Atropellat!!

Doncs si, avui ha estat un dia fatal per a mi. De bon matí he sortit a entrenar amb ganes, ja que feia més d´una setmana que no tocava la bici. Després de retrobar-me amb l´alt del Farell, que feia més d´un any que no el feia, m´he disposat a empendre la tornada cap a casa. Ja a Matadepera, a uns 5km´s de casa, m´he creuat amb un Seat Leon, que conduït per una noia joveneta, no m´ha vist (tot i que el colors del meu mallot i culotte son grog fluorescent i negre).
Doncs just quan ens creuavem, ha fet un gir a l´esquerra i m´ha atropellat literalment! Després de fer unes volteretes he aterrissat provant el dur i fred asfalt. Ha arribat la Policia Local i els Serveis mèdics, que han decidit traslladar-me a l´hospital per fer-me radiografies.
El pronòstic es prou bo pel que podría haber estat: el genoll esquerre com una pilota de tenis i rascades i cops per tot el cos.
La bicicleta no l´he volgut ni mirar, pero de refiló he vist que la roda del davant era un vuit, el pedal esquerre estava partit per la meitat, seient trencat, manillar doblegat, manetes tortes, etc.. No he volgut mirar més..
La noia ha reconegut que ha girat i no m´ha vist però es clar, davant de les badades dels conductors, els que patim les trompades som els de sempre!
Dia trist si, comença la temporada i jo em recuperaré ràpid, però la bici ja en parlarem el que trigarà a ser la que era.. Les assegurances es prenen tot el temps del mon per peritar i pagar, com a ells no els interessa..
Espero que tot vaigi ràpid i pugui reempendre els entrenos quan avans millor, em sap greu després de tot, perdre el que habia guanyat en aquestes setmanes.
Qui no es consola es perquè no vol: podría haber estat molt pitjor, ho sé.