Cursa Porqueres Pla de l´Estany

Avui ha estat l´esperat "debut" en cursa. Pensaba que estaría més nerviós, suposo que com per poc que fes estaría ben fet..
A les 09.30 i després del rigurós minut de silenci per l´accident dels tres joves de Mont Roig del Camp, s´ha donat la sortida neutralitzada de 2.5 km´s. En el minut u de la sortida real, ha començat el ball de bastons i la gent ha començat a repartir garrotades! El circuit molt trencacamens, practicament sense cap pla, tot eren turons de 2 o 3 km´s de pujades ràpides, en las que el plat petit el portabem per no res..
S´ha fet una escapada d´uns 12 corredors i després han anat marxant conrredors amb contagotes. Per un moment he arribat a pensar que el pilot en el que jo creia que era el bo, acabaria per ser un grup de ciclistes que no han volgut probar l´escapada. Els km´s i la duresa amb que s´afrontaban els repetxons ha fet que els escapats anessin tornant a pilot poc a poc. Això si, els 12 del davant han fet tros i han tirat endevant.
Al km 15 les cames cremaven i m´ha passat pel cap llençar la toballola, però m´he recuperat i he pogut tirar endevant.
Prenem una carretera mes ample i em dic "ara la cosa anirà més comode.." Doncs encara pitjor, s´ha enfilat el grup i el primer tram es rodava per sobre de 50 km/h.
De cop i volta, i quan em trobava més o menys bé, al km 55 un dels infinits pals que s´han fet pujant ha fet que les cames diguessin PROU definitivament. M´he apartat i he fet el que em quedava per coronar tot veient com el grup poc a poc marxava.. A la baixada m´he recuperat i m´he llençat com una bèstia fins que he tornat a enllaçar amb la cua del pilot. Mal moment per calentar-se al limit, prenem el gir a esquerra per fer el premi de muntanya, ni més ni mnys que quasi 2 km´s al 20%.
Em despenjo definitivament, el 39-23 es queda més que curt per afrontar la pujada amb les forces que em queden.
Sobre el km 65 m´he quedat fora de cursa, moment en que he vist que duiem una mitja de 36.5km/h.
Bones sensacions durant el temps de cursa, però es nota la manca de km´s a la carretera.
Al final content perquè no esperaba aguantar tant amb el pilot. Ara falta fer km´s i començar a deixar el rodillo de cantó..
Per cert, quan tornava cap a Porqueres he rodat una estona amb una noieta que ha resultat ser la campiona sueca i actual corredora pro del Columbia HTC. (Sobren els comentaris..)