Molt bona participació de corredors i equips de renom vinguts de dins i de fora de Catalunya.
La d´aquest cap de setmana és la meva primera volta en condicions, o sigui que tenia molts dubtes de com aguantaria i si ho feia, de quina manera. Toca escoltar els "veterans" del team que han aconsellat de forma excel·lent!
M´hagés encantat passar el cap de setmana amb la resta del team, però la Núria està a puntíssim d´arrivar i no em podia arriscar a perdrem´ho! (Vaig fer les dues curses amb el mobil al mallot..)
Que puc dir dels que van estar i no van correr??
Amatstrong: Lideratge i motivació personalitzada!! Recupera´t, et necessitem encara més a prop.
Stellina: La nostra estrella que llueix i ens dona força física i sobre tot mental!
Julie: Pateix tant o més que nosaltres, només per això ja val la pena deixar-se la pell.
ETAPA 1 (Amposta-Tortosa // 104km´s)
Sobre el paper no semblava tot lo exigent que després va resultar ser. Recorregut trencacames per al pk 75 coronar el premi de muntanya.
La realitat de la cursa:
Un vent terrible de cara ha fet que pocs valents ho provessin d´inici. Els 20 primers quilòmetres s´han fet sorprenentment molt lents a ritme grupeta d´amics. Com ens té acostumats, quasi d´inici el super Javi Puit ha marxat com un tiro del grup només seguit per un Assesores de Navarra i s´ha marcat quasi 70 km´s en cap de cursa en solitari amb el seu company d´aventura. Impressionant Javi, IMPRESSIONANT!!
Jo he aguantat al grup fins que s´ha començat a pujar i a pujar i a pujar.. Repetxons no massa llargs per considerar colls però que feien molta pupita!
El grup cada cop era més reduït, cada cop em costava més trobar la convinació guanyadora en la meva loteria de dos plats i onze pinyons. Treu plat, posa plat, treu plat, tornem-hi.. No ho trobo, no vaig bé, les cames de fusta però vaig aguantant.
En una d´aquestes i quan ja no em quedaba més llenya per cremar, al cap del pilot veig un altre estrevada forta.. La meva cursa té 5 segons de caducitat..
Començo a perdre posicions, correm en aquest moment el pk 60 aproximadament, en queden uns 50 de cursa, em passa l´ultim corredor del pilot i mentre veig com marxa el pilot em van marxant amb ell les ganes de seguir pedalant. Aquesta sensació em dura 10 segons, fins que veig que en lobo es despenja també del grup i amb ell algún corredor més.. Miro enrrere i és un rosari de corredors i cotxes d´equips, de sobte em torno a sentir en cursa i penso, avui no hi ha volatta però la cursa continua!
Fem una grupeta de 4 que portem un ritme similar i ens disposem a acabar l´etapa amb les ganes intactes. Fem relleus més o menys regulars per coronar al pk 75 el premi de muntanya.
A partir d´ara tot és baixada i el vent ens espitjarà, canya al 53-11!!
Sobre el pk90 trobem al Xavi Casas (AMATSTRONG CT) pedalant a 20 centímetres de terra del globus que porta. No ho dubten ni per un segón, en lobo i jo parem i diem adeu als dos corredors que ens han acompanyat fins ara. Txino txano cap a meta i demà serà un altre dia.
A 500 metres de meta ens atropella la cua de cursa, un grupet d´onze corredors que s´han marcat un sprint com si fos el cap de cursa!!
Passem meta els 3 darrers classificats de cursa i els recordo als meus companys el POST del nostre company Javi, "LA IMPORTANCIA DE SER EL ÚLTIMO".
En la classificació de la etapa hi a 86 corredors dels més d´un centenar llarg que hem sortit, això ja és indicatiu del que ha estat l´etapa que a priori com deien alguns, no era dura dura.. jejeje..
Després d´aquesta etapa m´he adonat que estic molt molt lluny de poder estar al davant de curses d´aquest tipus on el nivell es molt alt.
ETAPA 2 (La Bisbal del P.-La Bisbal del P. // 85km´s)
A priori aquesta etapa era més accessible per mim, no obstant es pujava el port de Snta Cristina d´inici i la resta del recorregut era un pujar i baixar constant.
Sortida "neutralitzada", poso entre cometas perquè desde que he aconseguit posar la cala al pedal he anat amb el ganxo com a poques curses d´inici ho he fet!! Però estan bojos o que!!?? Penso jo, però però.. vaya tela.. Estiro el coll i busco col·locació.
Amb les pulsacions a mil, encara sense ni una gota de suor al cos i amb només 3 km´s de cursa, veig el retol de "COMENÇA PORT", jejeje.. Això farà mooooolta pupita al pilot, penso..
M´agafo al manillar com puc i m´aferro al pilot sense mirar a l´horitzó, no em serveix de gaire perquè coneixo la pujada.. No és dura, no és llarga, però el ritme és més alt del que puc aguantar ara..
