VII cursa interclubs Barcelona (CRONICA)

Aquest diumenge tocava competir prop de casa, concretament a poc més de vint minuts.

Toca matinar perquè la sortida era a les 09.00h o sigui que a les 08.00h comença l´inscripció. Donat que la cursa coincideix amb la del Vendrell i la d´olot, tot fa pensar que la quantitat de corredors estarà repartida entre les tres cites.

A linea de sortida puntuals, 60 corredors per fer les 25 voltes al circuit amb sprints puntuables cada 5 voltes.

Es dona la sortida i en Raul Cruz estira el grup en la primera de les mil vegades que ho farien entre ell i el seu company d´equip.

La cursa va molt ràpida, el circuit ho permet i a priori no sembla perillós al ser un rectangle amb cuatre revolts més o menys sencills que en total no arriva als 2km.

D´inici se succeeixen els atacs però ningún cualla.

Per la megafonia es avisen que la següent volta es puntuarà el primer sprint. No se que fer, al final em decideixo a disputar i faig segon per davant d´en Raul Cruz i per darrera d´un corredor que no conec però que s´ha marcat un sprint que ens ha remuntat a tots dos.

A partir d´aleshores es forma l´escapada bona del dia en la que marxen en Banyeres, Escolano i Nevado, que ja no els tornariem a veure fins meta.

A la volta 15, sense punts a disputar, noto com algú m´enganxa per darrera i no anem a terra de miracle!! El molt animal va col·locar la seva roda davantera entre el la meva bici i la meva cama. Intentant sortir de l´embolat va començar a moure la roda del davant contra la meva cama i durant uns cinc segons que va estar cremant-me literalment el bessó, em va deixar la cama feta un nyap..

Aquest és el petit record que m´ha quedat de la cursa, sembla mentida el que pot fer una roda fregant en una cama.. a part de l´aixecada de pintura del cuadre, es clar.

Quan aconsegueixo "escapar" de la trampa, altres corredors em comencen a avisar de que el tancament de la roda del darrera el porto obert, el primer que penso és: No he caigut però la cursa per mi ja s´ha acabat.. Sense pensar-mo dos cops m´aturo, em baixo, tanco la roda, em torno a pujar i.. Al fons el pilot va s´escapa a mil per hora!! Em tiro mitja volta a tope i aconsegueixo enllaçar novament, bufff... Quina escalfada!!

Em recupero com puc i em preparo per l´sprint final del grup, tenint en compte que els tres escapats es jugaran la victoria de cursa.

A la darrera volta ho han probat dos corredors en solitari, però no aconsegueixen agafar prous metres al grup i dedueixo que amb l´sprint llençat els recuperarem.

Arriba la llarga recta de meta i sense pensar-mo llenço l´sprint on de camí ens menjem als dos que van davant del pilot.

Miro pels cantons i ningú m´avança, la linea de meta s´acosta i això pinta bé. A pocs metres de la linea en Raul em va recuperant metres, ens posem en paralel i disputem plegats un sprint ajustat que inclús fa que ens toquem perillosament sense voler.

El Raul imposa la seva força i guanya l´sprint del grup per pocs centímetres, jo faig segón.

Ha estat un sprint disputat, gaudit i ens felicitem.

Per davant nostre l´Escolano i en Banyeres s´han disputat la cursa i la victoria ha estat pel primer. De totes maneres, bravo Albert, un carrerón!!! En Nevado fa tercer de cursa i segon Ma30.

La meva sorpresa: Avans de l´entrega de premis em trobo amb el Raul i la conversa és aquesta:

Raul: Ostias tio, si no llego a hablar con el arbitro te descalifican!!

Jo: Como??

R: Si, decian que me has empujado en el sprint.

Jo: Peró que dices??

R: Si, eso les he dicho yo, que el que remontava era yo, que sin querer nos hemos tocado pero que el sprint ha sido limpio por las dos partes.

Jo: Estoy flipando, lo dices en serio? A mi nadie me ha dicho nada! Es que te he cerrado o algo?

R: No en serio tranquilo, quando nos hemos saludado al cruzar meta se deben haver pensado que te estava echando la bronca o algo.. La próxima vez deberian preguntar-nos a nosotros antes..

Això és de jutjat de guardia, com diria aquell..

Bé, anècdotes a part i pendent de la classificació oficial, penso que vaig fer 5è absolut i 3r Ma30.

Per cert, el Borràs Senior va correr la primera de la temporada al Gran Premi Inaguració de veterans i va fer 1r V60 amb un dit trencat.. i pendent de començar la rehabilitació de la ma aquest dimarts!

Aquest cop no hi ha fotos de la cursa, he trobat a faltar la Julie i a la resta del team!!!