Doncs si, avui sembla que no ha estat el meu millor dia d´entreno. Tot ha començat com sempre, o sigui BÉ. Direcció cap a Castellar la 1ª incidència: Em poso de peu en un dels repetxons i clack! Un dels radis de la roda posterior ha passat a millor vida.. Com només duia 12km´s he decidit continuar la ruta, no sense avans haber de destensar el cable del fre del darrera per no anar frenat..Pujo La Salut i a la llarga recta entre Polinyà i Sentmenat la 2ª incidència: Pssssssiiiiiiiiiishhh!!!!! El tubular del darrera també decideix passar a millor vida.. Carai, quina mala sort!!! Bé, el rellotge comença a apretar, per tant reparo i continuo això sí, escurçant la ruta.
Ja a la carretera de Castellar la 3ª incidència: Pssssssiiiiiiiiiishhh!!!!! No m´ho puc creure!! Torno a punxar!! Avui estic de pega.. A 10km´s de casa i no porto cap tubular més. Penso en tornar caminant, però a banda de perillós pel trànsit, em puc tirar hores per arribar..
Finalment decideixo pedalant de peu i sense passar de 8km´s/h, anar tirant poc a poc.
Arribo a casa amb el temps just per dutxar-me i marxar SENSE DINAR cap a la feina pensant, ja brenaràs més..
Avui ha estat un d´aquells dies en que qüalsevol ciclista que es "llenci" a la carretera dia sí dia també, més tard o més d´hora a de patir..
Això si, al mal temps bona cara!!!
En estos tiempos que corren lo que hace falta son tios como tu con la moral bien alta,un abrazo.
ResponEliminaDias de estos passan una vez cada 2 temporadas, o sea que yo contento porqué teóricamente hasta el 2012 estoy cubierto!!
ResponEliminaY teniendo en cuenta que estadísticamente solo te atropelllaràn una vez en tu vida, la temporada que viene es la mia!
Un abrazo!