El pilot va perdent unitats i entre elles em vaig despenjant jo molt al meu pessar.. Amb mi en Xavi Casas, el meu angel de la guarda del dia. Coronem un grupet d´uns quinze corredors a uns 20 segons de cua de pilot, toca treballar!!
Comencen els relleus i com a molt conto que passem 7 o 8 del grup, així serà impossible!! Els dic, però la majoria fan el ronço i esperen entrar de nou al paquet per gloria divina..
Seguim treballant i finalment i passats uns km poc a poc anem retallant fins que aconseguim enllaçar. Menys mal d´en Xavi que em torna un parell de les espitjades que li vaig deixar ahir que si no...
Un cop enllacem, el pilot enfila vertiginosament els quilòmetres mentre se succeeixen els repetxons.
Rodant fàcil al pilot vaig xerrant amb un i altre per oblidar-me del mal tràngul passat primer en el port i després per tornar a enllaçar amb el grup.. Penso en el que he gastat en el primer terç de cursa i m´esgarrifa pensar que encara queda molt i amb repetxons que faran mal.
Em tranquilitza molt trobar a l´Albert giol i comentem la jugada, em diu que en Quim i en lobo estàn per darrera, llàstima!!
S´acaba la tranquilitat i comencen els repetxons, uns més llargs que d´altres, en algún inclús hem de frenar als revolts de lo ràpid que es puja! Vaig fent, el cos ja va calent i de moment vaig passant-los sense problemes.
A vint de meta comencen de nou els problemes per aguantar el ja reduït pilot d´uns corredors.
A cada repetxo vaig fent la goma, en algún no arrivo a despenjar-me però aguanto a cua de pilot, en algún altre perdo alguns metres però que recupero quan suavitza de nou.
El moment crític arriva quan a 10 de meta perdo definitivament el pilot i poc a poc veig com va marxant davant meu.. Entre jo i dos més lluitem per enllaçar de nou, pensem en que només queda coronar a 2 km´s Santa Crisitna i 7 km´s a meta en baixada.
Apareix el cotxe del team i falten finestres al cotxe per animar-me a donar-ho tot i enllaçar de nou. Les cames no donen més, però el cap vol continuar, tot plegat és una lluita interna que haig de superar... Com podem entre els tres anem fent via entre els cotxes que "cruelment" ens han passat i coronem, els tenim a tiro de pedra, em de tornar a entra al grup com sigui!
Ens llencem en la baixada arriscant una mica més del compte i a 3 de meta entro de nou a cua de pilot. De sobte sento un olor especial, és l´olor de l´esprint, de la volatta, es respira l´ambient de nervis i tothom està buscant el seu lloc per disputar..
Arrivo just a temps!! Però amb els pilots del combustible encesos desde fa una bona estona... Sense temps per pensar-mo vaig escalant posicions fins que em situo dels cinc primers del paquet. Revolt d´entrada a meta a roda de l´Albert Banyeres que encapçala el pilot. L´Albert llença un esprint llarguíssim, m´ha agafat un metre impossible de recuperar. Miro enrrere i l´Albert i jo hem agafat algun metre al grup. Això està fet! Albert a tope que es teu!! li dic.. I així arrivem a meta.
Per davant del grup han entrat només 8 escapats, o sigui que al final 10è de cursa. Avui hagués signat fer l´ultim del pilot, us ho ven asseguro!
Acabo la volta amb bon regust: La primera etapa era clarament tot el contrari al meu terreny i vaig puntuar. La segona etapa vaig patir de valent per poder entrar amb el pilot i al final vaig tirar del que tenia per poder disputar el lloc amb el pilot.
Content de com ha anat tot, felicito al team, a la resta de corredors pel super nivell al que han competit, a la organització impecable de la cursa, etc.. L´any que vé si puc hi tornaré!!
El Team:
Javi PUIT: Encara no tinc paraules, només puc dir IMPRESSIONANT!
Albert GIOL: Un crack, vas sense cadena, no respires, només rius!
Xavi CASAS: M´has ensenyat molt aquest cap de setmana, sobre tot dissabte. Diumenge vas ser el meu angel de la guarda!
LoboSTRONG: Benvingut al team!! Sense tu dissabte pot ser hagués pujat a la furgo, gracies!
Quim CORDOBA: Passi el que passi sempre somrient! En quatre dies otro gallo cantará.. Cada dia que passa estàs més fort!
En definitiva, un cap de setmana per enmarcar!
Les classificacions:
La meva il.lusió es que tot l'equip et llençi l'sprint perfecte, i jo donant l'últim relleu a 50m de la meta, m'aparto i...guanya Cavendish!! T'imagines? Algun dia tio...
ResponEliminaIl treno-strong!!! Aaaay si tot fos tant fàcil, aquí el més tonto fa rellotges!! Pujant, baixant, esprintant...
ResponEliminaBufff, el que costa guanyar una posició el darrers 3 km´s de cursa, buff..
Una abraçada Javi! Gracies per confiar en mi.