Challenge La Canonja (CRONICA 1ª PROVA)

Ahir a la tarda es va disputar la primera de les 3 curses que componen la vint-i-cinquena edició de la Challenge de La Canonja.

A les 11 del matí ja tenia la bici carregada al cotxe i ja feiem via cap a terres Tarragonines. De camí ens agrupem a la resta del team i carregats de tuppers de pasta tirem avall..

Als volts de les 12.30h ja erem a meta. Obrim tuppers i a repostar! Algún es va regalar premi en forma de pa de pessic cassolà avans de començar, jejeje..

Amb poc temps per fer la digestió comencen a arrivar la resta de corredors i a fer les inscripcions.. Mare meva quan d´Èlit, em dic jo.. Tothom degudament uniformat i alguns amb llicència en mà i d´altres amb la provisional, però en total ens incribim a cursa 207 valents.

L´incondicional Julie no para de fer-nos fotos i donar-nos ànims, es respira un ambient excel·lent al team.

Als volts de les 15.30h es dona la sortida neutralitzada! En Javi anava amb tantes ganes que avans de que donguessin la sortida real ja buscava l´escapada!

Sortim del poble i.. PPppppppiiiiiiiiiiiipppp!!!!! Comencen els atacs! Un, dos, tres.. Carretera oberta i molts valents!

Em trobo molt a gust al pilot i aprofito per saludar en Carles Lara, en Cuervo, en Forné i d´altres.

De quan en quant apareix qui va ser el meu "angel de la guarda" ahir i em va apuntant: -Joan Manel, al lloro que en un km comença la pujada. - Joan Manel, ves al tanto que després d´aquell revolt comença el repetxó. - Joan Manel, si a 100 metres no la lien els del CJAM la lio jo.. -Vale Javi merci, li vaig dient jo..

No em dono ni compte i ja estem pujant el coll de la Batalla. Aixeco la vista i em dic: -Això deu ser un efecte òptic, perquè la carretera pica amunt i el contakm´s marca 36km/h!! No pot ser..

Els primers km´s els passo molt bé, però sense adonar-me´n ja estem a l´ultima rampa dura que tothom en parla desde fà dues hores.. No vull mirar però ella em crida, aguanto bé..

Veig en Xavi que també puja còmode, això em reconforta.

Un pal, un altre, això s´estira, jo aguanto fins que a 200 metres de coronar les cames passen a ser de pedra. Em van passan els corredors, el grup s´ha trencat, de sobte em passa l´ultim corredor del primer grup, noooo!!! Em passa l´Albert i el tiu puja sense cadena! Quina facilitat..

No puc deixar escapar aquest grup, corono amb 25 metres perduts i al fals plà en comptes d´ocellets al cap i tinc una pila de 5´s que ballen sardanes damunt el meu casc...

No sé d´on trec les forces però aconsegueixo recuperar-me i contactar amb el grup novament.

Baixant el port tiro de glucosa i em recupero, però encara resta el coll d´Alforja.

L´Amat em veu la cara i em dona tots els ànims que pot.

Comença la Forja i el grup s´estira pels efectes dels corredors del CJAM i algún més, que tiren amb força per neutralitzar l´escapada.

A 100 metres de coronar em passa el mateix que a la Batalla, però aquest cop aconsegueixo mantenirme amb el grup. Un cop a dalt penso: -D´aquí ara no em despenja ni el tato!!

Baixant em recupero i l´Amat s´acosta i em diu: -Joan Manel, ves pensant el la volatta.

A 10 km´s de meta es vola, al meu contakm´s ha registrat 80 km´s/h de màxima.

En una de les llarges rectes llepo roda amb el del davant i aleshores és quan se m´apareix el meu angel de la guarda de veritat i evita que s´acavin per mi les curses en molt temps.. Veig la gent que es posa les mans al cap i algún em mira i em diu: -T´has salvat de miracle Borràs..

De sobte trec el meu tiratxines de la butxaca i començo a tensar la goma.

El pilot s´enfila i caçem els escapats, tot i que encara resten dos valents per davant. Segueixo tensant la goma del tiratxines..

Entrem a La Canonja i la goma està tensada, tot a punt!

Aconsegueixo col·locar-me dels 10 primers del grup i medeixo les distàncies..

Veig l´arc de meta i flassss!! Deixo anar la goma i em llenço sense mirar als cantons cap a meta mentre vaig remuntant algúns corredors..

Creuo meta el quart del pilot i sisè de cursa, bona volatta!!

Tots plegats em fet una molt bona cursa entrant amb el pilot capdavanter, que aquí el més tonto feia rellotges...

La sorpresa ve quan em diuen que soc el primer Ma30 de cursa!

Primer trofeu del 2011 que no puc deixar de dedicar a l´equip AMATSTRONG CYCLING TEAM (tercers per equips!!). Estic segur que si no hagés estat per ells que no hagés posat el que em faltava per poder aguantar el trepidan ritme de cursa de més de 42km/s de mitja.

Va per vosaltres team!!!

La Classificació aqui.