dilluns, 28 de febrer del 2011

VII cursa interclubs Barcelona (CRONICA)

Aquest diumenge tocava competir prop de casa, concretament a poc més de vint minuts.
Toca matinar perquè la sortida era a les 09.00h o sigui que a les 08.00h comença l´inscripció. Donat que la cursa coincideix amb la del Vendrell i la d´olot, tot fa pensar que la quantitat de corredors estarà repartida entre les tres cites.

A linea de sortida puntuals, 60 corredors per fer les 25 voltes al circuit amb sprints puntuables cada 5 voltes.

Es dona la sortida i en Raul Cruz estira el grup en la primera de les mil vegades que ho farien entre ell i el seu company d´equip.

La cursa va molt ràpida, el circuit ho permet i a priori no sembla perillós al ser un rectangle amb cuatre revolts més o menys sencills que en total no arriva als 2km.
D´inici se succeeixen els atacs però ningún cualla.

Per la megafonia es avisen que la següent volta es puntuarà el primer sprint. No se que fer, al final em decideixo a disputar i faig segon per davant d´en Raul Cruz i per darrera d´un corredor que no conec però que s´ha marcat un sprint que ens ha remuntat a tots dos.

A partir d´aleshores es forma l´escapada bona del dia en la que marxen en Banyeres, Escolano i Nevado, que ja no els tornariem a veure fins meta.
A la volta 15, sense punts a disputar, noto com algú m´enganxa per darrera i no anem a terra de miracle!! El molt animal va col·locar la seva roda davantera entre el la meva bici i la meva cama. Intentant sortir de l´embolat va començar a moure la roda del davant contra la meva cama i durant uns cinc segons que va estar cremant-me literalment el bessó, em va deixar la cama feta un nyap..
Aquest és el petit record que m´ha quedat de la cursa, sembla mentida el que pot fer una roda fregant en una cama.. a part de l´aixecada de pintura del cuadre, es clar.

Quan aconsegueixo "escapar" de la trampa, altres corredors em comencen a avisar de que el tancament de la roda del darrera el porto obert, el primer que penso és: No he caigut però la cursa per mi ja s´ha acabat.. Sense pensar-mo dos cops m´aturo, em baixo, tanco la roda, em torno a pujar i.. Al fons el pilot va s´escapa a mil per hora!! Em tiro mitja volta a tope i aconsegueixo enllaçar novament, bufff... Quina escalfada!!

Em recupero com puc i em preparo per l´sprint final del grup, tenint en compte que els tres escapats es jugaran la victoria de cursa.

A la darrera volta ho han probat dos corredors en solitari, però no aconsegueixen agafar prous metres al grup i dedueixo que amb l´sprint llençat els recuperarem.

Arriba la llarga recta de meta i sense pensar-mo llenço l´sprint on de camí ens menjem als dos que van davant del pilot.

Miro pels cantons i ningú m´avança, la linea de meta s´acosta i això pinta bé. A pocs metres de la linea en Raul em va recuperant metres, ens posem en paralel i disputem plegats un sprint ajustat que inclús fa que ens toquem perillosament sense voler.
El Raul imposa la seva força i guanya l´sprint del grup per pocs centímetres, jo faig segón.
Ha estat un sprint disputat, gaudit i ens felicitem.

Per davant nostre l´Escolano i en Banyeres s´han disputat la cursa i la victoria ha estat pel primer. De totes maneres, bravo Albert, un carrerón!!! En Nevado fa tercer de cursa i segon Ma30.

La meva sorpresa: Avans de l´entrega de premis em trobo amb el Raul i la conversa és aquesta:

Raul: Ostias tio, si no llego a hablar con el arbitro te descalifican!!
Jo: Como??
R: Si, decian que me has empujado en el sprint.
Jo: Peró que dices??
R: Si, eso les he dicho yo, que el que remontava era yo, que sin querer nos hemos tocado pero que el sprint ha sido limpio por las dos partes.
Jo: Estoy flipando, lo dices en serio? A mi nadie me ha dicho nada! Es que te he cerrado o algo?
R: No en serio tranquilo, quando nos hemos saludado al cruzar meta se deben haver pensado que te estava echando la bronca o algo.. La próxima vez deberian preguntar-nos a nosotros antes..

Això és de jutjat de guardia, com diria aquell..
Bé, anècdotes a part i pendent de la classificació oficial, penso que vaig fer 5è absolut i 3r Ma30.

Per cert, el Borràs Senior va correr la primera de la temporada al Gran Premi Inaguració de veterans i va fer 1r V60 amb un dit trencat.. i pendent de començar la rehabilitació de la ma aquest dimarts!

Aquest cop no hi ha fotos de la cursa, he trobat a faltar la Julie i a la resta del team!!!

9 comentaris:

  1. Felicitats de nou!
    Cuida't la cama que les cremades són delicades.
    Es veiem aviat.

    ResponElimina
  2. Hola Joan!
    Molt bona cursa i sobretot et veig molt bé en els esprints!!
    Espero que la cremada no et comporti gàires complicacions i en poguem veure de nou aviat!
    Fins la propera!

    ResponElimina
  3. Eres un maquina, haber si me enseñas a estar delante y matar como tu sabes, campeon

    ResponElimina
  4. Quim: Moltes gracies, la veritat es que com més passen les hores més em comença a molestar la cremada, haayyy,,,

    Albert: Tú si que vas fer un carrerón, no et vaig veure ni sortir en l´escapada! Aquest any faràs feina..

    Mengüi: Tú si que eres un crack, lo de estar delante es un puro trámite del qual tu ya tienes la instáncia echada, en nada estás ahí dando guerra y rematando! Ánimo fiera!

    ResponElimina
  5. Per aquesta cremada proba el sureskin-II extrathin. És un apòsit, te'l poses, i t'oblides. A la setmana t'ho treus i ferida curada. No cal netejar la ferida en aquest temps i és impermeable, és a dir, tu si que et pots rentar ;) Quan t'ho treguis sortirà de tot, però ja veuràs com estarà totalment curat.

    ResponElimina
  6. Per cert, és una mica car, si pots aconseguir recepta millor. Però val molt la pena, t'evites curar la ferida cada dia. L'any passat vaig tenir 4 caigudes en un mes, i sinó fos per aquest invent encara tindria crostes, que per cert, això no en deixa.

    ResponElimina
  7. Ei Javi gràcies! De moment vaig curant-me cada dia, la veritat es que és bastant molest i cada hora que passa em molesta més.. Com diu aquell, "si pica cura.."
    Ja miraré a veure si puc aconseguir un d´aquests apòsits miraculosos..
    Merci crack!

    ResponElimina
  8. Falicidades crack !!! Eso es un sprint digno de una etapa del Tour... jejeje

    ResponElimina
  9. Gracias Miki, la verdad es que fué muy largo y muy ajustado. Bonito bonito, muy disputado!
    Cuidate crack!

    ResponElimina