La Bisbal d´Empordà (CRONICA)

Aquest passat diumenge es va disputar a La Bisbal una nova edició de la ja coneguda cursa social.

Toca matinar per anar a correr, a les 06.15h toca (per primer cop) el meu despertador.. Al tercer cop aconsegueixo posar els peus a terra.

De camí una boira que feia por! Espero que això escampi si no ho tenim magre..

Un cop a la Bisbal es nota més fred que pel Vallès Occidental. Faig l´inscripció, trobo a en Javi Puit i amb en Toni Tirado ens refugiem darrera uns cafès i tallats.

Poc a poc va arrivant tothom i es nota ja un ambient ciclista de primera!

Sortida programada per les deu que es retrassa una mica, quasi fins dos quarts. Finalment es dona el tret de sortida a dos cents corredors que és el limit permès, penso que algún es va quedar fora de cursa.

Amb l´Amat alliberant tensions avans de cursa.

Primers compassos de cursa a mil per hora, tothom vol estar davant i la gent t´avança per on es pot i per on no es pot també, no triga en arrivar la primera de les mil caigudes que va haver-hi..

Durant la cursa aprofito per saludar en Xavi, que no ens haviem vist encara, se´l veu bé i comode entre els mil colors que composen el gruix del pilot.

Llargues rectes precedeixen les dues pujades del dia, la primera mes exigent que la segona, tot i que ja se sap, no és la pendent si no la velocitat la que endureix les pujades.

En la primera volta em limito a col·locar-me el més endevant del grup possible a la güait de que no hi hagi algún tall i em quedi fora de la cursa tontament. Primer pas per meta i penso que l´arrivada serà dura, la carretera és força ampla i hi haurà molta gent a disputar l´esprint.

La segona volta el vent encara apreta més que a la primera i es forma una filera de un que fa que molts decideixin que la cursa ja ha acabat per ells. En una de les rotondas en Morales em xiula i fent-me un gest amb els dits em fa saber que no es troba a gust al grup i que marxa. Ja no el tornaré a veure fins creuar meta.. Quin crack!!

La pujada a Rupià em col·loco per davant per evitar talls innecessaris i sense adonar-me´n un grupet d´uns 6 corredors hem agafat uns 15 metres al pilot. Llàstima que d´aquests sis tres son de l´Esteve i donat que porten un de l´equip per davant la cosa queda en res.

Ja que hi estic em quedo per davant. Se succeeixen els atacs i tothom vol marxar a buscar els escapats.

No sé en quin moment en Javi aconsegueix saltar del pilot i sol, contacta amb el grup capdavanter!! Quina exhibició, això només ho fan els grans! Bravo Javi!

La segona pujada la faig al davant del grup trovant-me força a gust, en David Pua no para de provar-ho sense fortuna, un lluitador!

Un cop coronada la segona pujada només queda la baixada i meta a uns 15 km´s! El pilot pren la forma de fletxa que ja no abandonarà. El nerviosisme de tota la cursa s´accentua i tothom vol començar a estar davant. Jo procuro mantenirme dels deu primers, però tant estàs el quart com de sobte estàs el vint-i-cinc. Fem el gir a la dreta i entrem a la carretera que ens guiarà fins a La Bisbal, deuen quedar uns 3.5km´s a meta. Això ja està enfiladissim i mantenir-se al davant es realment una lluita de colzes, espitjades i de quan en quan a algú se li escapa "el nom del porc".. La meva roda davantera pateix un parell d´enganxades de radis pels dos cantons.

Un quilòmetre a meta i això és una loteria, tant bon punt tinc espai com em trobo tancat totalment pels dos costats. De sobte recordo les paraules del boss "Joan Manel, a la volatta col·locat el més a l´esquerra possible.." i poc a poc així ho faig.

Amb les mesures agafades i amb la goma del tiratxines a punt, quan començo l´arrencada sento per darrera que l´Amat em crida "per l´esquerra i gasssss!!!!!" Remunto remunto remunto i aconsegueixo pujar fins a la tercera posició del pilot, META!!!

Pere Fernandez de l´Esteve es va endur l´esprint del grup.

Al final 14è de la general i 5è Master30. La Classificació aquí.

En Javi s´ha marcat un carrerón i encara ha guardat forces per l´arrivada, ha fet 4rt del grup de 8 que anaven. Finalment 7è de la general i 2n master30!! Em quedo sense paraules, a aquestes alçades de cursa saltar del pilot i enllaçar amb l´escapada es per treure´s el barret.

L´Amat entra a pocs metres meu en 7è lloc master 30 rebossant classe per tots cantons.

En Xavi ha perdut algún minutet per culpa d´una ditxosa caiguda, llàstima!! Tot i així s´ha refet i a continuat en cursa! Molt bé!

En Quim ha demostrat la seva valentia aguantant més de mitja cursa amb el grup amb els pocs poquíssims quilòmetres d´entrenament que ha pogut fer aquest anny.

Amb en Gonzalo quasi no he tingut ocasió de xerrar, la setmana vinent segur que tenim més temps.

La resta de l´equip tècnic ha estat impressionant, sense l´Stellina, la Julie i cia. això no hagés estat el mateix ni de bon tros!

Amb la Mariona, que no va volguer perdre´s la cursa i ens va venir a saludar!

Ahir vaig aprofitar per dur-li la roda del davant al meu amic Jordi de jordi i Elena per tal que la posi a punt, ja que després de l´esprint va quedar una mica xafada.. que per cert me l´ha deixat perfecte!

Podeu veure un mega reportatge fotogràfic de la cursa a DIEGOWEB.