer petar la xerrada amb uns i altres.. No ens n´adonem i ja pedalem per "les carpes", moment en que el Borja decideix que el grup ha de començar a enfilar-se. Entrem al relleu i la cosa s´estira i s´acaba trencant. Arribem a Olesa i ens reagrupem segons el pactat en el "llibret sagrat" de sortides dominicals. A l´altura de La Puda com sempre, el vent no juga de part nostra, el Borja torna a estirar el grup i el rellevo per continuar a bon ritme fins a Monistrol de Montserrat, moment en que es començarà l´ascensió a la "muntanya sagrada".
De sobte noto com la Colnago mou la cueta i no entenc molt bé perquè. De seguida ho entenc, ha aparegut el Manolito (convalescent per operació i propietari de la Colnago) amb el seu cotxe per donar-nos suport i de passada fer algunes fotografies. Quina sorpresa!!
Comença la pujada i em poso al davant per marcar un ritme agil però sense escanyar. La margarida va perdent pètals fins que ens quedem l´Ivan, el Borja i jo. L´Ivan va patint però amb valentía va aguantant amb molt de mèrit pels pocs km´s d´entrenament que pot fer entre setmana. El Borja renega pel canvi de marxes, que sembla que el seu 23 i el 21 han decidit quedar-se a dormir a casa. Afluixo i parlo amb ells, l´Ivan em diu que va molt just i que prefereix seguir al seu ritme, mentre que el Borja em comenta que o puja amb 19 o amb 25 ja que ni el 23 ni el 21 volen entrar. Donades les circumstàncies decideixo continuar i corono en primer lloc, seguit del Borja i l´Ivan. Ens esperm a que arribi la resta i fem la baixada cap a Marganell, moment en que tots ens cala el fred fins al punt que al rest. hem de demanar el canvi de fora a dintre per no agafar la galipandria del segle.
Un cop repostats prenem rumb cap a casa baixant per Monistrol, La Puda i Olesa. Impresionant el fenòmen que sempre que passo per aquesta carretera el vent pica de cara, tant és si pujo o baixo!
Ja a la carretera de "les carpes" decideixo marcar-me una "crono" i marxo amb el Jose Olesa i el Borja, que aquest últim finalment cedeix uns mentres. Un maxote el Jose, que aguanta fin al congost com un campió!
Nou reagrupament i l´esprint de rigor a l´entrada de Pallejà.
Després de tants dies en blanc, les sensacions han estat força bones ja que pensava trovar-me pitjor. El més important es que sembla que les ganes de pedalar han tornat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada