diumenge, 11 d’abril del 2010

Cursa Porqueres Pla de l´Estany


Avui ha estat l´esperat "debut" en cursa. Pensaba que estaría més nerviós, suposo que com per poc que fes estaría ben fet..
A les 09.30 i després del rigurós minut de silenci per l´accident dels tres joves de Mont Roig del Camp, s´ha donat la sortida neutralitzada de 2.5 km´s. En el minut u de la sortida real, ha començat el ball de bastons i la gent ha començat a repartir garrotades! El circuit molt trencacamens, practicament sense cap pla, tot eren turons de 2 o 3 km´s de pujades ràpides, en las que el plat petit el portabem per no res..
S´ha fet una escapada d´uns 12 corredors i després han anat marxant conrredors amb contagotes. Per un moment he arribat a pensar que el pilot en el que jo creia que era el bo, acabaria per ser un grup de ciclistes que no han volgut probar l´escapada. Els km´s i la duresa amb que s´afrontaban els repetxons ha fet que els escapats anessin tornant a pilot poc a poc. Això si, els 12 del davant han fet tros i han tirat endevant.
Al km 15 les cames cremaven i m´ha passat pel cap llençar la toballola, però m´he recuperat i he pogut tirar endevant.
Prenem una carretera mes ample i em dic "ara la cosa anirà més comode.." Doncs encara pitjor, s´ha enfilat el grup i el primer tram es rodava per sobre de 50 km/h.
De cop i volta, i quan em trobava més o menys bé, al km 55 un dels infinits pals que s´han fet pujant ha fet que les cames diguessin PROU definitivament. M´he apartat i he fet el que em quedava per coronar tot veient com el grup poc a poc marxava.. A la baixada m´he recuperat i m´he llençat com una bèstia fins que he tornat a enllaçar amb la cua del pilot. Mal moment per calentar-se al limit, prenem el gir a esquerra per fer el premi de muntanya, ni més ni mnys que quasi 2 km´s al 20%.
Em despenjo definitivament, el 39-23 es queda més que curt per afrontar la pujada amb les forces que em queden.
Sobre el km 65 m´he quedat fora de cursa, moment en que he vist que duiem una mitja de 36.5km/h.
Bones sensacions durant el temps de cursa, però es nota la manca de km´s a la carretera.
Al final content perquè no esperaba aguantar tant amb el pilot. Ara falta fer km´s i començar a deixar el rodillo de cantó..
Per cert, quan tornava cap a Porqueres he rodat una estona amb una noieta que ha resultat ser la campiona sueca i actual corredora pro del Columbia HTC. (Sobren els comentaris..)

4 comentaris:

  1. Me imagino al ritmo que habreis ido y lo duro de las subidas, muy bien junior con un 27 atras y la rubia por delante seguro que habria cambiado la cosa.
    saludos paco

    ResponElimina
  2. La verdad es que para mi, que para nada tengo ni el ritmo ni el fondo para carreras, la carrera ha estado durilla. Supongo que habrà quien la habrà echo sobrado, peró también los que hayan sufrido más que yo.. Tiempo y km´s son la ecuació necesaria!
    Para la subida mínimo un 39-25, aunque a un 39-27 no le hubiera echo ascos ninguno de los del pilot.. Y lo de la rubia sin comentarios..
    Gracias por los ánimos!

    ResponElimina
  3. Felicidades nen!!!,

    Ahora a terminar de afinar y codearte poco a poco con los de adelante, todo y que yo me quedaría detrás con la rubia........jajjaj

    Saludos...........

    Pep

    ResponElimina
  4. Hola Pep! Con terminar con el pelotón en alguna cursa me doy más que satisfecho! No recordava lo deprisa que se va en carrera, y encima de vez en cuando se escuchava a alguno que decia "..hay que darle ritmo a esto que los de delante se marchan!". Y yo pensando.. mas ritmo!?
    Eso si, siempre es bueno pedalear "acompanyado"...

    ResponElimina